Salut aposta perquè els hospitals comarcals «comparteixin» metges per evitar el seu tancament per manca de personal

Salut estima, a més, que aquesta fórmula posarà fi a la fragmentació i que el pacient deixarà de tenir la sensació que circula d’un servei a un altre sense que ningú li doni resposta. Amb aquesta mesura, la conselleria espera una reducció de les gestions, de les visites duplicades i dels desplaçaments innecessaris. El pacient passarà a estar al centre. L’atenció primària serà l’eix vertebrador de cada AIS i el model deixarà de ser, com fins ara, «hospitalocèntric». La conselleria iniciarà les proves pilot d’aquestes 30 AIS a l’abril i espera que entrin definitivament en funcionament en el termini d’un any.

El repte, l’envelliment poblacional

El teló de fons d’aquesta reorganització és l’envelliment de la població i la jubilació de professionals sanitaris, els grans reptes que afronten els sistemes de salut de tot Europa. A Catalunya, les persones majors de 80 anys s’han multiplicat per tres en els darrers 40 anys i superaran el 10% de la població total el 2060. A més, el 70% dels catalans de més de 65 anys tenen una malaltia crònica. Aquest col·lectiu també representa el 62% de les persones hospitalitzades a Catalunya. Segons els càlculs de Salut, un 20% de la població genera el 60% dels ingressos hospitalaris. I la demanda —per part de pacients cada vegada més crònics— continuarà creixent.

Segons la directora general de Planificació en Salut, Aina Plaza, les AIS estaran marcades per la proximitat, la cooperació amb el món local, la coordinació assistencial, la continuïtat en l’atenció, l’equitat territorial i l’eficiència. «No són àrees administratives, sinó funcionals, i el seu objectiu és integrar serveis allà on viuen les persones», ha precisat Plaza en roda de premsa aquest dimarts.

Com notarà aquest canvi la ciutadania? Un pacient crònic —un perfil en augment a causa de la longevitat cada vegada més elevada— disposarà d’un pla d’actuació compartit entre tots els professionals que l’atenen (atenció primària, urgències i serveis sociosanitaris). Aquests serveis tindran plataformes per comunicar-se entre ells i acordar el full de ruta a seguir. En aquest pla també tindrà pes l’entorn cuidador del pacient, amb l’objectiu d’evitar visites innecessàries i potenciar aquelles que sigui possible fer telemàticament.

Manca de professionals sanitaris

La manca de professionals sanitaris —derivada de factors demogràfics— és un altre dels problemes que afronta el sistema. El 56% dels nous metges col·legiats a la província de Barcelona el 2024 eren estrangers. «A Catalunya hi ha 68 hospitals per a vuit milions d’habitants. Són molts més que els que tenen altres comunitats. Tenim hospitals cada 25 quilòmetres i aquest model té coses bones, però també d’altres que no tant, perquè es van construir en un moment en què hi havia superàvit de professionals. Ara no n’hi ha i ens costa cobrir totes les places. Per mantenir aquests hospitals hem de fer esforços», ha explicat, per la seva banda, el doctor Manel del Castillo. Ha posat un exemple: que totes les cirurgies d’una determinada àrea integrada de salut es facin en un sol hospital d’aquella zona.

Del Castillo ha negat que es tracti d’una «concentració de serveis», ja que Salut no executarà cap «tancament», ha insistit. Es tracta d’una «integració sanitària», un model que ja segueixen altres països europeus. «No podem mantenir 68 hospitals i que competeixin entre ells per captar professionals. Si ara l’Hospital de Vic competeix amb el de Campdevànol per trobar metges, guanyarà el primer. Precisament perquè no volem tancar centres, diversos hospitals hauran de compartir metges», ha detallat.

D’aquesta manera es podrà «garantir», per exemple, que les vacances i les baixes quedin cobertes. Salut considera que és «l’única manera» de mantenir oberts els 68 hospitals. «Barcelona és una aspiradora que es queda amb tots els professionals sanitaris», ha afegit Del Castillo.

Prova pilot

Més de 300 professionals i agents del sector sanitari han participat aquesta tarda en una jornada a l’Espai Bital de l’Hospitalet de Llobregat en què s’ha presentat el nou mapa sanitari de Catalunya, que adoptarà una planificació territorial per objectius compartits que garanteixi l’equitat i la sostenibilitat del sistema.

Notícies relacionades

Arriba a Espanya un nou fàrmac per al tractament del TDAH en nens i adolescents

Els metges demanen incloure els tatuatges en l’historial clínic del pacient: «La tinta es queda als ganglis limfàtics de per vida»

En aquest sentit, es preveu una evolució de les 43 àrees de gestió assistencial (AGA) —fins ara centrades en la coordinació entre l’atenció primària i l’hospitalària bàsica i amb un model «molt hospitalocèntric», segons Aina Plaza— cap a les 30 àrees integrades de salut (AIS), que han de permetre una veritable integració territorial dels serveis de proximitat amb l’atenció primària com a nucli central. A més, la planificació haurà de ser dinàmica, flexible i adaptada a les característiques específiques de cada territori. Les AIS seran, per tant, la nova manera d’organitzar els serveis de salut al territori.

Salut, a través de Cairos, ha obert aquest dimarts la convocatòria perquè les entitats que formen part d’aquestes 30 AIS presentin la seva candidatura per desplegar com a prova pilot els programes que la conselleria ha agrupat en quatre àmbits: salut comunitària i territorial; atenció domiciliària integrada; continu assistencial entre l’atenció primària i l’hospitalària, i un programa de garantia d’accessibilitat i equitat. Aquestes proves pilot, que començaran a l’abril, seran «laboratoris de transformació» del sistema de salut que la conselleria espera que estiguin plenament desplegats i en funcionament dins d’un any.

Aquestes són les 30 noves àrees integrades de salut de Catalunya:

1. Aran

2. Alta Ribagorça – Pallars – Alt Urgell

3. Cerdanya – Berguedà – Bages – Solsonès – Moianès – Calaf

4. Ripollès – Osona

5. Camprodon – Garrotxa – Gironès – Pla de l’Estany – Selva Interior

6. Alt Empordà

7. Baix Empordà

8. Alt Maresme – Selva Marítima

9. Maresme Central

10. Barcelonès Nord – Baix Maresme

11. Baix Montseny – Vallès Oriental Central

12. Baix Vallès

13. Vallès Occidental Est

14. Vallès Occidental Oest

15. Barcelona Nord

16. Barcelona Dreta

17. Barcelona Litoral Mar

18. Barcelona Esquerra

19. L’Hospitalet – El Prat de Llobregat

20. Baix Llobregat Centre i Fontsanta

21. Baix Llobregat Litoral i Viladecans

22. Baix Llobregat Litoral i Sant Boi – Baix Llobregat Nord

23. Anoia – Cervera

24. Alt Penedès – Garraf

25. Baix Penedès

26. Alt Camp – Conca de Barberà – Tarragonès

27. Baix Camp – Priorat

28. Terres de l’Ebre

29. Lleida Oest

30. Lleida Est