Sant Cugat i Castelldefels, les ciutats metropolitanes amb els lloguers més cars més enllà de BCN

La pujada del lloguer és un fenomen que, com és de sobres conegut, traspassa les fronteres de Barcelona. De fet, 23 dels 36 municipis de l’àrea metropolitana van registrar un augment dels preus durant el segon trimestre del 2023 respecteals primers tres mesos de l’any, cosa que es tradueix en un creixement de 48,34 euros al mes de mitjana en els contractes firmats.

Les últimes dades divulgades per l’Incasòl revelen que el preu mitjà dels contractes a Barcelona i els seus voltants ha passat de 815,5 euros a principis d’any als 863,84, cosa que situa la conurbació barcelonina per sobre de la mitjana de Catalunya, que, malgrat patir també un increment de preus, es queda en els 830,34 euros.

Com ja és habitual, Sant Cugat del Vallès és el municipi amb un lloguer mitjà més alt entre les urbs de la primera corona metropolitana. Amb 1.269,51 euros al mes de mitjana –i malgrat haver baixat respecte al primer trimestre, quan va arribar als 1.332 euros–, Sant Cugat és l’única ciutat que manté xifres superiors a Barcelona (1.123,56 euros al mes), d’entre les localitats que integren l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

El podi dels municipis amb el lloguer més car el completa Castelldefels, on el preu dels contractes en el segon trimestre va escalar fins als 1.114,86 euros. A més, quatre localitats més es col·loquen per sobre dels 1.000 euros de mitjana: Sant Just Desvern (1.109,63), Tiana (1.069), Esplugues de Llobregat (1.057,98) i Begues (1.054,5).

Si es comparen les xifres amb les del segon trimestre del 2022, la tendència alcista general queda encara més reforçada. I és que d’entre aquestes set ciutats, tan sols els preus de Sant Just han caigut –en el segon trimestre del 2022 va arribar a ser de 1.215 euros–. Així, destaquen les pujades de Barcelona, Begues i Esplugues, totes aquestes amb xifres inferiors als 1.000 euros fa un any.

La ‘taca d’oli’ metropolitana

Una anàlisi feta per aquest diari fa just un any reflectia que, en l’últim lustre –entre el 2017 i el 2022–, en gairebé la meitat dels municipis de l’àrea metropolitana el preu dels arrendaments s’havia incrementat ja més que a Barcelona en els últims cinc anys –percentualment parlant–. Una situació a què cal afegir que la proporció de renda destinada a lloguer a la conurbació barcelonina és la més alta de la Unió Europea, segons explicava llavors l’Observatori Metropolità de l’Habitatge.

Sergio Porcel, responsable de Cohesió Urbana del llavors IERMB –predecessor de l’actual Institut Metròpoli–, corroborava llavors que «les dificultats per accedir al lloguer s’estan efectivament estenent a les dues corones metropolitanes». Segons el parer de Porcel, es tracta d’«una tendència molt preocupant» perquè en moltes de les ciutats metropolitanes «les rendes són més baixes que a Barcelona, factor que agreuja la pobresa».

Notícies relacionades

La gestió de l’aigua a Sant Cugat i 12 ciutats més de l’àrea de Barcelona fa tres anys que està als llimbs

Sant Cugat es proposa limitar l’auge dels ‘colivings’ que «expulsen veïns de la ciutat»

Davant aquest panorama d’escalada generalitzada de preus, la consellera de Territori, Ester Capella, ha reclamat aquest dilluns al Govern central que apliqui la llei de vivenda i que permeti a Catalunya regular els lloguers. A més, Capella ha insistit en la falta d’un parc de vivenda pública, fetque permetria a les administracions influir en el mercat de la vivenda de forma més efectiva. Un dèficit de domicilis públics que, no obstant, es repeteix al llarg del territori espanyol.

I és que aquest tipus de vivenda suposa al voltant de l’1,6% del total de llars, el mateix percentatge que hi ha a Espanya de pisos turístics respecte al parc total de vivendes principals, segons les dades de l’últim informe anual del Banc d’Espanya.