El PSC i Junts aprovaran un nou pla per a Ciutat Vella: veto a ‘souvenirs’ i cannàbiques, però més discoteques amb «restriccions»

La nova regulació del districte central de Barcelona, presentadaaquest divendres, es defineix com a «continuista», però molt més exhaustiva, ja que parteix d’analitzar l’oferta actual, les tendències i els dèficits que va tenir la normativa aprovada el 2018. El nou Pla especial urbanístic ordena les activitats de pública concurrència, comerços alimentaris, serveis turístics i altres activitats al districte, segons un model de regulació «més precís, àgil i quirúrgic», remarca el regidor. Ara es controlen 180 epígrafs d’activitat (abans eren 55), agrupant-les en tres àmbits, en funció del seu impacte en l’espai públic i la convivència.

La setmana vinent es portarà a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Vivenda el nou text, amb alguns ajustos introduïts després d’haver rebut 16 escrits d’al·legacions per part de col·lectius veïnals i empresarials. La previsió és que s’aprovi en el pròxim plenari (o el següent) per ser efectiu aquest mateix estiu, amb el recolzament del grup municipal de Junts, que ja ha confirmat aquest matí el seu vot positiu. El PP encara no ha decidit si s’abstindrà o si donarà el seu recolzament.

S’unificarà així tota la regulació del districte, tot i que amb dos eixos singularitzats com són la Rambla i la Via Laietana, amb alguns criteris específics. Malgrat les crítiques d’alguns grups de l’oposició al document, com ERC i BComú, l’aprovació és prioritària per als socialistes, ja que l’actual moratòria de llicències finalitza al juliol.

«Situem al centre la convivència i la cultura, no l’economia», ha destacat Batlle, recordant que la zona compta amb 6,2 establiments actius per cada 100 habitants, gairebé el doble que la mitjana de la ciutat. En l’actualitat suma 3.102 activitats econòmiques, de les quals un 43,7% són de restauració, i 720 de comerç alimentari. El Raval suma més d’un terç de tot el pastís.

Posar ordre en el futur creixement de les activitats ha sigut una tasca complexa, perquè l’objectiu era prioritzar la convivència però sense «tornar a posar muralles a Ciutat Vella, sense tancar-la», ha insistit el regidor. «No podem prohibir tot el que voldríem, s’ha de tenir molt present la seguretat jurídica», ha afegit, per evitar una possible allau de litigis i sentències partint del lliure mercat.

Prohibit i minimitzat

El que queda prohibit amb el nou pla són els ‘grow shops’ o botigues cannàbiques, així com les associacions de consum relacionades. Fins i tot es controlarà que les noves llicències de floristeria no incloguin aquests productes, artifici que havia utilitzat molts empresaris. Els ‘ souvenirs’ ja estaven regulats a la ciutat amb un pla especial que no permet noves botigues en aquest districte, però ara s’aconsegueix un nou pas de rosca per evitar el colador del 20% d’articles complementaris que permetien altres llicències i que s’utilitzava per despatxar essencialment articles de record.

La normativa evitarà ara que aquesta cinquena part del gènere inclogui epígrafs no permesos, com ‘souvenirs’ (dels clàssics a samarretes amb aquest propòsit) o qualsevol element vinculat al negoci cannàbic.

Altres activitats anteriorment prohibides i que continuaran blindades són les vinculades a serveis sexuals, sales de joc i apostes.

Quant a les botigues de manicures i complements per a mòbils, els criteris de densitat i distàncies fan molt difícil noves obertures, tret d’en zones del districte on no n’hi hagués. És més, una disposició transitòria posa en el focus tots els negocis de manicures, carcasses, articles cannàbics i souvenirs oberts més recentment, ja que abans de 18 mesos hauran d’acreditar que van començar a funcionar abans del juliol del 2024, quan es va decretar la moratòria que no permetia noves obertures.

Criteris i prioritats

La regulació general es basa en la densitat o concentració d’activitats, l ’ amplada del vial i la dimensió mínima o màxima de l’activitat a establir, per «evitar zones d’alta concentració i monopolis d’activitat en zones específiques del districte», remarca el document final. Així, aplica més limitacions a activitats i establiments que també tenen impacte diürn, en termes de soroll, afluència de públic o afectació a la mobilitat.

El gerent del districte, Félix Ortega, ha detallat que en el cas d’establiments de lloguer de vehicles, s’inclouen requisits d’espai interior i accés, per a un control més gran, tot i que no es tanca la porta a nous negocis, que inclourien bicis o patinets. I quant a les consignes, es manté la «regulació restrictiva» per a nous lockers turístics, però en canvi s’obre la porta a locals d’entrega i recollida de paquets per alleujar el repartiment de mercaderies. També en el grup de comerç no quotidià no alimentari, s’introdueix la regulació dels establiments de màquines expenedores, que ara hauran d’estar ubicats dins d’altres establiments i no podran ser botigues autònomes.

Oci nocturn i música

En l’àmbit d’activitats culturals i musicals, es distingeixen les galeries d’art, centres de difusió culturals, biblioteques, cines, llibreries o sales de conferències de les activitats musicals. Les primeres s’incentiven, però el nou pla «continua restringint l’obertura de noves discoteques, sales de ball o espectacles, karaokes, bar musical, sala de festes infantil i de joventut, i exhibicions folklòriques». Es permet un «creixement moderat i controlat», segons Batlle, sempre que compleixin les restriccions de densitat, còmput per unitat, condicions tècniques i superfícies dels establiments, en la línia de la recent Mesura de Govern ‘Iniciatives per a la gestió integral de la Nit 2025-2027’ que apel·la a un oci nocturn regulat i diversificat a la metròpolis.

Ortega ha destacat que les activitats recreatives musicals (en categoria A2) només es contemplen en carrers de més de 15 metres d’ample.

De fet, els detalls del pla d’usos s’han donat a conèixer després que la polèmica sobre els efectes de la seva aplicació ja hagués esclatat aquesta setmana. La Federació d’Associacions Veïnales de Barcelona (FAVB), la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) i les entitats veïnals del Gòtic, Casc Antic i l’Òstia van denunciar dimarts passat que la nova norma és més permissiva que l’anterior i obre la porta a nous negocis turístics i fins i tot set discoteques. S’hi van sumar les crítiques d’ERC i BComú. Una lectura que no comparteixen les patronals de l’oci nocturn Fecalon, Fecasarm i el Gremi de Discoteques, que també posen ‘peròs’ al pla però creuen que almenys deixa opció, amb moltes limitacions, a alguna nova oferta d’oci.

El districte admet que l’ordenació possibilita la creació de noves discoteques o clubs, sense especificar una xifra concreta. Però descarta que a la pràctica sigui possible obrir set discoteques per les limitacions i perquè no existeixen tantes sales on poguessin complir-se els requisits tècnics i de seguretat com per acollir aquest ús.

Restaurants singulars

Entre altres novetats, s’inclou també un apartat per protegir establiments de restauració singulars, previs a l’ordenança municipal d’establiments de concurrència pública de Barcelona del 2003. D’aquesta manera, poden adaptar la seva llicència sempre que compleixin la normativa de l’activitat a la qual es vulgui optar i no guanyin aforament.

Notícies relacionades

Barcelona rebrà el Tour amb una festa major: concerts, espectacles i gastronomia durant una setmana

Barcelona tindrà un altre pont de tres dies aquest maig: el nou festiu que arriba a finals de mes

En les pròximes setmanes i fins que s’aprovi el pla, es manté la suspensió de totes les autoritzacions de noves activitats a Rambla, amb l’excepció de les activitats culturals.

El districte ha portat a terme 29 reunions i sessions de treball entre 2025 i 2026 amb entitats veïnals, comercials, empresarials, grups polítics i particulars per vertebrar el nou pla.