L’huracà dels cossos forçats
Creix l’ús de fàrmacs i drogues. Ens pensem que ho controlem. Res més lluny de la realitat
Et cap a l’agenda, però no et cap a la vida? Creus que el que cal és esforçar-te més per arribar a tot arreu? Una pausa és un malbaratament de temps que no et pots permetre de cap de les maneres? De sobte, el malestar és un borinot que envesteix les parets del cervell i l’estómac. Et vols relaxar. Una copa. Millor, dues. Maleïda ansietat, que ara et dispersa i t’ofega. Bufa un huracà dins del teu cap, i et dius que això és normal, que tens un munt d’obligacions, la pressió. Una pastilla. I una altra. Cal poder continuar, oi? Abans d’anar al llit, una més per aplacar la cascada de pensaments que et sacsegen en una nòria eterna. A veure si avui pots dormir. Al matí, una càpsula diferent; necessites arrencar ràpid. És la vida
Cada dia tot un costa una mica més; et canses, augmentes les copes, les dosis, alguna substància nova. I, de mica en mica, sense que te n’adonis, et resulta impossible viure sense hipnosedants, alcohol o altres drogues. Que ni penses que hi són, només et fan la vida més suportable; que al començament rebaixaven el patiment i el dolor; una empenteta. I repeteixes que, quan vulgui, no em prenc res, segur. Fins que un dia, el castell de cartes s’esfondra. I llavors veus que no es pot continuar d’aquesta manera, però que no saps ni per on començar. Preguntes, dubtes. Qui soc jo, que no em reconec? Seria més fàcil deixar-se lliscar pel tobogan, però saps que en realitat és un precipici que et porta a la pròpia destrucció. Com escriuen avui els nostres companys d’EL PERIÓDICO, quan homes i dones s’adonen que, per afrontar el seu huracà mental, necessiten introduir-se substàncies barrejades amb alcohol i van a veure un professional de la salut, ja han passat divuit anys. Llavors altres malalties greus poden haver-se instal·lat en uns cossos forçats.
Notícies relacionadesCrec que cal enfocar-se en el que el canvi comporta de positiu. Sense remordiments ni vergonya, directament passar a l’acció, que diluirà la por. Demanar ajuda al més aviat possible. Es tracta que t’acompanyin professionalment en el procés de recuperar la salut. Sincerar-se amb un mateix. Estar disposat a esforçar-se per desenvolupar eines emocionals. Aquella fragilitat que dissimulaves com podies cedirà el pas a una íntima fortalesa. Caldrà canviar d’hàbits. Reordenar prioritats. Buscar el propòsit vital. Acostar-se a persones que ofereixin suport i amor. Aprendre a acceptar dificultats i començar a no exigir-nos l’impossible. Descansar. Moure’s. I escoltar el nostre cos. El cos sap fer els comptes i estem en números vermells.
Dones i homes amb vides suposadament generadores de benestar no poden suportar viure-les. Es prenen fàrmacs, alcohol i drogues. De moment dessensibilitzen el dolor, però anestesien el plaer. La paraula felicitat ha desaparegut del seu diccionari. Podríem escriure llargament sobre la responsabilitat col·lectiva que en té el sistema. Però, en aquests dies de pausa, em sembla més efectiu i sobretot més saludable individualment parar i decidir.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Noves relacions afectives Parelles sèniors que viuen separades, el model LAT en auge: «Conservo la meva llibertat i no discuteixo pel comandament de la tele»
- Entre Vila-real i l’Hospitalet Cau un clan familiar que es va apropiar de 19 vehicles d’alta gamma d’un servei de subscripció conegut com ‘el netflix dels cotxes’
- Comerç La batuda en súpers 24 hores va detectar una vintena d’infraccions laborals
- L’estratègia comunitària Tusk crida al rearmament d’Europa i critica la política migratòria de la UE
- Si compres per Shein, Temu o Amazon, atent a la nova estafa del paquet
- 11 de mayo ¿En qué estadio se jugará el Barça-Madrid? Podría no ser ni el Camp Nou ni Montjuïc
- Deute milionari Dos tràmits judicials retarden la resolució del concurs de creditors del Màgic Badalona
- Set mesos de la normativa Òmnium portarà a la Comissó Europea el seu informe sobre l’amnistia per assenyalar les «irregularitats» en la seva aplicació
- Pau Vallbé: «He defugit tot allò que fos l’èxit ràpid, m’he anat autoboicotejant per créixer a poc a poc»
- Final de les bonificacions estatals El cansament dels usuaris del transport públic: «Entenc que els polítics es barallin, però la mobilitat de la gent n’hauria de quedar al marge»