Eva Baltasar, després de l’‘efecte Booker’: "És un no parar, això abans no passava"

Sant Jordi de vegades t’ofereix curioses caramboles, com per exemple anar a buscar davant la llibreria Finestres Eva Baltasar, una de les escriptores catalanes més internacionals que va ser aspirant al Booker Internacional, i trobar-te a la seva esquerra amb Hernán Díaz, ni més ni menys que un Pulitzer, ploma en mà estampant les seves dedicatòries, i a la mateixa cua davant l’autora, esperant rebre la seva firma, tot un senyor Goncourt. Sí, allà hi havia Mathias Enard, a qui no li cauen els anells per situar-se a l’altre costat, el dels admiradors. I és que els fans de la literatura esquerpa i gens complaent de l’autora creixen exponencialment llibre a llibre.

Baltasar, que té al carrer nova novel·la, Ocàs i fascinació (Club Editor / Random House), la quarta de la seva producció després de la trilogia de la maternitat formada per Permagel, Boulder i Mamut, també ha anat creixent personalment a l’hora de mostrar-se davant els seus lectors desglaçant lentament una inicial timidesa, una manera com una altra qualsevol de preservar la seva intimitat, que amb els anys s’ha traduït en una gran calidesa. "En general, m’agrada trobar-me els lectors i ho faig sovint en els clubs de lectura. Sant Jordi és una altra cosa, aquí les trobades són més breus, però igual de boniques i molt més espontànies".

"És encantadora"

Potser, el que més va sorprendre els lectors, que van fer una llarga cua esperant-la, és la cordialitat que desprèn l’autora que poc té a veure amb el seu món literari ple de duresa i monstres que ella abandona en l’escriptura perquè quedin reclosos en la ficció. "És encantadora, no me l’esperava així", va dir una lectora que li va demanar una firma per a una amiga. I allà estava ella, responent amb la seva cal·ligrafia polida i clara marcada per unes elegants línies verticals.

Notícies relacionades

Les roses de pitiminí: una opció per regalar per Sant Jordi

La rosa de Sant Jordi: el significat del vermell i altres colors

El timing de les firmes semblava acuradament mesurat per mirar de donar-li algun descans a l’autora davant les aglomeracions que una vocacional de la soledat com ella afrontava amb filosofia. Va començar a l’illa de passeig de Gràcia, a la parada de La Impossible, on moltes lectores –amb un perfil d’edat que cobria diverses generacions– es van quedar sense dedicatòria i van emigrar amb ella al carrer Diputació, en un ambient una mica més relaxat.

Baltasar constata una situació que en trobades anteriors amb els lectors en la diada de no es donava: "Ara no paro de firmar, no hi ha descans, això abans no passava". És possible que es tracti de l’efecte Booker. "A mi com a escriptora no m’ha afectat tant. Jo he seguit amb la meva escriptura, però és cert que molts lectors em diuen que em van conèixer l’any passat. Estic agraïda a la nominació perquè ha propiciat moltes traduccions". En total es tracta d’una quinzena de versions en diferents llengües a les quals s’ha afegit recentment la venda de la trilogia completa al Brasil i a Holanda, i fins i tot encara s’estan tancant els detalls d’una altra traducció important.