Cada primer diumenge de gener
L’‘encierro’ del colom: la surrealista tradició de Santa Coloma que va néixer amb un comiat de solter
La ciutat reprèn aquest 8 de gener, després de la pandèmia, el seu ‘antiencierro’: centenars de veïns persegueixen a l’estampida tres coloms, símbol local, pel centre històric
El Diego, el Juanra i l’Aitor, els coloms protagonistes, expliquen la intrahistòria: «Som un autèntic caos, però que bé que ens ho passem amb aquesta tradició canalla i friqui»
Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona
Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social
Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona
ver +
Té lloc cada primer diumenge de gener. A menys que caigui en dia 1, com aquest any, cas en què una causa de força major, concretament una ressaca, obliga a ajornar al següent diumenge (aquest any, el 8 de gener).
Tres amics de Santa Coloma de Gramenet, Diego Morales (44 anys), Juanra Gálvez (44 anys) i Aitor Blanc (38 anys) es disfressen de colom, símbol de la ciutat catalana, i es disposen a començar l’‘encierro’ del colom, però ells ho categoritzen com un «‘antitencierro’»: una sàtira punki i anàrquica en versió colomenca dels Sanfermines. Aquest any, la vuitena edició.
Els tres col·legues es posen a córrer durant vint minuts pel centre històric del municipi i una gentada els persegueix en estampida mentre els atia amb diaris. ¿No hauria de ser al revés: que la gent corregués i els tres coloms els anessin al darrere? «Sí, però la primera vegada que el vam muntar, el 6 de gener del 2014, van venir només 17 persones que, a més, no estaven per la feina; en comptes de córrer perquè els perseguíssim ens van començar a pegar... I tampoc ens va semblar mala opció», rememora Gálvez.
Aquests tres colomencs asseguren molt seriosament que els coloms són de difícil criança, que no pateixen i que si no els cuides, desapareixen. Als coloms, que són tres des de la tercera edició de l’esdeveniment, els escorten tres ancestres que representen els cabestres: «Són els nostres guardaespatlles: en principi ens van tirant pa per guiar-nos el camí, però en realitat van parant els cops de la gent», riu Blanc.
Per descomptat, l’«‘antitencierro’» té el seu propi càntic, obra de l’actriu Eu Manzanares, que es pot escoltar a continuació al so d’«A la coloma demanem / per ser un bon colomí...».
D’un comiat de solter a centenars de persones
El gener del 2020, dos mesos abans que la pandèmia es carregués la surrealista tradició fins aquest 2023 de normalitat, la policia local de Santa Coloma fins i tot els va donar una dada d’assistència, com en els actes oficials: 350 persones. L’any anterior calculen que van ser-ne encara més. En el següent vídeo es pot veure el bullici popular (la idea és que els corredors es vesteixin de blanc i vermell, com als Sanfermines, però uns ho fan i d’altres no i, és clar, no passa res, què ha de passar).
Havien passat de la vintena d’amics del primer any als diversos centenars d’assistents i això els va fer posar-se seriosos: aprofitar per al recorregut les tanques municipals que l’ajuntament posava als carrers per tallar-los durant la cavalcada de Reis i demanar, a través d’una entitat que els cedeix la seva identificació i els facilita una assegurança de responsabilitat civil, un tall de carrers ad hoc per a l’assenyalada ocasió.
«Tot va començar amb un comiat de solter a Zarautz», recorda Morales. Allà estava ell, deambulant per la ciutat basca disfressat d’estruç mentre el seu grup d’amics deia adeu a la solteria d’un d’ells. «Vaig veure que ens ho passàvem tan bé i quan vaig tornar a Santa Coloma vaig proposar als meus amics: ‘¿Per què no ho fem però disfressats de coloms?’». La idea es va rebre amb total naturalitat i va unir consens.
Morales, auxiliar d’infermeria, i Gálvez, empresari, es coneixen des de l’institut; Blanc, cooperativista, hi va coincidir al Punt i Coma, un bar que tenia la parella de Morales. «Això és totalment altruista i fem el que ens dona la gana: som un autèntic caos, però que bé que ens ho passem amb aquesta tradició canalla i friqui», afirmen els tres amics, que remarquen la diversió dels més petits durant el guirigall colomenc.
Una festa amb ‘l’ADN Santa Coloma’
Si una cosa tenen clara Morales, Gálvez i Blanc és que la festa que organitzen cada primer diumenge de gener té ADN colomenc. Per exemple, els cartells els fan artistes locals com Santos de Veracruz; l’esdeveniment l’anima SantaColoman, un altre personatge local que els fa de ‘speaker’; després de l’‘antiencierro’ hi ha actuacions de grups locals com El Toni, el Pako y el Aitor o Martin Bit; la cooperativa de cervesa artesana local Capfoguer posa la barra i aquest any, a més, es preveu un homenatge al fotògraf local Sergio Mas, per qui la ciutat es va bolcar al setembre en un trist però càlid comiat.
Tanta colomenquitat provoca l’esdeveniment que fins i tot, sobretot en l’època del també desaparegut regidor Pedro Cano, hi va haver contactes amb el consistori per incloure la celebració en el programa de la festa major d’hivern de Santa Coloma, però aquesta llavor no ha arribat a florir i de moment es mantenen fora de l’àmbit institucional: «La nostra naturalesa és ser populars i caòtics», apuntalen.
-Per la meva banda crec que ja està. Moltes gràcies.
Notícies relacionades-Només una cosa més: ¡no t’oblidis de posar que fa nou anys que no rentem les disfresses de colom!
El recorregut de l’‘encierro’ del colom
Llegeix totes les notícies de Santa Coloma a EL PERIÓDICO Santa Coloma
