Reeducar el cervell: l’Institut Guttmann descobreix com reduir les seqüeles després d’extirpar un tumor

El cervell és un òrgan tan complex com delicat. Tant, que l’extirpació d’un tumor cerebral s’enfronta sempre a un delicat repte d’equilibri: d’una banda, fer-ne la resecció més gran possible perquè no en quedin restes; d’una altra, evitar les seqüeles, una cosa que no sempre és possible. L’Institut Guttmann, a Barcelona, és el primer centre del món a portar a terme una prehabilitació (exercicis de rehabilitació que es fan abans de la cirurgia, no després) per reeducar el cervell en el seu funcionament i que les seqüeles després de l’operació siguin mínimes.

La seva tècnica funciona («els resultats són molt millors del que esperàvem», diuen els metges): ha sigut eficaç i segur, i no ha causat cap efecte advers en 14 pacients. Aquest assaig clínic, denominat ‘Prehabilita’, es publicarà l’any que ve en alguna revista científica. L’Institut Guttmann està tan entusiasmat, que aspira que la seva tècnica formi part de la cartera de serveis aviat. ¿És cara? ¿És possible? «Una quimioteràpia o una immunoteràpia multipliquen per 10 el cost d’aquest servei», apunta Gloria Villalba, neurocirurgiana de l’Hospital del Mar i col·laboradora del projecte. «Tota prevenció és més barata que un tractament», remarca al seu costat Raúl González, metge i un dels pacients de l’estudi.

L’assaig clínic del Guttmann consisteix a aplicar tècniques de neuroestimulació no invasiva per modificar l’activitat cerebral abans d’una cirurgia de tumor. L’objectiu és reduir les seqüeles físiques i cognitives que solen quedar després de l’operació. «El ‘Prehabilita’ es basa en un concepte clau quan parlem del cervell: el de plasticitat cerebral, que és la capacitat d’aquest òrgan per establir noves connexions que li permetin adaptar-se a noves situacions, com per exemple l’envelliment o l’aparició de tumors», ha explicat aquest dimarts en roda de premsa Kilian Abellaneda, doctor en Neurociències i coinvestigador principal del projecte.

Notícies relacionades

Un home paraplègic torna a caminar gràcies a uns implants cerebrals i una ‘motxilla’

Vall d’Hebron instal·la 4.000 metres quadrats de plaques fotovoltaiques al seu campus

El cervell és una enorme xarxa formada per centenars de milers d’elements interconnectats entre si. Hi ha regions del cervell que s’ocupen del llenguatge, d’altres del moviment, d’altres de la memòria. Així, per exemple, si els metges han d’operar un tumor que és molt a prop d’una àrea que s’encarrega del llenguatge, aquesta neuromodulació de ‘Prehabilita’ busca inhibir durant un temps aquesta àrea, perquè siguin altres regions (també implicades en el llenguatge però que actuen menys) les que s’encarreguin d’aquesta funció. En altres paraules, la tècnica consisteix a reeducar el cervell perquè utilitzi regions que fins ara no utilitzava o utilitzava menys.

«Nosaltres no inventem cap xarxa cerebral, no canviem el cablatge del cervell. Amb la neuromodulació el que fem és que l’‘interruptor’ més actiu en una determinada funció estigui inhibit i que s’activin rutes alternatives, això és, altres ‘interruptors’ que també juguen un paper en funcions com el llenguatge, per exemple. Es produeix així un reaprenentatge del cervell, a l’obligar-lo a utilitzar àrees infrautilitzades», ha explicat Josep Maria Tormos, doctor en Medicina i coinvestigador principal del projecte.