La revolució dels 'tests de l’alzhèimer' accelera la cerca de proves similars per al pàrkinson i altres demències

La revolució dels biomarcadors en alzheimer és tal que el congrés ha dedicat la seva sessió inaugural a aquesta realitat. "Tot va començar l’any 2020, quan es van desenvolupar els primers biomarcadors en sang. Un d’ells és la proteïna tau fosforilada en la posició 181 [el p-tau181]. Però en els últims anys s’ha desenvolupat un altre biomarcador, el p-tau217, que ha demostrat ser molt bo i capaç de predir la malaltia amb una precisió molt alta", explica a EL PERIÓDICO la investigadora en bioquímica i biologia molecular Laia Montoliu-Gaya. Són biomarcadors a partir d’anàlisis de sang que ajuden a detectar la malaltia encara que els pacients no tinguin encara símptomes. Això, com explica per la seva banda el cap de Neurologia de l’Hospital Vall d’Hebron, Xavier Montalbán, pot servir per administrar abans els tractaments com el lecanemab o el donanemab, ja aprovats per l’Agència Europea de Medicaments (EMA) i, per tant, frenar abans la malaltia.

A Catalunya, hospitals com el del Mar, Sant Pau o el Clínic ja utilitzen alguns d’aquests biomarcadors en anàlisis de sang. Com destaca la doctora Montoliu-Gayà, aquesta tècnica suposa, a més, una democratització de l’accés a la detecció, gràcies a la seva rapidesa. "Hi ha persones que presenten un deteriorament cognitiu, van al metge i poden passar anys fins a descobrir què tenen, ja que el líquid cefalorraquidi [al qual s’accedeix mitjançant una punció lumbar] no és tan accessible. I la imatge encara menys. Per tant, aquests diagnòstics per sang faran que molta més gent sàpiga que té alzheimer", assenyala Montoliu-Gayà.

Són tècniques "molt més ràpides" que es podran fer en centres d’atenció primària, sense necessitat d’anar a l’especialista. I que detectaran la malaltia "més precoçment". "La gent tindrà abans el diagnòstic. I facilitaran molt la implementació de tractaments". Aquesta investigadora creu, a més, que en els pròxims cinc anys aquests tractaments s’administraran per "via subcutània" i no "intravenosa". "Seran més fàcils i més accessibles, però tot dependrà de les regulacions dels estats i de com es financi a nivell polític".

I, a més, creu que els biomarcadors per detectar l’alzheimer obriran camí i passaran a desenvolupar-se també per a altres demències, com el Parkinson o la demència frontotemporal. "El camp s’ha centrat molt en l’Alzheimer perquè és una malaltia molt comuna i coneixem molt millor la seva patologia, però encara hi ha moltes demències per a les quals no tenim marcadors. I els biomarcadors també serviran per a les teràpies, per administrar-les i monitoritzar-les. Un biomarcador podrà dir-te: 'Aquesta persona necessita aquesta teràpia'. Com passa amb el càncer", diu Montoliu-Gayà, qui no obstant això, reconeix que per a això últim "encara es trigarà una mica".

Comparació amb l’esclerosi múltiple

Per al neuròleg Xavier Montalbán, l’alzheimer, a nivell de tractaments, està vivint una "nova era", similar a la que va viure el camp de l’esclerosi múltiple el 1995. "Però pel que fa als biomarcadors, l’alzheimer està més avançat que l’esclerosi múltiple. En l’esclerosi múltiple es necessita sí o sí una ressonància magnètica", assenyala a aquest diari el cap de Neurologia de Vall d’Hebron. Defensa els nous fàrmacs encara no desplegats a Espanya. "Modifiquen la progressió de la malaltia en un 30%". No és poca cosa. En l’esclerosi múltiple va passar el mateix amb els primers fàrmacs, que van ser la finestra que va obrir la resta de la investigació i ens ha portat on som ara", assenyala.

"Amb l’alzheimer estem arribant a un punt en què una anàlisi de sang ens dona el diagnòstic biològic de la malaltia. Això no ho tenim en l’esclerosi múltiple", apunta aquest neuròleg. En l’alzheimer, el diagnòstic de "seguretat" el proporciona un PET o una punció lumbar, però una anàlisi de sang pot servir per fer el cribratge. "N’hi ha prou amb una gota de sang capil·lar. És força espectacular", assegura Montalbán, qui defensa també els nous tractaments per a l’alzheimer. "Aconsegueixen una disminució de la progressió de la malaltia. Hi ha assajos que demostren que la rapidesa i la intensitat amb què eliminen l’amiloide [proteïnes associades a l’alzheimer] és brutal. I crec que els pròxims resultats que tindrem seran molt més positius, no només des del punt de vista de la imatge i de neteja de l’amiloide, sinó també amb repercussió clínica", augura aquest neuròleg.

Notícies relacionades

Investigadors d’Alacant aconsegueixen detectar indicis d’Alzheimer en una conversa de només quatre minuts

Recopilar l’historial mèdic de la població per estudiar com es comporten aquells que desenvolupen alzheimer: el futur predictor de la malaltia

Creu, sens dubte, que l’alzheimer viu un "moment molt esperançador", gràcies també a aquests biomarcadors que han aportat, sobretot, "coneixement". "Amb aquests biomarcadors ens hem adonat que existeix una dinàmica de dipòsit de proteïnes amiloide i de tau, com una mena de progressió per estadis. I que no és una malaltia que vagi endavant i enrere, com per exemple l’esclerosi múltiple [que cursa en forma de brots], sinó una malaltia que progressa d’una forma més o menys constant", afegeix Montalbán.

¿Hi hauria d’haver cribratges poblacionals per a l’alzheimer? És una cosa que els especialistes encara estan discutint. "És un altre debat", diu Montalbán. ¿A qui es farien aquestes proves? "Segurament a persones amb antecedents familiars perquè, si saps que hi ha una predisposició a desenvolupar símptomes en el futur, pots fer canvis en el teu estil de vida, com perdre pes, deixar de fumar i fer exercici", conclou.