La masia oculta que va inspirar un poeta

Entre la plaça de Bonet i Muixí i la plaça d'Ibèria, descansa a tres metres d'altura sobre el terra la majestuosa Casa del Rellotge, que té les parets recobertes d'un fullatge verdós. El casalot, envoltat i ocult per un mur i per les moreres i palmeres del seu jardí, és invisible per als transeünts i només la part posterior és perceptible des d'una de les places, la de Bonet i Muixí, on es troba la parròquia de Santa Maria de Sants. La Casa del Rellotge és l'única masia que sobreviu al districte.

«Es va construir al segle XIV i es va fer a sobre del que era el turó més alt de Sants», explica Antoni Gelabert, que va treballar durant 14 anys a l'Arxiu Històric de Sants, abans emplaçat a la Casa del Rellotge i actualment ubicat al carrer de la Creu Coberta.

Enamorat de la masia i actual treballador a les seccions administrativa i històrica de l'arxiu, Gelabert explica que la masia va aconseguir ser Arxiu Històric de Sants gràcies a les negociacions que es van establir el 1983 entre l'Ajuntament de Barcelona i la Unió Excursionista de Catalunya-Sants.

Torre de vigilància

El casalot albergava tot el material cartogràfic i la documentació a les golfes, explica Gelabert, que afegeix: «Treballar allà ja era una gran història i és una verdadera llàstima que no hi hagi a penes documentació de la masia». I explica que «es creu que la Casa del Rellotge servia com a torre de vigilància, i la seva estructura tenia un cos central al qual es van afegir dues ales fins que amb el temps es va perdre la de l'esquerra i una porció del terreny». Ara, a la part on estava l'ala, s'ha construït la residència de la tercera edat Josep Miracle.

A la façana de la Casa del Rellotge hi ha una finestra d'estil renaixentista. Al jardí, plantes medicinals com romaní i farigola.

Des del setembre del 2012 la masia, segons apunta Gelabert, està en mans del Centre Cívic Cotxeres de Sants, que ha començat a impartir diversos tallers a les instal·lacions de la torre.

«Actualment s'hi imparteixen cursos sobre hort urbà, plantes medicinals i altres espècies per al balcó», explica Guillem Campi, que treballa al centre cívic. Així mateix, afegeix que s'utilitzen dues sales de la masia per impartir setmanalment classes de francès i de cant.

Notícies relacionades

Uns 500 veïns de la Zona Franca de BCN protesten per un altre centre de 'menes'

«A partir de la mitja tarda el Poble-sec és de tothom»

A la façana de totxo hi ha, emmarcat, un poema que l'escriptor Josep Miracle, nascut a Sants, va dedicar el 1994 a la Masia del Rellotge quan va complir 90 anys. «La mort del rellotge, condol de saber-la. El temps passa lent sobre el mur que s'esberla; s'hi passeja amb un riure profà», diu una de les estrofes més representatives de Rellotge de sol, la poesia de Miracle. El poema fa referència al rellotge de sol que antigament lluïa a la façana de la masia, i del qual ara només queda l'agulla platejada.

El jardí i les dependències d'aquest edifici del segle XIV també han servit per celebrar-hi actes commemoratius i culturals. Un altre dels actuals encarregats de l'Arxiu Històric de Sants-Montjuïc, Germà Iturrate, revela que la Torre del Rellotge és l'única masia que actualment s'aguanta a tot el districte de Sants-Montjuïc, «i a més està molt ben conservada». Iturrate explica que l'edifici té «esquerdes molt poderoses», però l'estructura es manté perfectament gràcies al mig metre de gruix de les parets.