Anar al contingut

METÀFORA DE PUGNA LOCAL PREMUNICIPALS

El conflicte urbanístic anquilosat al centre de Santa Coloma que confronta dos models de ciutat davant el 26-M

El Govern municipal i l'oposició van xocar per la reforma urbana del nucli antic, que porta més d'un any ocupat i amb les obres suspeses

Els veïns es van agrupar a la Plataforma Salvem Ciutat Vella, que es va oposar a la construcció d'un edifici de dotze plantes a la plaça de la Vila

Manuel Arenas

El conflicte urbanístic anquilosat al centre de Santa Coloma que confronta dos models de ciutat davant el 26-M

De portes enfora, la qüestió que més ha pogut marcar el discurs polític de l’última part d’aquest mandat a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) ha sigut la seguretat. Fets delictius sonats, reclamacions policials contundents i polítiques en l’espai públic curioses hi han contribuït, més enllà que la criminalitat, segons dades oficials de finals del 2018 en aquesta ciutat catalana, és més baixa que en altres de comparables per habitants, com Mataró (Maresme), o altres de comparables per proximitat, com Badalona (Barcelonès).

No obstant, en termes locals, hi ha un àmbit a Santa Coloma que exemplifica metafòricament millor que la seguretat la confrontació de models polítics de ciutat de cara al mandat que vindrà després de les eleccions municipals del 26 de maig vinent. Aquest àmbit és l’urbanisme i els exemples són diversos, des del parc de Can Zam fins al passeig de la Salzereda passant pel Pla Especial de Reforma Interior (PERI), en què ens centrarem a continuació.

En el substrat d’aquestes transformacions urbanes hi ha la clàssica pugna entre un model de creixement econòmic més expansiu, avalat pel Govern municipal del PSC, i un altre model de creixement més restrictiu, que apel·la habitualment a la conservació del patrimoni històric i prioritza la identitat local en detriment dels grans canvis, propi de formacions a l’esquerra del PSC com SOM Gramenet En Comú Podem. Sense anar més lluny, aquest mateix xoc ja s’ha vist en altres grans urbs catalanes com l’Hospitalet o la mateixa Barcelona.

A Santa Coloma, el PERI, una modificació urbanística que afecta el centre del municipi i que en l’actualitat es troba anquilosada, és un exemple representatiu de com es confronten les diverses visions polítiques locals en termes de creixement d’un municipi que vol deixar enrere el desordre urbà que fa dècades va definir aquella ciutat dormitori.

Què és el PERI i quins canvis suposaria

‘Pla Especial de Reforma Interior Santa Coloma Vella II’ –d’ara endavant, PERI– és el nom de la disposició urbanística que té per objecte intervenir en sòl urbà, en aquest cas una zona de sòl privat de la plaça de la Vila de Santa Coloma de Gramenet, amb tres finalitats, segons la informació pública del Govern municipal: evitar el deteriorament de la zona pels edificis en males condicions; obrir una avinguda de connexió entre el passeig de l’església Major i la plaça de la Vila; i “dinamitzar el centre de la ciutat amb més equipaments de titularitat pública”. Aquestes finalitats s’emmarquen en les finalitats previstes a l’art. 83 del reglament que desplega la Llei del Terra, entre les quals destaca el “sanejament d’espais insalubres”.

El projecte definitiu pel qual van començar les demolicions té una superfície d’intervenció de 6.327 metres quadrats; intervenció per a la qual hi ha pressupostats 799.005,35 €, segons l’Ajuntament de Santa Coloma. Concretament, el projecte preveu construir 10 locals comercials, dues oficines, 92 places d’aparcament i, sobretot, 52 vivendes –que al principi eren 62–, que estarien situades en una torre de 12 plantes (50,50 m), sobre la qual l’executiu local ha volgut incidir en la idea que “ja es contemplava” en l’aprovació de 1999, davant les protestes veïnals que es comentaran en les pròximes línies.

Per què el PERI és rellevant i on és el conflicte

La transformació urbana del centre de Santa Coloma ha cobrat rellevància en aquest últim mandat perquè va ser el maig de l’any 2018 quan es van iniciar a la plaça de la Vila les actuacions de demolicions de finques afectades pel PERI. Concretament, el PERI va ser aprovat pel ple municipal colomenc el 1999 –Govern socialista amb Manuela de Madre al capdavant–, informa el consistori, però no va anar fins a la Junta de Govern local del 18 d’octubre del 2016 quan el projecte d’urbanització es va aprovar definitivament per fer-se efectiu, després que la gestió dels terrenys passés a ser pública l’any 2014.

¿Per què va transcórrer tant temps entre l’aprovació i la posada en marxa? En primer lloc, apunta el Govern municipal, per la defunció del promotor privat Francisco Ortega, que l’any 2004 va impulsar el projecte. D’altra banda, també la “crisi econòmica” va col·laborar en la paralització de les obres, segons ha reiterat la mateixa alcaldessa Núria Parlon (PSC).

El conflicte va sorgir a Santa Coloma arran de les actuacions per a les demolicions de finques afectades pel PERI, a finals de maig del 2018. Va ser llavors quan va néixer la Plataforma Salvem Ciutat Vella de Santa Coloma, una agrupació de veïns que va iniciar una batalla contra el Govern municipal per, en essència, dos motius, segons es desprèn de la seva petició inicial a ‘Change.org’. En primer lloc, l’“atemptat ecològic” del gran edifici de 12 plantes “que afectarà a la visibilitat de les vivendes circumdants”, més baixes i pròpies del nucli antic colomenc. En segon terme, la “vulneració de drets dels veïns afectats per part de l’Ajuntament de Santa Coloma”.

Com a contrapartida a aquestes reclamacions, l’Ajuntament de Santa Coloma va informar el maig del 2018 d’haver buscat reallotjament a les set persones afectades que ho van sol·licitar; haver buscat vivenda als arrendataris que ho van demanar i haver indemnitzat més de 30 propietaris que no vivien a la zona.

Veïns i regidors encadenats per parar les demolicions

A finals de maig del 2018, ara fa un any, el veïnat de Santa Coloma afectat pel PERI va parar les demolicions previstes a través d’una mobilització al carrer Pedró. Tal com es pot veure en imatges de ‘La Directa’tant veïns com fins i tot algun regidor, com l’edil Jordi Garcia, de SOM Gramenet –líder de l’oposició colomenca impulsat per l’antiga Gent de Gramenet, integrada per la CUP–, es van encadenar com a protesta i van aconseguir que es paralitzessin les actuacions encarregades pel consistori.

Des d’aquell dia, que va simbolitzar el xoc entre veïns i institució a través de disputes de carrer de manifestants amb operaris i policia local, la Plataforma Salvem Ciutat Vella, “no pertanyent a cap partit polític” però molt pròxima a SOM Gramenet, ha reivindicat una moratòria del projecte per “fer un debat participatiu sense fer caure més edificacions històriques i sense un gratacel de 50 m al centre de la ciutat”, resa el seu manifest.

Concretament, la plataforma es refereix al “valor històric” d’immobles com l’Estudi Nou (Pedró, 14), “una escola lliure, moderna i transgressora d’abans de la República” que actualment està ‘okupada’. El raonament de l’agrupació de veïns és que el deteriorament de la zona, un dels principals arguments del consistori per reformar-la, es deu a la manca d’obres a les finques “a causa de l’amenaça de desallotjament de les persones que hi viuen”.

Fins i tot buscant hiperbòlicament la relació del projecte del PERI amb l’especulació urbanística dels temps del ‘caso Pretòria’ –ha batejat la torre projectada com el ‘Cubics 2’, edifici vinculat al mediàtic cas de corrupció que va implicar l’anterior alcalde–, la plataforma ha criticat “sospitar” de “privilegis” arran de la reparcel·lació de l’àmbit del PERI en favor del Banc Sabadell, amb el qual l’Ajuntament de Santa Coloma –conjuntament amb Sabadell Real Estate, societat mercantil del banc– va firmar un conveni el gener del 2018 que acredita el banc com a propietari del 70,74% del terreny a intervenir; la resta de propietaris són CaixaBank i set particulars. Aquestes acusacions han sigut catalogades pel Govern municipal d’enganyoses i electoralistes, vinculant la plataforma a SOM Gramenet.

En declaracions a ‘La Directa’Montserrat Baulies, advocada del Banc Sabadell el maig de l’any passat i també encarregada de redactar el projecte de reparcel·lació, va afirmar que no va existir cap incompatibilitat ni informació privilegiada en favor del banc després de redactar el projecte i posteriorment rebre l’encàrrec de l’entitat, ja que la reparcel·lació i l’adquisició de les finques per part de l’entitat bancària “van ser processos paral·lels, no va ser que esperéssim [que les finques] fossin primer del banc”, que les va adquirir després d’executar la hipoteca de l’anterior propietari, Francisco Ortega.

¿Quina és la posició dels partits amb actual representació?

PSC (14 regidors). El Govern municipal de Santa Coloma, integrat pel PSC amb majoria absoluta i liderat per Núria Parlon, posiciona el PERI com un projecte de transformació i modernització del centre de Santa Coloma que vetlla per l’interès general de la ciutadania. La mateixa alcaldessa ha destacat els nous espais per a la ciutadania que contempla el pla, la connexió del passeig Mossèn Jaume Gordi amb la plaça de la Vila i la Rambla Sant Sebastià i les millores d’accessibilitat previstes, com un ascensor públic “per salvar el desnivell de la pujada a l’església Major”. Per la seva banda, i en termes de confrontació amb l’oposició, el tinent d’alcalde Esteve Serrano ha catalogat de “guerra bruta” de “la CUP i les seves marques blanques” –en al·lusió a SOM Gramenet– l’oposició per “evitar les demolicions de la zona degradada del centre de la ciutat”. “Prestar-se a aquest joc manifestant que es construirà un centre comercial, o l’acusació d’especulació immobiliària o martingales urbanístiques, és a banda de rotundament fals, deshonest i immoral”, subratlla Serrano, que defensa el projecte per “dignificar” la zona.

SOM Gramenet (6 regidors). L’actual líder de l’oposició colomenca, molt vinculat a la Plataforma Salvem Ciutat Vella, ha sigut el grup municipal més bel·ligerant en la qüestió del PERI de Santa Coloma. El seu posicionament és clar: evitar la construcció de l’edifici de dotze plantes i preservar la conservació del nucli antic colomenc. L’agrupació, present en la mobilització de l’any passat, secunda les reivindicacions de la plataforma veïnal. Un dels seus regidors fins ara, Jordi Garcia, posa èmfasi en la idea que el projecte respecti la fesomia i idiosincràsia de la identitat de la Santa Coloma històrica. Una altra de les seves regidores, Manuela Morales, va escriure un article on incidia en la idea de l’especulació i les “martingales urbanístiques” locals.

Ciutadans (3 regidors). El segon grup de l’oposició colomenca va fer públic l’any passat un comunicat on demanava “responsabilitat” a totes les parts implicades. Malgrat criticar “la mala gestió urbanística del PSC”, el partit taronja va assegurar que no bloquejaria una situació “que és manifestament perjudicial per a la ciutat”, en al·lusió a les ocupacions a la zona i la degradació de la mateixa, que “es podria eternitzar una altra dècada”, afegien. Així mateix, l’agrupació va sol·licitar al Govern municipal que estigués per la inclusió de més zones verdes a l’entorn de la construcció i, en segon terme, es va oposar a la decisió de suspendre les demolicions previstes l’any passat.

Gent d’Esquerres / En Comú Podem (2 regidors). Per la seva banda, des de l’actual grup municipal compost per ICV, EUiA, Gent d’Esquerres i Entesa –que es presentarà a les pròximes municipals com En Comú Podem, integrat a la marca Podem–, asseguren estar d’acord a allargar el carrer Jaume Gordi fins a la Rambla Sant Sebastià, mesura contemplada al PERI i reivindicació que “fa dècades que existeix a molts sectors de la ciutadania colomenca”, però no obstant es mostren contraris a les “coses que s’han fet malament: si l’equip de Govern hagués actuat correctament, no hauríem arribat fins aquí”. Per exemple, el regidor i portaveu de la formació, Jonatan Fornés, cita el fet que no s’hagi “socialitzat prou” o que “no s’hagi previst correctament el reallotjament de persones afectades per les demolicions” com a “errors gravíssims”. “Un desastre que, a més, ha comptat amb la complicitat del Banc Sabadell”, rubrica Fornés.

Partit Popular (2 regidors). Finalment, preguntat per aquest diari sobre el seu posicionament davant la qüestió del PERI, el regidor popular David Zambrana proposa que les reformes urbanístiques a les zones més deteriorades de la ciutat “s’han de fer amb el màxim consens amb els veïns i els propietaris”. Zambrana assegura que no només s’han d’aplicar millores urbanístiques a les zones del centre contemplades al PERI Santa Coloma Vella II, “sinó també a la resta de barris de la ciutat en què hi hagi zones deteriorades”. “És imprescindible rehabilitar aquestes reformes urbanístiques, i s’ha de fer amb el màxim consens entre propietaris i veïns, però desatenent aquells radicals que només busquen mantenir els seus privilegis”, sentencia.

Així està el conflicte en l’actualitat

Actualment, i amb l’horitzó de les eleccions municipals a la cantonada, la reforma del centre de Santa Coloma de Gramenet es troba paralitzada després de la suspensió de les demolicions l’any passat. Silvia Terol, portaveu de la Plataforma Ciutat Vella –que al seu dia va recollir unes 400 firmes– i integrant de SOM Gramenet, assegura que de l’última reunió amb integrants del Govern municipal, que va ser pròxima a Setmana Santa, no en va sortir cap data prevista per reprendre les demolicions; el que sí que va quedar clar, explica Terol, “és que per a ells l’edifici de dotze plantes és intocable”, tot i que des de la plataforma reivindiquen una negociació amb el Banc Sabadell perquè l’esmentada torre no sigui una realitat.

Avui dia, l’Estudi Nou (Pedró, 14) continua ‘okupat’ –l’anterior oficina de La Caixa inclosa– com a Centre Social Okupat Autogestionat (CSOA), i a l’immoble es duen a terme –mentre no hi hagi una nova data per rellançar les actuacions– activitats com el karate, tallers de bicis, tallers d’alquímies o fins i tot una ‘ràdio alternativa’.

Precisament sobre aquest espai versa la novetat més recent sobre el PERI, en el marc de les municipals. El PSC de Santa Coloma porta en el seu programa per al 26 de maig convertir-lo en un “ateneu de la gent gran” al centre de la ciutat, una cosa que, reconeix el regidor Jordi Garcia, ha “descol·locat” SOM Gramenet “perquè des del Govern municipal s’havia dit a la Plataforma que es volia dedicar l’espai a una extensió de les dependències municipals del consistori”, tot i que des del grup municipal reivindiquen que s’utilitzi per a “un ateneu de gestió comunitària i intergeneracional, ja que detectem que a Santa Coloma falten espais especialment per als joves”.

Després del 26-M, més.

Més notícies de Santa Coloma de Gramenet a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

Temes: Ajuntaments