La coordinació sanitària redueix fins a un 30% la mortalitat i els reingressos en pacients crònics: «Salva vides i redueix costos»

La descoordinació sanitària i les seves conseqüències en la salut centren l’Informe biennal 2026, que la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS) ha presentat aquest dijous. El treball reuneix tretze articles elaborats per diferents experts. La conclusió principal és que la coordinació sanitària «salva vides i redueix costos». «No n’hi ha prou amb tenir recursos, cal organitzar-ho bé», ha assenyalat en roda de premsa el president de SESPAS, Manuel Herrera.

Ana Magdalena Vargas, autora de l’article 'Impacte de la coordinació en la qualitat de l'atenció i els resultats de salut' ha explicat que una metaanàlisi de 105 assaigs clínics mostra que els models d’atenció coordinada poden reduir fins a un 30% els reingressos hospitalaris i la mortalitat en pacients amb insuficiència cardíaca i altres patologies cròniques.

Ha subratllat especialment els riscos que es produeixen en el trànsit de l’hospital al domicili, un dels moments més vulnerables per a la seguretat del pacient. La falta de comunicació entre nivells assistencials, l’absència de seguiment estructurat o la fragmentació de la informació clínica es poden traduir en errors de medicació, agreujament evitable de malalties cròniques i nous ingressos hospitalaris.

Pacients crònics

Notícies relacionades

Salut aposta perquè els hospitals comarcals «comparteixin» metges per evitar el seu tancament per manca de personal

Els pacients crònics complexos de Catalunya tindran un equip d’infermeres a domicili per evitar ingressos

Sobre la taula s’han posat dades com que, a Espanya, el 54,3% de la població més gran de 15 anys pateix almenys una patologia crònica; en els majors de 65, aquesta xifra supera el 80%. La fragmentació entre nivells assistencials «genera dany evitable al pacient i afecta especialment persones grans i col·lectius vulnerables», indiquen els experts. A més, la coordinació no només millora resultats clínics, sinó que també incrementa l’eficiència i redueix costos derivats de duplicitats i processos innecessaris.

Eduardo Satué, president sortint de SESPAS i coautor de l’article sobre nous models de col·laboració en els equips d’Atenció Primària, ha subratllat que avançar cap a una millor coordinació requereix consolidar equips realment multiprofessionals, en els quals, a més de metges i infermeres, s’integrin de manera més efectiva perfils com farmacèutics, fisioterapeutes, psicòlegs, treballadors socials, odontòlegs (juntament amb higienistes dentals), tècnics de cures auxiliars d’infermeria (TCAE) o personal administratiu amb més protagonisme en la gestió de la demanda.