El Termcat inclou neologismes gastronòmics nascuts a Santa Coloma fruit de la població estrangera

El Centre de Terminologia de la Llengua Catalana (Termcat) ha anunciat la incorporació de neologismes gastronòmics nascuts al barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet, on conflueixen més d'un centenar de llengües i cultures diferents.

Els plats i productes analitzats pel Termcat són ‘sekihan’, ‘dal paratha’, ‘chocho’ i ‘natto i poori’, majoritàriament d'origen oriental. Es fan propostes de noms en català però al seu torn es manté també en la descripció el nom original.

El ‘sekihan’, per exemple, és un plat japonès que es 'tradueix' al català com a ‘arròs amb mongeta azuki’, mitjançant el que per al Termcat són “denominacions descriptives”. Aquesta és una de les fórmules que s'utilitza al Centre de Terminologia per incorporar noves paraules d'altres llengües i cultures.

El mateix passa amb el plat indi ‘dal paratha’, que es proposa traduir com a ‘paratha farcit de llegums’.

Un tercer cas és el ‘poori’ o ‘puri’, també de l'Índia, que a partir d'ara es podria denominar també ‘pa indi de festa’. S'accepta també referir-se com a ‘chocho’ al tramús blanc (també anomenat ‘llobí’), una planta herbàcia pròpia dels països mediterranis.

El cinquè neologisme és el ‘natto’, una soja fermentada del Japó que s'hi incorpora sense cap modificació. Segons ha explicat una de les responsables de l'Àrea de Recerca i Gestió Terminològica del Termcat, Montserrat Serra, és una paraula que prové del seu nom científic i, a més, és “perfectament pronunciable” en català.

Serra subratlla que la intenció d'aquestes propostes és buscar una “forma catalana de denominar” plats i productes que ja són presents als mercats i botigues per evitar l'ús de paraules que “sonen molt exòtiques”. De totes maneres, el Termcat manté el nom original de la llengua d'origen, en alguns casos invariable i en altres adaptat.

Des del Termcat destaquen la incorporació de paraules orientals a causa de la forta presència de gastronomia índia, xinesa o japonesa a Catalunya. “Hem anat batejant productes i els hem fet nostres”, destaca Serra.

Precisament del barri del Fondo de Santa Coloma, van sorgir anys enrere la ‘col xinesa’ o l'‘enciam espàrrec’, dues denominacions que, assegura, s'estan normalitzant. El mateix que es persegueix amb aquestes noves propostes.

PROPOSTA EN EL MARC DE ‘SABORS DEL MÓN’

Totes aquestes propostes de neologismes s'han donat a conèixer coincidint amb la cinquena edició de la mostra 'Sabors del Món'.

El Centre de Terminologia destaca el projecte 'Sabors del Món' com una iniciativa interessant, tant a nivell lingüístic com en l'àmbit de la cohesió social.

La presidenta de Fondo Comerç –entitat promotora–, Teresa Castellví, explica que el que es vol és treballar la integració i potenciar l'ús del català com a llengua de cohesió a través del menjar.

Notícies relacionades

El pacífic poble a només 15 minuts de Santa Coloma de Gramenet: espectacular

Mireia González, alcaldessa de Santa Coloma: «El riu Besòs s’ha convertit en un espai tant amable com transitable»

Al barri del Fondo de Santa Coloma hi ha un 40% de població immigrant, procedent de més de cent països, i aquesta realitat social es trasllada també als mercats i als comerços, on la varietat de productes d'altres cultures és immensa.

Més notícies de Santa Coloma