sant martí

La festa hel·lena

2
Es llegeix en minuts
KRISTINA RODEMANN
BARCELONA

Primera condició: no es parlarà de la crisi econòmica que castiga Grècia. Encara que sigui el tema que enllaçaria una classe de balls tradicionals grecs a Barcelona amb els titulars de premsa de manera rodona, en aquest local senzill del carrer de València, 558 s'assimila l'actualitat d'una altra manera.«Si venim aquí és precisament per oblidar-nos de tots aquests problemes»,aclareix Katerina Konstantinidou, professora de la Universitat de Barcelona (UB) i també de ball.

La comunitat grega de Barcelona reuneix cada dissabte a la seva seu un grup variat que aprèn danses populars gregues. L'etiqueta no és perquè sí: aquí es barregen barcelonins i grecs, universitaris i jubilats, enginyers i dentistes. I tots marquen pas al so d'«ena-dio-tria»(un, dos, tres) i fins i tot proferint algun«¡opa!»efusiu.

Posar un exemple que tradueixi aquests balls a termes locals és impossible, perquè en cada poble n'hi ha un de diferent, segons explica la Katerina. Encara que és cert que alguns balls de Pontos, regió de Turquia on abans vivien grecs, s'assemblen molt a la sardana.

A classe, la professora Isabel Munujos omple una pissarra amb el repertori extens de la tarda, més de 12 temes que posen en evidència la varietat. Però l'essència de tots resideix en un matís cultural que destaca Munujos:«A Grècia és diferent. No només es balla a les discoteques, sinó que els balls són una part molt important de la vida quotidiana» .La que no ballava mai a les discoteques, d'enlloc, és la Mayte, una alumna barcelonina que va entrar al grup des que va començar, ara fa tres anys.«Jo era de les jovenetes que es quedaven en una cantonada. Em feia vergonya»,explica aquesta higienista dental de 41 anys. Rient, diu que va haver d'anar a Grècia per vèncer la por escènica. Els seus viatges li van despertar tant d'interès per la cultura que va acabar per apuntar-se a les classes.

Notícies relacionades

I és que la festa que es munta en aquest centre és gairebé irresistible. A partir de la tercera cançó, en què la gent comença a corejar«oh oh, Maria, oh, oh, Maria»a mesura que avancen en espiral, això ja pren forma de festa en tota regla.

Entre canvis de ritme -ara toca comptar fins a 12, ara fins a 10- que requereixen bona orella o, si més no, bona vista per imitar el del costat, s'intercanvien converses, acudits, rialles... En un parell d'hores es recrea un sentiment de companyerisme únicament grec a Barcelona. No hi ha crisi econòmica que pugui fer res davant de tant de bon rotllo. Si voleu assistir a les classes, consulteu la web:www.ellinikiestia.net.