Arran d’una querella veïnal

Demanen l’arxivament de la seva causa els càrrecs de Santa Coloma investigats per la reforma urbana del centre

santacoarenas

santacoarenas

5
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

Els càrrecs municipals de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet investigats en relació amb la reforma urbana del centre de la ciutat catalana, la qual es desenvolupa des de fa dècades a través del denominat Pla especial de reforma interior (PERI), han sol·licitat l’arxivament de la causa judicial que instrueix el Jutjat d’Instrucció núm. 5 de Santa Coloma arran de la querella d’un veí que els acusa de presumptes delictes de prevaricació urbanística, revelació d’informació privilegiada i coaccions.

En el seu recurs, datat el 8 de juny passat i al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, la defensa dels investigats (Jordi Mas, Lídia Montero i Miquel Roig, extinents d’alcaldia d’Urbanisme i actual director d’Urbanisme, respectivament) sol·licita l’arxivament de les actuacions judicials afirmant la nul·litat de la pròrroga de la instrucció acordada per la jutge fins a l’11 de gener d’aquest 2023.

Seguint aquesta línia argumental, la defensa dels investigats afirma que la instrucció va acabar l’11 de juliol del 2022, per la qual cosa considera «extemporània» i consegüentment «nul·la» la pròrroga acordada per la jutge fins l’11 de gener del 2023.

Per tant, la defensa argumenta que la declaració judicial dels investigats, avançada per aquest diari en plena campanya de les eleccions municipals del 28 de maig (sobre la qual anava a versar un ple extraordinari que es va anul·lar per un pacte PSC-Ciutadans), tampoc té validesa, malgrat que la compareixença judicial prevista efectivament va tenir lloc el 22 de juny passat. No obstant, la jutge va considerar que aquesta declaració era oportuna, perquè, malgrat practicar-se fora del termini d’instrucció, es va acordar abans que aquest acabés.

En resposta a les preguntes formulades per la magistrada, els investigats van defensar la legalitat del PERI de Santa Coloma i van negar qualsevol possible tracte de favor al Banc Sabadell, tal com acusa la querella, i també van esgrimir, en la línia de la resposta oficial de l’Ajuntament de Santa Coloma, la licitud del planejament urbanístic malgrat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunyava tombar, el novembre del 2022, la seva última reparcel·lació, decisió que el querellant considera pedra angular del cas.

L’horitzó immediat del cas no preveu la pràctica de noves diligències i cal veure quina posició adopta la fiscalia, o favorable a una acusació penal o favorable a un arxivament. El querellant, que insisteix en la responsabilitat penal dels investigats i manté que entre el consistori colomenc i el Banc Sabadell es van produir tractes de favor, va sol·licitar una nova pròrroga de la instrucció que la jutge va denegar a expenses del que decideixi sobre això finalment l’Audiència Provincial de Barcelona.

L’origen de la querella veïnal

L’acció penal a la qual fa referència la citació judicial del 22 de juny va ser interposada pel veí J. T. L., que va acusar els càrrecs municipals de l’Ajuntament de Santa Coloma de ser presumptament responsables dels delictes esmentats en relació amb la seva actuació relativa al Pla especial de reforma interior de Santa Coloma Vella II (PERI II).

El punt d’inflexió perquè el ciutadà exercís l’acció va ser un tall del subministrament elèctric durant el segon trimestre del 2019, el qual és interpretat per la querella com «coaccions» del consistori colomenc: «Una maniobra de pressió sobre els legítims drets», relata el text.

El veí J. T. L. és inquilí de la finca del carrer de Vistalegre, núm. 32, entorn de la qual el Tribunal Suprem li va reconèixer dret a ser indemnitzat (per uns 26.000 euros) al considerar aquest immoble afecte –i, en conseqüència, enderrocat al futur– en la reparcel·lació urbanística de la zona el 2016. El cobrament de la indemnització no s’ha produït i el veí entén que el consistori, que li va oferir reallotjar-lo –alternativa que considera inviable perquè viu actualment al Perú–, va mirar de coaccionar-lo perquè abandonés la finca –encara avui a la seva disposició– tallant-li la llum.

Precisament sobre aquesta indemnització entenen des de l’Ajuntament de Santa Coloma que redunda l’interès després de la querella. «L’objectiu d’aquesta acció ja sabem quin és: que el consistori cedeixi i pagui més per una cosa que els serveis tècnics no consideren que calgui pagar més; potser per això la querella s’adreci contra un tècnic», van afirmar fonts municipals a aquest diari, que van incidir que l’acusació «fa referència a fets del 2016» i que «la jutge ha tardat tres anys a citar a declarar».

Els presumptes tractes de favor

Més enllà de les coaccions, el nucli de l’acusació particular de J. T. L. és el presumpte delicte de prevaricació urbanística de l’article 320.2 del Codi Penal, que castiga amb presó de fins a quatre anys, multa i inhabilitació les autoritats o funcionaris públics que votin a favor de l’aprovació d’instruments de planejament urbanístic «tot i conèixer la seva injustícia».

Per afirmar aquesta «injustícia» tipificada penalment, la querella exposa presumptes tractes de favor de l’Ajuntament de Santa Coloma al Banc Sabadell, anterior propietari de les finques –gestionades a través de la promotora immobiliària Culmia– (després ho va ser el fons Oaktree Capital Management i avui ho és el fons Hiperion Capital Management) després de la mort de l’encara anterior titular Francisco Ortega.

Aquests presumptes favors s’afirmen a través d’accions tals com «facilitar il·lícitament i sense concurs públic» un aparcament; «adjudicar una finca amb il·lícita sobrevaloració tot i conèixer la seva il·licitud», o «facilitar vies d’informació privilegiada» a través de professionals que, segons relata el text de l’acció penal, van treballar per a l’entitat bancària després de fer-ho per a l’administració local, escenari que li hauria guanyat a l’entitat bancària un avantatge competitiu per adquirir el setembre del 2015 tres finques sobre les quals poc després (el desembre del mateix any) s’aprovaria la possibilitat d’edificar.

Notícies relacionades

En relació amb la seva implicació en l’acusació, fonts del Banc Sabadell van afirmar que la promotora Culmia, la qual gestionava les finques implicades en la reforma urbana colomenca, actualment ja no és propietat de l’entitat bancària i que desconeixen els detalls de les indagacions, perquè «nosaltres no estem acusats ni investigats; de fet, en tot cas podríem ser perjudicats».

Llegeix totes les notícies de Santa Coloma de Gramenet a EL PERIÓDICO Santa Coloma

Temes:

Santa Coloma