Entre desembre del 2025 i març del 2026

El Vall d’Hebron identifica nou persones amb dermatofilsi, una infecció cutània fins ara associada a animals

Fachada del Hospital Vall dHebron de Barcelona, donde permanece ingresado el bebé y donde trabajaba la madre como enfermera.

Fachada del Hospital Vall dHebron de Barcelona, donde permanece ingresado el bebé y donde trabajaba la madre como enfermera. / David Zorrakino - Europa Press

2
Es llegeix en minuts
B. Pérez

Un estudi de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona ha descrit nou casos de dermatofilsi diagnosticats a Barcelona entre desembre del 2025 i març del 2026. La dermatofilsi és una infecció cutània associada als animals; en humans, és poc freqüent. No obstant, les dades clíniques, epidemiològiques i genòmiques observades apunten a una possible transmissió entre persones en el context de contacte íntim o sexual. El treball ha sigut publicat a la revista ‘Emerging Infectious Diseases’, segons ha informat el Vall d’Hebron en una nota de premsa.

Aquesta investigació ha sigut liderada per professionals dels Serveis de Microbiologia i de la Unitat d’ITS Drassanes del Servei de Malalties Infeccioses del Vall d’Hebron. La dermatofilsi està causada per bacteris del gènere Dermatophilus. Fins ara, els casos humans descrits en la literatura científica s’havien relacionat principalment amb persones en contacte amb animals, especialment bestiar, cavalls o altres mamífers.

En aquest estudi s’han analitzat nou casos detectats a Barcelona. Els pacients eren homes que havien mantingut relacions sexuals amb altres homes i que presentaven lesions cutànies lleus, com erupcions, pàpules o nòduls, localitzades sobretot a la zona genital, les cuixes o l’àrea de la barba. Tots van evolucionar favorablement i van respondre bé al tractament antibiòtic, sense complicacions.

«Canvi de patró»

L’anàlisi microbiològica i genòmica de les mostres va indicar que els microorganismes identificats eren molt similars entre si, cosa que reforça la hipòtesi d’un origen comú recent. «Els resultats apunten a un possible canvi en el patró de transmissió d’aquest bacteri, que fins ara s’havia associat sobretot a l’exposició animal. A més, les dades genòmiques mostren que els bacteris formen un llinatge diferenciat dins del gènere Dermatophilus, cosa que obre la possibilitat que corresponguin a una espècie bacteriana encara no descrita i que podria tenir un comportament epidemiològic diferent del conegut fins ara», explica Juan José González, adjunt del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del grup de Microbiologia del Vall d’Hebron Institut d’Investigació (VHIR). «Tot i així, es tracta d’una infecció poc freqüent i els casos observats han presentat una clínica lleu».

Els autors assenyalen que les manifestacions clíniques poden ser «poc específiques». «És important que els professionals tinguem en compte aquesta infecció davant determinats quadres cutanis, a fi de facilitar el seu diagnòstic i tractament», destaca per aquesta raó el doctor Vicente Descalzo, adjunt del Servei de Malalties Infeccioses del Vall d’Hebron i investigador del grup de Malalties Infeccioses del VHIR.

Notícies relacionades

En aquest context, el Grup d’Estudi d’Infeccions de Transmissió Sexual de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica també ha distribuït un document informatiu entre els seus membres en el qual es recullen aquests casos i un altre clúster similar detectat simultàniament a Lió i París. El document assenyala que la malaltia podria estar emergint com una dermatosi bacteriana transmissible a les xarxes sexuals amb alta exposició. Arran d’aquesta comunicació, els investigadors han tingut coneixement de nous casos compatibles en altres ciutats d’Espanya i d’Europa, cosa que suggereix que no es tracta d’un fenomen estrictament local i que podríem estar davant una infecció cutània emergent, probablement infradiagnosticada.

Tot i que encara són necessaris estudis addicionals per determinar amb precisió l’abast i els mecanismes de transmissió implicats, els autors remarquen la importància d’augmentar la sospita clínica davant lesions cutànies compatibles, promoure la presa de mostres microbiològiques i impulsar una vigilància coordinada entre les unitats d’infeccions de transmissió sexual, microbiologia i salut pública.