Les pediatres de Vall d'Hebron que van atendre el nadó maltractat veuen "molt poc probable" que les seves lesions anals fossin per restrenyiment

Els progenitors del nadó, que va néixer el 3 de febrer i que en el moment en què es van detectar els indicis de violència tenia només sis setmanes de vida, continuen en presó preventiva des del 20 de març. El nen va sortir de Vall d'Hebron el 16 d'abril, un mes després, amb una família d’acollida d’urgència amb la qual romandrà fins que els tècnics de Drets Socials determinin el seu destí: o bé algun membre de la seva família extensa, un cop descartat un eventual risc, o bé una altra llar d’acollida de manera més estable. Segons fonts d’aquest diari, el nen actualment es troba bé, somriu, interactua amb l’entorn i no ha hagut de tornar a trepitjar cap hospital excepte per seguir les revisions programades.

Abans que s’activés el protocol de violència infantil a Vall d'Hebron, el 18 de març, aquest nadó va passar per tres hospitals —Hospital del Mar, Sant Joan de Déu i Sant Pau— i un centre de salut —el CAP Roger de Flor—, sense que cap pediatre ni infermera percebés indicis de violència, malgrat que el nen ja presentava hematomes a la cama i a la zona genital, almenys quan va visitar Sant Joan de Déu, el centre d’atenció primària i la primera vegada que va ser atès a Sant Pau.

De fet, va ser en la segona ocasió que el nadó va acudir a aquest últim centre quan es va detectar una fractura del fèmur, es va activar l’alarma i es va derivar el petit a Vall d'Hebron. Qualsevol hematoma en qualsevol part del cos d’un nounat —especialment en zones internes com orelles, coll, galtes, natges o genitals— és motiu suficient per activar el protocol, cosa que no es va fer.

Sanció als centres

La Conselleria de Salut dona per fet que imposarà una sanció econòmica a Sant Pau per no haver detectat els indicis de violència i estudia si multa també Sant Joan de Déu i el CAP. La multa, encara no establerta, s’aplicarà al centre, no als metges. Arran d’aquest cas, la conselleria també ha anunciat que reforçarà la formació dels sanitaris en violència contra els infants.

L’estratègia de defensa dels pares es basa en el fet que les fissures anals del nen —que eren només algunes de les múltiples lesions que presentava— podrien ser producte de femtes "voluminoses" relacionades amb un problema de restrenyiment, cosa que descartaria el presumpte delicte d’agressió sexual. Els advocats mantenen que un nen tan petit no sol fer deposicions de grans dimensions, cosa que, apunten, podria haver-li provocat fissures anals.

Pel que fa a la resta de ferides, els pares han demanat la realització d’una sèrie de tests genètics amb l’objectiu de poder demostrar que els hematomes i lesions que presentava el nadó en diferents parts del cos es deuen a una malaltia. A l’espera dels resultats, tant els forenses com les pediatres que van atendre el nadó a Vall d'Hebron no creuen que aquestes lesions fossin causades per una patologia. De fet, des que el nadó va ser apartat de l’entorn familiar —primer a l’hospital i després amb la família d’acollida— no ha tornat a presentar noves lesions i està evolucionant bé.

Múltiples fractures

A més de fissures anals, el petit presentava hematomes a les cames i a la zona genital. També se li va detectar una fractura al fèmur, lesió que va encendre les alarmes a Sant Pau el 16 de març —centre que havia vist el nen sis dies abans— i va motivar-ne la derivació automàtica a Vall d'Hebron.

Notícies relacionades

El nadó maltractat surt de Vall d'Hebron amb una família d'acollida després de gairebé un mes ingressat

¿Què reclamen els metges i què els ofereix el Ministeri de Sanitat? Les claus del conflicte

En aquest centre hospitalari se li va fer una exploració a fons. S’hi van detectar altres lesions "evolutives"; és a dir, que s’havien produït temps enrere. Per exemple, costelles fracturades i un cop al front que els metges encara no saben si podrien causar-li seqüeles neurològiques. Els pediatres de Sant Joan de Déu, el CAP Roger de Flor i Sant Pau van creure la mare quan aquesta els va explicar que els hematomes que presentava a les cames i a la zona genital es devien a una sonda d’orina que va ser col·locada a l’Hospital del Mar l’1 de març per recollir una mostra i practicar-li al nen un estudi bacteriològic.

En 15 dies —entre l’1 i el 16 de març— aquest nadó va fer cinc visites hospitalàries a aquests quatre centres, on no es van detectar els senyals de possible maltractament. Salut considera que el fet que la mare sigui infermera a Vall d'Hebron va fer que els sanitaris no en desconfiessin i donessin per bones les seves explicacions. "Hi va haver una discriminació positiva", deia la setmana passada a aquest diari Clara Pareja, directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària de la Conselleria de Salut, que va fer que els sanitaris de Sant Joan de Déu, el CAP Roger de Flor i Sant Pau "no anessin a fons" en les exploracions.