Un nou marcador d’Alzheimer pronostica quins pacients patiran un deteriorament més ràpid

Aquest marcador ve donat pel grau de deteriorament de la barrera hematoencefàlica, la xarxa de vasos sanguinis que regula els intercanvis entre la sang i el cervell i que protegeix aquest òrgan de possibles agressions i infeccions. «Hem vist que els pacients amb una barrera hematoencefàlica més danyada tenen un pitjor pronòstic», explica a aquest diari Albert Puig Pijoan, neuròleg adjunt del Servei de Neurologia del Mar i investigador en neurociències.

Aquest treball acaba de ser publicat en la revista ‘Alzheimer’s & Dementia’ i hi han participat també investigadors del Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, entre d’altres. «Hem seguit els pacients durant quatre anys i aquest és el resultat més important: els que tenen una barrera hematoencefàlica més danyada pateixen un deteriorament més ràpid. Això passa tant en pacients amb Alzheimer com en pacients amb altres malalties amb deteriorament cognitiu», explica Puig Pijoan, primer signant del treball. Fins ara es disposava de pocs marcadors que permetin preveure quins pacients amb diagnòstic d’Alzheimer o altres demències tindrien una evolució més ràpida.

Aquesta troballa assenyala, segons aquest neuròleg, una possible diana terapèutica dirigida a preservar o restaurar aquesta estructura, això és, la barrera hematoencefàlica. Però, a més, això també podria servir com un «marcador pronòstic» per caracteritzar millor cada pacient i tenir un pronòstic més precís de la seva evolució. I així fer una teràpia per retardar el màxim possible el creixement de la malaltia.

«Aquest marcador ja es coneixia. La novetat és la seva possible aplicabilitat clínica i descobrir que utilitzar-lo a la pràctica clínica pot servir per indicar quins pacients tindran un pitjor pronòstic», diu el neuròleg. La troballa és «prometedora», però encara cal ampliar la mostra de pacients amb altres cohorts clíniques.

¿En què va consistir l’estudi?

Per comprovar si la barrera hematoencefàlica serveix com a predictor d’Alzheimer, els investigadors del Mar van realitzar el seguiment de més de 300 pacients durant quatre anys. Totes aquestes persones havien sigut diagnosticades de deteriorament cognitiu lleu o demència, considerada l’avantsala de l’Alzheimer. Els metges els van realitzar valoracions neuropsicològiques, una punció lumbar, una ressonància magnètica i visites clíniques de seguiment.

Els resultats indiquen que aquells en els quals la punció lumbar tenia nivells més elevats d’albúmina (una proteïna produïda pel fetge) al líquid encefalorraquidi respecte als nivells en sang (que indica un deteriorament de la funció protectora de la barrera hematoencefàlica) tenien una evolució de la malaltia més accelerada.

Un dels avantatges d’aquest marcador és que és relativament simple comprovar els nivells d’albúmina al líquid cefalorraquidi i en sang.

L’origen, el mal vascular

Els investigadors destaquen que hi ha diferents factors clínics i biològics que poden afectar la capacitat de la barrera hematoencefàlica de protegir el cervell. Els més comuns en la població estudiada són ser home, els factors de risc cardiovascular (especialment la diabetis) i la presència de signes de lesió vascular detectats a través de ressonància magnètica.

Notícies relacionades

L’oncòleg Josep Tabernero: «Per prevenir el càncer, cal prohibir el tabac en públic i treure el cotxe de combustió de la ciutat»

Pilates, ioga i meditació

«La hipòtesi és que el mal vascular provoca aquesta alteració de la permeabilitat, cosa que provoca una acceleració del deteriorament cognitiu provocat per la malaltia que genera la demència», diu per la seva part Ángel Ois, últim signant de l’estudi, investigador de l’Hospital del Mar Research Institute i neuròleg de l’Hospital del Mar.

Segons el doctor Puig Pijoan, els factors de risc vascular i el mal cerebrovascular són «dos dels principals mecanismes» implicats en el deteriorament cognitiu, no només en Alzheimer. «Per tant, incidir en la prevenció d’aquests factors de risc i comptar, potencialment, amb teràpies dirigides pot ser una via molt interessant per explorar», conclou.