Sanitat pública
Fita mèdica: la Vall d’Hebron fa el primer trasplantament de pulmó robòtic del món
L’hospital explora amb èxit una tècnica mínimament invasiva que evita l’obertura de tòrax de banda a banda com es feia fins ara i que canvia radicalment el postoperatori dels pacients
Parlar de trasplantaments a Espanya és parlar de l’Hospital de la Vall d’Hebron (Barcelona). Any rere any, aquest centre sanitari públic, el més gran de Catalunya, és el que més intervencions d’aquest tipus fa, i col·loca Espanya, i en concret Catalunya, com a líder de trasplantaments a escala mundial. Però ara la Vall d’Hebron ha fet un pas més en la història de la medicina i ha dut a terme el primer trasplantament de pulmó completament robòtic del món. Es va fer el 28 de febrer i el pacient es troba bé i ja li van donar l’alta. La Vall d’Hebron ha fet aquest dilluns una roda de premsa en la qual ha estat present el conseller de Salut, Manel Balcells, per presentar aquesta operació pionera i compartir el coneixement amb la resta de centres sanitaris.
El principal benefici d’aquesta nova tècnica és que el pacient ja no té dolor: si en el trasplantament de pulmó tradicional cal separar les costelles i obrir el tòrax de banda a banda (fins ara, l’única opció disponible, amb un postoperatori molt dolorós), la cirurgia robòtica (mínimament invasiva) ha permès fer petites incisions de pocs centímetres. «En tot moment el dolor ha sigut zero», certifica en Xavier, de 65 anys, el primer pacient del món a rebre un trasplantament pulmonar amb un robot. «Polítics, inverteixin en la sanitat pública i en aquesta màquina perquè pugui fer-se això a tot Espanya», demana. Patia una fibrosi pulmonar.
Però, a més (i aquí arrela l’altra fita), la all d’Hebron ha aconseguit amb aquesta tècnica crear un nou accés per on treure els pulmons malalts i introduir els nous. Concretament, la nova via d’accés s’ha fet a la part inferior de l’estèrnum, mitjançant una incisió de vuit centímetres, just per sobre del diafragma. Així, per primera vegada no ha calgut fer una gran obertura del tòrax, i per això el pacient no ha tingut tant dolor.
Tres dècades de trasplantaments
Fa més de 30 anys que la Vall d’Hebron fa trasplantaments de pulmó. Hi ha molt pocs centres a Espanya que facin aquest tipus d’intervencions. «Històricament som el centre que fa més trasplantaments de pulmó a Espanya i un dels que més al món», explica a aquest diari Alberto Jauregui, cap del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar de la Vall d’Hebron. «Tot i que fa temps que vam incorporar tècniques menys invasives per operar el càncer de pulmó, en el cas del trasplantament d’aquest òrgan no hi ha hagut gaires evolucions», assenyala.
En el tradicional trasplantament de pulmó, els metges obren el tòrax del pacient «de banda a banda» i es genera una ferida de fins a 30 centímetres. «És com si obríssim el capó d’un cotxe», precisa Jauregui. «Això ens permet una visibilitat molt bona de totes les estructures anatòmiques, però després la cicatrització d’aquests pacients és molt delicada, i s’hi suma el fet que ja són pacients que arriben molt febles al trasplantament i que es queden més febles després per tota la medicació que els donem, que els baixa moltíssim les defenses».
Nova tècnica
És per això que feia temps que la Vall d’Hebron buscava tècniques menys invasives per trasplantar el pulmó. «Però sempre ens trobàvem el mateix problema: no sabíem per on treure el pulmó malalt i ficar el nou». No obstant, un cirurgià, Íñigo Royo, va tenir la idea d’explorar una via d’accés que s’utilitza per operar el càncer de pulmó i el tim (un òrgan petit ubicat a la part superior del pit, sota l’estèrnum): la cirurgia subxifoidea. «Es tracta d’una ferida que es tanca amb facilitat, molt més segura i que en aquest primer pacient pràcticament no ha produït dolor. Es tracta d’una fita històrica que creiem que millorarà la vida de milers de pacients», afegeix aquest cirurgià.
La xifoide és una petita extensió cartilaginosa de la part inferior de l’estèrnum. Així, els cirurgians van fer manualment una incisió de vuit centímetres a la pell per sota de la xifoide i per sobre del diafragma, i al forat obert van col·locar un separador de parts toves, un senzill estri de plàstic que permet mantenir la incisió oberta i neta durant l’operació per treure i ficar els pulmons. La pell és molt elàstica, de manera que amb els vuit centímetres n’hi ha prou perquè passin els pulmons, a diferència de la incisió entre dues costelles habitual en els trasplantaments, que no és elàstica.
100% robòtic
A partir d’aquest moment, l’operació va anar 100% robòtica i es va fer introduint els quatre braços del robot Da Vinci a quatre petits orificis a diferents parts del tòrax. Aquest robot permet una gran precisió, ja que ofereix una àmplia visibilitat i més grau de llibertat en els moviments.
La introducció d’un robot en el trasplantament pulmonar ja tenia un precedent, tot i que menys ambiciós, a l’Hospital Cedars-Sinai de Los Angeles (EUA). L’any passat, aquest centre va utilitzar per primera vegada la cirurgia robòtica en una part del trasplantament de pulmó en el moment de suturar el pulmó nou a la via aèria i als grans vasos del receptor, però la resta de l’operació va ser tradicional i la introducció del pulmó es va fer, com sempre, entre les costelles. «M’han estalviat dolor i patiment»
Notícies relacionadesintroducció d’un robot precedentmenys ambicióscirurgia robòtica en una part del trasplantament de pulmó tradicional entre les costelles. «M’han estalviat dolor i patimentAbans d’aplicar aquesta tècnica, l’equip mèdic va estar durant mesos fent simulacions. Després, van seleccionar els pacients de la seva llista d’espera que fossin candidats. El 28 de febrer, va aparèixer un donant adequat per a un pacient que tenia fibrosi pulmonar. Era en Xavier. Després de l’operació, va estar un mes i mig ingressat. Li van donar l’alta la setmana passada. Assegura que es troba bé. Passeja, fa exercici i mira de recuperar massa muscular, perquè va estar setmanes amb un coma induït.
«M’han estalviat molt dolor i patiment. Els trasplantaments de pulmó són molt traumàtics, però jo no he tingut gens de dolor», diu, agraït, aquest electricista industrial jubilat. No li interessen els mitjans de comunicació i diu no sentir absolutament res especial per formar part d’una fita mèdica. L’únic motiu pel qual avui ha estat en aquesta roda de premsa, assegura, és per agrair als metges i a la sanitat pública el que han fet per ell.
