Les dones treuen la menopausa de l’armari però encara no reben tractaments adequats

El 2002, un article que associava els tractaments hormonals a l’augment del càncer de mama va generar molta «alarma» i ara s’arrossega «aquesta rèmora». «Entre els metges també hi ha aquesta idea que no s’ha de tractar la menopausa. Les dones podrien estar beneficiant-se de tractaments adequats per a això, com hormones, o també tractaments per a l’osteoporosi per enfortir els ossos i els músculs», reconeix Carmona. És veritat que els estrògens són en la llista de substàncies carcinògenes de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), i per això no s’han de prescriure de manera indiscriminada. «Però, si els administres a dones que els necessiten, entre la vida fèrtil i la menopausa, les pots ajudar en aquest trànsit», afegeix.

Diu el mateix el responsable d’Endocrinologia Ginecològica del Clínic, Camil Castelo Branco: hi ha «moltíssimes dones» que podrien estar beneficiant-se del tractament hormonal i no ho estan fent per reticència de molts metges. «Tota menopausa prematura o precoç s’hauria de tractar amb hormones. Si hi ha dones de 40 anys amb fallada ovàrica, han de prendre hormones. Aquest tractament està més que indicat entre els 40 i els 50 anys», insisteix Castelo. «Fer el tractament hormonal abans dels 60 té més beneficis que riscos», afegeix.

D’aquestes reticències mèdiques es queixa Paola Assona, professora d’espanyol per a estrangers de 49 anys que es troba en la perimenopausa. «Crec que hi ha poca intenció mèdica, científica i psicològica per trobar pal·liatius. El més fàcil és l’hormonal. És una apatia, una desatenció, un desinterès», lamenta. Encara no ha transcorregut un any des que no li ve la regla, moment en el qual es diagnostica la menopausa. A ella no li administren una teràpia hormonal perquè és fumadora i hi ha risc. Denuncia, a més, que cap metge la va advertir dels canvis que tindria el seu cos amb l’arribada, durant el confinament, dels primers símptomes premenopàusics: acaloraments, sequedat vaginal, augment de pes, dispersió mental.

Els acaloraments

La menopausa engloba multitud de símptomes. Els més coneguts són els acaloraments i la sudoració nocturna. Solen aparèixer durant el trànsit de l’etapa fèrtil a la menopausa. En aquests casos, la indicació del tractament és la teràpia hormonal. «L’article del 2002 el va associar al càncer de mama, però aquest article es va fer amb uns preparats antics, que no són ni les dosis ni els fàrmacs que utilitzem ara», assegura María Pancorbo, ginecòloga de l’Hospital de la Vall d’Hebron i membre de l’Associació Espanyola per a l’Estudi de la Menopausa.

Pancorbo recomana a totes les dones amb símptomes de menopausa, que estiguin «afectant» la seva qualitat de vida, que acudeixin a un ginecòleg. «Les dones normalitzem els símptomes i tendim a treure’ls importància», apunta Pancorbo. A més, en el cas que la teràpia hormonal no estigui indicada (o la mateixa pacient «no vulgui prendre-la»), es poden planificar antidepressius epilèptics per reduir els acaloraments. «Poden ajudar, però la seva eficàcia no és tan alta com la teràpia hormonal», reconeix. Per als acaloraments, a més, també hi ha teràpies naturals, derivats de la soja o del pol·len, amb una evidència «limitada», però que, en casos lleus, «podrien funcionar».

Més símptomes

Però la menopausa, com recorda aquesta ginecòloga, inclou molts més símptomes que els acaloraments. Un és la síndrome genitourinària, que engloba la sequedat vaginal, el dolor amb les relacions sexuals, la picor vaginal, les infeccions d’orina recurrents i la disminució de la libido. Si és lleu, n’hi haurà prou amb hidratants vaginals o lubricants. Però si és moderat o greu, caldrà utilitzar teràpia hormonal local: òvuls o cremes amb estrògens.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Tot i que cada vegada la menopausa és menys tabú, encara queden per estudiar «nous fàrmacs» per a pacients que tinguin una contraindicació per a la teràpia hormonal. «La menopausa –recorda Pancorbo– no és el final de la vida d’una dona. Pot aparèixer poc després dels 40 anys, just en la meitat de la vida d’una dona. Per a moltes dones és un moment de plenitud en l’àmbit laboral i social».

Per al doctor Carmona, un altre dels reptes és aconseguir tractaments d’estrògens «sense efectes secundaris». «Encara hi ha molt tabú, com tot el que concerneix la dona, malgrat que cada vegada menys. Durant molts anys, es considerava que no s’havia de tractar la menopausa perquè és una cosa ‘normal’ en la dona», diu. Segons ell, falten consultes especialitzades als centres d’atenció primària (CAPs) perquè moltes dones no estan en mans d’especialistes que sí que hi ha als hospitals.