L’AMB culmina la recuperació socioambiental del riu Llobregat

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha culminat la recuperació socioambiental del riu Llobregat, des de Martorell fins a la seva desembocadura, després d’invertir-hi prop de 50 milions d’euros durant 16 anys per millorar i transformar el seu curs fluvial metropolità.

Les intervencions s’han portat a terme als marges de Pallejà, Sant Boi de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló, que sumen gairebé 10 quilòmetres de longitud de camí paral·lel al riu i els accessos des dels nuclis urbans als municipis.

Històricament perjudicat per les nombroses infraestructures que es van construir als dos costats de la conca, la lluita per la recuperació del riu es va intensificar a principis del 2000, coincidint amb la construcció de la línia del tren d’alta velocitat, i el 2007 es va crear el Consorci per a la Recuperació i Conservació del riu Llobregat, encarregat de vetllar per la seva restauració.

Acabades les últimes intervencions en quatre trams del riu, que han costat més de 2,6 milions, l’AMB ha donat per acabada la recuperació del riu, que es consolida com un espai d’oci i esport, així com en un ecosistema blau amb més qualitat paisatgística i ambiental, segons ha destacat aquest diumenge l’ens.

Durant 16 anys

«La recuperació socioambiental del riu Llobregat és una història que ve de lluny, ja fa 16 anys que treballo aquí», ha recordat el coordinador de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB, Antonio Farrero.

El punt de partida, ha assenyalat, va ser un conveni que es va firmar entre la Generalitat i el Ministeri de Medi Ambient i fruit del qual es va encomanar a la llavors Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana, el germen de l’actual AMB, que tirés endavant una sèrie de projectes des del Pont del Diable, a Martorell, fins a la desembocadura.

En aquell moment es va començar amb dos projectes: un que es va concentrar al Pont del Diable i els seus entorns, que va arribar fins al terme municipal de Molins de Rei, i l’altre tram es va concentrar al voltant de Sant Boi i cap a la desembocadura.

La Mancomunitat era una de les institucions que va integrar el Consorci per a la Recuperació i Conservació del riu Llobregat, juntament amb el Govern, el Govern, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus i la Diputació de Barcelona.

Una vegada arribats els seus objectius inicials, el Consorci es va dissoldre el 2013 i actualment és l’AMB que s’encarrega del manteniment i gestió del parc del riu Llobregat i qui porta a terme les inversions més importants.

«El Llobregat és el principal connector del que seria la infraestructura verda metropolitana, ja que conforma un nexe d’unió entre el massís de Collserola, les muntanyes del Baix Llobregat i amb la zona litoral. Ecològicament és molt valuós», ha afegit Farrero, posant èmfasi en les zones naturals protegides que hi ha al delta del riu.

Culminada la recuperació, Farrero ha assenyalat que encara falta per ultimar la connexió entre el riu i alguns municipis riberencs, així com els senders que voregen el riu: «L’objectiu és tenir un camí ben definit a l’eix longitudinal del riu, de manera que, des del Pont del Diable fins al mar, es podria fer un passeig a les dues vores».

«Doten d’identitat metropolitana el riu Llobregat»

Les últimes actuacions portades a terme a Pallejà, Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló «doten d’identitat metropolitana el riu Llobregat i alhora s’adapten a les particularitats locals de cada municipi», ha indicat l’AMB.

En concret, s’ha millorat la pavimentació dels senders perquè absorbeixin millor l’aigua i resisteixin a pluges torrencials, s’han plantat més de cent arbres i nombrosos arbustos per millorar la qualitat paisatgística i s’han creat nous miradors, àrees d’estades i esbarjo, punts de trobada i fonts d’aigua.

Notícies relacionades

Continua la recuperació del riu Llobregat amb actuacions a Sant Vicenç dels Horts, Sant Boi i Santa Coloma de Cervelló

El pàrquing de l’Alcampo de Sant Boi es transformarà en la instal·lació fotovoltaica més potent de l’àrea de Barcelona

També s’ha millorat la gestió natural de l’aigua amb la creació de cunetes verdes que milloren el drenatge del terreny i eviten la seva erosió. EFE

Llegeix totes les notícies de Sant Boi a EL PERIÓDICO Sant Boi