Experts en salut proposen que els metges de família cobrin més que els altres

La «discriminació positiva» en sou i investigació dels metges de família contribuiria a pal·liar la falta de personal en l’atenció primària. Que els metges de capçalera cobressin un complement per dedicar-se a la medicina familiar (una especialitat en què l’any passat van quedar unes 200 places sense cobrir a tot Espanya a causa de les males condicions laborals) ajudaria a retenir-los als centres de salut. La Conselleria de Salut ja ha ofert «incentius» als metges de família que acceptin places allunyades de Barcelona. Però ara els experts defensen incentius salarials per a tots els metges de capçalera.

Això és el que proposa el llibre ‘La sanitat a la cruïlla post-covid’, promogut pel Cercle de Salut, escrit per Vicente Ortún, cofundador del Centre d’Investigació en Economia i Salut (CRES) i catedràtic d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Ricard Meneu, metge i doctor en economia, i Rosa Urbanos, catedràtica d’Economia Aplicada de la Universitat Complutense de Madrid (UCM).

Aquest llibre és la continuació de ‘La malaltia de la sanitat catalana’, de Guillem López-Casasnovas, que, publicat el gener del 2020, assenyalava que a la sanitat catalana li faltaven 5.000 milions d’euros.

«Els metges dels hospitals cobren un extra perquè molts es dediquen a la privada», justifica Ortún, que adverteix que a Catalunya es jubilaran uns 9.000 metges de família fins al 2027. Al llibre presentat aquest dimecres al Col.legi de Periodistes de Catalunya, la mala situació de l’atenció primària figura com un dels grans dilemes del sistema sanitari públic no només de Catalunya, sinó de tot Espanya. «La problemàtica de la falta de metges també depèn de la gestió pública», ha assenyalat Ortún. No hi ha hagut planificació, per part de l’Administració, per afrontar les pròximes jubilacions. ¿Falten metges? Sí, però una millor gestió ajudaria a combatre la problemàtica, segons aquests experts.

Segons Ortún, hi ha un «problema» en l’atenció primària quan, en les places MIR, «la cotització de Medicina de Família és a la baixa». «Convé que la gent, quan es graduï, vulgui fer-ho. Molts dels metges de capçalera formats els últims anys no s’han quedat a l’atenció primària, sinó que se n’han anat a urgències, per exemple. I això ha passat tant a la pública com a la privada», ha explicat aquest economista.

Els autors han citat estudis que demostren que l’atenció primària és l’«únic component» de la sanitat amb un augment d’inversió que genera «millor salut i més equitat». «Hem d’aconseguir una primària accessible: no hi ha d’haver ni un dia de cua», ha dit Ortún.

Fugida a les mútues

Precisament la millorable accessibilitat de l’atenció primària (una cosa a què Salut ja s’ha proposat posar remei amb un pla que consisteix a formar administratius per restar burocràcia als metges i les infermeres) provoca que els usuaris que s’ho poden pagar marxin a la sanitat privada i les mútues. «La gent fuig a la privada si té dificultats d’accés [al CAP]. La gran virtut que té la primària és la longitudinalitat [que et visiti el mateix metge i infermera de família durant anys], i això és el que permet que la primària funcioni bé. Però per això has de tenir accessibilitat», ha destacat l’economista.

Notícies relacionades

Fita mèdica: la Vall d’Hebron fa el primer trasplantament de pulmó robòtic del món

Multimèdia | El cor mecànic que ha salvat més de 100 vides

Segons el llibre ‘La sanitat a la cruïlla post-covid’, el sistema sanitari espanyol és «acceptable», però té un «pronòstic dolent», en part derivat de la «fugida» cap al finançament privat, cap a les «assegurances». «És un fenomen que no ve de l’any passat però que s’ha accelerat després de la pandèmia. La sanitat espanyola continua estant per sota d’Europa quant a finançament públic», ha denunciat Ortún.

Això malgrat que un estudi recent de la Fundació BBVA revela que la institució d’Espanya que genera «més confiança» és la sanitat pública, seguida de l’Exèrcit i la policia. Les institucions menys valorades són els sindicats, les xarxes socials i els partits polítics. Tot i que a França o els EUA hi ha «problemes molt semblants» als d’Espanya, els autors del llibre criden a defensar la sanitat pública.