Mobilitat

Més del 80% dels catalans viu a menys de 15 minuts de distància amb cotxe d’un hospital

Entorn de 783.000 persones continuen enfrontant-se a temps de desplaçament superiors a una hora fins a l’hospital més pròxim, cosa que representa l’1,62% de la població

Només el 8,7% del territori espanyol es troba a menys de 15 minuts d’un hospital, mentre que el 22,24% està a més d’una hora

Més del 80% dels catalans viu a menys de 15 minuts de distància amb cotxe d’un hospital
3
Es llegeix en minuts
Nieves Salinas
Nieves Salinas

Periodista de Sanitat

ver +

Gairebé 800.000 espanyols (783.000 persones) viuen a més d’una hora amb cotxe d’un hospital des del seu lloc de residència, cosa que representa l’1,62% de la població. Són dades d’un estudi de l’investigador del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de València (UV) Virgilio Pérez, corresponents al 2024. El treball indica que les grans àrees urbanes i metropolitanes presenten nivells d’accessibilitat molt elevats. A la Comunitat de Madrid, el 91,86% de la població viu a menys de 15 minuts en vehicle, en condicions de trànsit normals, d’un hospital, mentre que a Catalunya i el País Basc més del 80% dels seus habitants se situen dins d’aquest mateix llindar.

Així mateix, a les illes Canàries i al País Valencià, més del 75% de la població residia el 2024 a menys de 15 minuts amb cotxe d’un centre hospitalari, cosa que reflecteix una cobertura territorial especialment favorable. Per contra, el treball destaca que a les àrees rurals i de l’interior els temps de desplaçament superen amb freqüència els 30 minuts i, en alguns casos, depassen la denominada golden hour, el període crític en què l’atenció hospitalària resulta decisiva per millorar la supervivència i el pronòstic dels pacients en situacions d’emergència.

A Castella-la Manxa, per exemple, més del 35% de la població viu a més de mitja hora d’un hospital, una situació similar a la que s’observa a Castella i Lleó i Extremadura. El mapa d’accessibilitat elaborat en la investigació mostra, a més, l’existència d’una àmplia franja territorial amb temps superiors a una hora que inclou zones de les províncies de Conca, Guadalajara, Sòria, Terol i Saragossa.

Geografia quantitativa

L’estudi, publicat a la revista ‘Geographical Analysis (Wiley)’, referent internacional en l’àmbit de la geografia quantitativa i anàlisi espacial, ha desenvolupat una metodologia escalable i adaptable a diferents territoris i a altres serveis bàsics, que permet analitzar amb gran detall les desigualtats espacials en l’accés a la sanitat. Basat íntegrament en dades obertes i eines de software lliure, el model constitueix una aportació rellevant tant per a la investigació científica com per a la planificació de polítiques públiques en matèria de salut i ordenació del territori.

«Més del 74% de la població resident a Espanya, uns 35,9 milions de persones, vivia a menys de 15 minuts d’un hospital el 2024. A més, la proporció de població que necessita més d’una hora per accedir a aquest servei va passar de l’1,91% el 2010 a l’1,62% el 2024, cosa que apunta a un possible efecte positiu de la planificació sanitària i de les inversions en infraestructures», assenyala Virgilio Pérez. No obstant, l’estudi adverteix que aquesta millora, tot i que sostinguda, és encara limitada i no elimina les desigualtats estructurals que afecten determinats territoris.

Superfície i població

Notícies relacionades

Des d’una perspectiva territorial, els resultats mostren un fort contrast entre superfície i població. Només el 8,7% del territori espanyol es troba a menys de 15 minuts d’un hospital, mentre que el 22,24% està a més d’una hora. Un 23,59% del territori se situa entre 15 i 30 minuts, i la franja més extensa és la compresa entre 30 i 60 minuts, que representa el 45,47% de la superfície. Aquestes dades evidencien que, tot i que la majoria de la població viu en zones ben connectades, grans extensions del país presenten nivells d’accessibilitat moderats o baixos.

Més enllà dels resultats concrets per a Espanya, un dels principals valors de l’estudi rau en la seva metodologia. El marc proposat és plenament replicable, escalable i adaptable a altres territoris i a diferents tipus de serveis essencials, com ara centres educatius, estacions de transport, jutjats o serveis d’emergència.