Prèvia del dia del llibre i la rosa

Paula Bonet, en el tret de sortida de les firmes de Sant Jordi

La il·lustradora i ara novel·lista gràcies a ‘L’anguila’ reconeix una recepció ‘aclaparadora’ de la seva novel·la

3
Es llegeix en minuts
Elena Hevia
Elena Hevia

Periodista

ver +

Paula Bonet es veu obligada a aturar-se. I això no és fàcil perquè bull en mil accions i projectes. Acaba d’entregar com a il·lustradora les portadelles d’interior de ‘La amortajada’, l’especialíssima novel·la de la xilena María Luisa Bombal «plena de fang, boires i serps» –ningú millor que Bonet per comprendre-la– i està ansiosa per posar-se en uns dies al capdavant d’un taller d’aiguafort al Museu del Prado. Ho explica amb passió. Però a les set de la tarda d’aquest dimecres, amb el tret de sortida de les firmes d’aquest Sant Jordi rar i expandit, ha promès firmar a l’Espai Abacus el seu últim treball amb el qual ha fet el salt a la literatura, la novel·la, ‘La anguila’ / ‘L’anguila’ (Anagrama). A aquella mateixa hora i en altres espais barcelonins altres autors com Kiko Amat o Pol Guasch també comencen a estampar tímidament les seves dedicatòries. Queda inaugurat el ritual estès de la firma, model Sant Jordi pandèmic.

En el cas de Bonet, la cua de lectores entregades no és llarga. Res a veure amb els banys de multituds als quals s’ha enfrontat altres vegades. L’afluència és reposada, formada especialment per joves d’uns vint anys que encara no han llegit la seva novel·la i permet una cosa que fa ja molts anys no es veu en cap Sant Jordi: la conversa tranquil·la, el tu a tu amb les lectores. «Per a mi la Paula és un referent feminista i artístic», diu la Meritxell de 24 anys. La Mariona, de 28, diu haver-la seguit a través de totes les seves facetes, fins i tot en els concerts. Totes dues aprecien que l’autora hagi tret a la llum aspectes dolorosos com els abusos sexuals i la violència masclista des d’una perspectiva visceral que les interpel·la directament. Una dona madura explica a Bonet l’experiència d’algú pròxim a qui estima molt que ha sigut víctima continuada d’aquesta violència destructiva i la conversa té una mica de confessió laica.

Aclaparadora recepció

Fa un mes que la novel·la és al carrer i la recepció ha sigut «aclaparadora i colpidora» per a l’escriptora que firma en aquests dies previs i té un programa molt complet per al 23 d’abril. «És un text dur ple d’amor i bellesa. Molta gent m’ha confessat que es va quedar amb malestar, que la primera lectura va ser molt agressiva tant per a elles com per a ells. Per la qual cosa entenc que és un llibre que requereix més d’una lectura» .

Notícies relacionades

Entre els encàrrecs de firmes, pocs homes, però n’hi ha. En una proporció d’un a quatre. «Els homes que l’han llegit s’han quedat terroritzats, els sembla escandalosa la situació de la qual parla la novel·la i se senten ferits com si fos una realitat que no coneguessin. Per això em sembla que és més peremptori que mai treure aquests assumptes a la llum».

A poc a poc la cua es va aprimant. La Paula, entre pauses, parla amb emoció de les pintures del Prado ara que la pinacoteca dedica una gran exposició ‘Passions mitològiques’. «¿Saps que ‘Les filateres’ de Velázquez és una de les poques pintures mitològiques que exposa les figures femenines vestides? No, no ho sabíem, o sí, però feia falta una mirada especial per adonar-se’n. De sobte, una dona interromp i pregunta –estem al mig de l’Abacus envoltats de pintures acríliques escolars i els llibres de l’autora– on pot trobar goma d’enganxar. A Juan Marsé, un Sant Jordi, li va passar una cosa semblant, una senyora li va preguntar quant costava la taula en la qual firmava els seus llibres dins d’uns grans magatzems.