Mercè Boada, neuròloga: "Tenir fàrmacs per a l’Alzheimer canvia la perspectiva: els pacients consulten més i la primària fa més proves"

Hi ha estudis que demostren aquesta realitat. "Nosaltres liderem un projecte europeu que buscava detectar persones amb deteriorament cognitiu lleu. Dins dels estudis i articles que vam presentar, n’hi va haver un en què preguntàvem per què els metges d’atenció primària d’Europa no deien a la gent amb deteriorament cognitiu lleu —o a la gent que perdia memòria o que notava que rendia menys— que anés a diagnosticar-se. I la resposta era: perquè no tenim tractament", il·lustra la doctora Boada. "¿Per què afegir una nova malaltia a les malalties que el pacient ja tenia si no hi ha opcions?", explica Boada que deien els metges.

Però aquesta mateixa qüestió es va plantejar als pacients. "Els preguntàvem: "¿Per què vostè no vol fer-se un diagnòstic? ¿Per què no vol anar al metge?". I responien: "Perquè no vull tenir una altra malaltia que no disposi de cura ni medicament, quan ja tinc una malaltia cardíaca que m’he de tractar"", explica aquesta neuròloga. "Això és el que hem de canviar. I això és el que pot canviar el que estem fent avui aquí a Barcelona: parlar dels fàrmacs, de nous tractaments, de detecció precoç, de veure què podrem fer".

Boada calcula —més aviat, espera— que, a finals d’aquest mes, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) aprovi d’una vegada el lecanemab i el donanemab perquè estiguin ja disponibles a la sanitat pública. Ace Alzheimer Center, fundació que Boada dirigeix, és una de les institucions i entitats que van signar, fa un mes, una carta enviada al Ministeri de Sanitat per expressar la seva "profunda preocupació" pel retard en la seva arribada a Espanya d’aquests fàrmacs.

"Si ens diguessin que sí, tot començaria a posar-se en marxa", explica Boada. El lecanemab i el donanemab es poden administrar a Espanya de manera privada, però l’aprovació de l’AEMPS suposarà "la possibilitat d’incloure molts més pacients".

"Menys boira mental"

Notícies relacionades

Recopilar l’historial mèdic de la població per estudiar com es comporten aquells que desenvolupen alzheimer: el futur predictor de la malaltia

La revolució dels 'tests de l’alzhèimer' accelera la cerca de proves similars per al pàrkinson i altres demències

En països com Itàlia ja s’estan administrant amb efectes positius. De fet, els pacients amb Alzheimer tractats amb lecanemab i donanemab a l’Hospital San Raffaele de Milà s’han "estabilitzat" i alguns fins i tot "noten" alguna "millora", com una "menor boira mental" i una "major concentració", com assegurava aquest dijous a EL PERIÓDICO la doctora Alma Ghirelli, neuròloga del centre. Itàlia tracta aquests malalts amb aquests medicaments nous des del 2024. Existeix un tercer fàrmac en marxa, el trontinemab, que ja es troba en la fase tres del seu assaig clínic i que preveu assolir "el mateix objectiu" que els altres dos fàrmacs "amb dosis menors", apunta la investigadora.

"Nosaltres hem tractat 60 pacients amb lecanemab i donanemab. Actualment, en tenim 50 en tractament actiu i 31 ja han assolit els sis mesos de teràpia, mentre que quatre han arribat a l’any de tractament", explica la neuròloga. I el que han detectat és que la resposta biològica al tractament és molt alta. "Fem un PET de beta-amiloide [una prova d’imatge per estudiar aquesta proteïna, que està relacionada amb l’Alzheimer] a l’inici i un altre al cap d’un any. I realment es pot veure que el nivell de beta-amiloide disminueix molt en sis mesos", assegura Ghirelli. "Coincideix amb el que esperàvem segons els assajos clínics", afegeix. Tot i així, hi ha més proteïnes vinculades a l’Alzheimer.