Microbiota de la boca i càncer de pàncrees: una investigació prometedora

Llavors, ¿les dents brutes causen un dels càncers més complexos de tractar? Aquesta interpretació és totalment errònia, adverteixen els experts. La relació entre la microbiota (el conjunt de bacteris que els humans porten a sobre) i el càncer és un filó recent i fascinant de l’oncologia. Però no és fàcil desentranyar les causes dels efectes.

L’estudi es basa en mostres de saliva de 122.000 voluntaris dels Estats Units. Estant sanes, aquestes persones es van sumar a dos grans projectes de recopilació de dades. Es tracta de «cohorts prospectives», en llenguatge tècnic: grups de voluntaris d’altíssim valor per a la investigació, perquè els científics poden seguir el seu desenvolupament mèdic al llarg de molts anys.

Dins d’aquesta mostra, 445 persones han desenvolupat càncer de pàncrees. Els investigadors, basats en diverses institucions mèdiques dels Estats Units, han analitzat amb detall els microbis de les mostres orals d’aquests pacients, i els han comparat amb d’altres de sans.

Gràcies a una anàlisi genètica exhaustiva, han identificat tres bacteris i quatre fongs que, en cas de ser presents a les mostres, incrementen el risc de tenir càncer de pàncrees anys després.

«Fins que es va fer aquest estudi, la microbiota de la boca no havia tingut gaire pes com a eina de predicció», afirma Núria Malats, investigadora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO). La majoria dels estudis se centren en el lloc amb més microbis del nostre cos: l’intestí. Malats remarca el valor de les cohorts i dels mètodes genètics empleats.

Associació per confirmar

No obstant, la científica crida a no sobrevalorar la connexió trobada. «No sabem gaire bé com s’han recollit, tractat i analitzat les mostres de saliva. Crida l’atenció que certs microbis estan associats amb un risc més gran en una cohort i amb un de menor a l’altra: podria ser un efecte de diferents mètodes de recol·lecció», observa.

Un altre aspecte que requereix prudència és que es tracta de pacients dels EUA. «La microbiota canvia molt en funció de la dieta, de l’aigua que es beu i de molts altres factors. ¿Són generalitzables els resultats de l’estudi?», observa Mireia Uribe, experta de l’Institut d’Investigació de l’Hospital Clínic (IDIBAPS). A més, els microbis de la boca són molt més variables que els de l’intestí. Les circumstàncies en què es va prendre cada mostra podrien haver interferit.

¿Causa o efecte?

Fins i tot en cas de confirmar-se l’associació, no estaria clar què causa què. «Hi ha la possibilitat que aquests pacients ja tinguessin un càncer de pàncrees incipient, quan se’ls va prendre la mostra. Podria ser el càncer que causés aquestes alteracions i no viceversa», observa Uribe.

Malats remarca que les mostres precedeixen en anys el diagnòstic, cosa que suggereix que una cosa ve abans de l’altra, però tampoc exclou la interpretació d’Uribe.

Els autors del treball han tingut en compte si els voluntaris fumaven, estaven obesos o tenien diabetis. La «firma» característica de la barreja de microbis que troben sembla no estar influïda per aquests factors. Però no es pot excloure que hi hagi altres concauses, que els investigadors no hagin contemplat.

Connexions suggerents

El cert és que en els últims anys s’han multiplicat els estudis que troben connexions entre el càncer i la microbiota. Ja se sabia que certs microorganismes causen certs càncers específics: per exemple, l ’Helicobacter pylori és un patogen associat amb el càncer d’estómac o el Schistosoma haematobium (un paràsit molt present al nord-est de l’Àfrica) causa càncer de bufeta.

El més interessant no és això, sinó l’efecte del mix de milions de microbis que hi ha al cos. La pertorbació d’aquest conjunt (disbiosi) sembla estar associada amb càncers com el de còlon o de l’aparell digestiu. A més, l’eficàcia de certes teràpies oncològiques varia en funció de l’estat de la microbiota dels pacients.

«Tenim a sobre més microbis que cèl·lules. Hem desenvolupat una relació simbiòtica amb ells. Ens permeten metabolitzar aliments i fàrmacs. Si es produeix una disbiosi, es poden veure compromeses aquestes funcions», explica Malats. «La qüestió no és només si ens rentem les mans i les dents. Els factors en joc són més complexos i van de la dieta a l’ús d’antibiòtics», explica Malats.

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

El mecanisme que connecta microbis i càncer és un misteri, però podria estar relacionat amb el sistema immunitari. «Aquest lluita contra el càncer i se situa majoritàriament al voltant del nostre intestí, on també hi ha la majoria de la microbiota. La disbiosi podria estar relacionada amb una inflamació crònica que augmentaria el risc de tumors», explica Uribe, remarcant que l’escenari és encara hipotètic.

No obstant la científica està esperançada després del nou estudi. «Les mostres de saliva són un sistema no invasiu. Si es confirmés que té un poder predictiu en un càncer tan devastador, seria una cosa molt interessant», conclou.