Una víctima del tràfic de persones: «No podia dormir ni explicar el que em passava»

Aquesta dona nigeriana que s'acosta als 30 anys vol explicar la seva història, però demana anonimat. El dolor se li cola entre les paraules, en allò que diu però sobretot en allò que no arriba a dir i que els periodistes que l’escolten sobreentenen. Va arribar a Barcelona el 2017 i fins al 2019 va estar atrapada en una xarxa d’explotació de tràfic d’éssers humans. No dona detalls sobre el que va passar aquells anys, però sí de l’impacte psicològic de l’horror viscut.

«Va ser molt dur per a mi, una experiència molt dura i a l’arribar a Barcelona no parlava amb ningú, no podia compartir amb ningú com em sentia», explica amb ajuda d’una traductora. Aquesta jove és una de les dones ateses per la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans (UTEH) de Barcelona, que treballa conjuntament amb l’Hospital de la Vall d’Hebron, que ofereix l’atenció psicològica. El 40% de les persones ateses a l’UTEH necessiten atenció psicològica i el 77% van ser víctimes d’explotació sexual.

La jove va arribar el 2017 a Barcelona enganyada. «Em van prometre que arribaria a Europa, que en un any podria tenir feina i papers, que viatjaria gratis. Es van fer amics meus», explica respecte als explotadors. Ja a Barcelona, va aconseguir trencar-hi el 2019, quan va entrar a l’UTEH. «No dormia a la nit i no podia explicar bé què em passava. Parlava sola...». Els psicòlegs de l’UTEH li van dir que no la podrien ajudar si no explicava què li passava.

Va començar a fer-ho, a parlar. Va començar a sentir-se millor. Va començar a dormir i ara pot explicar el que va passar. I sap que no tornarà mai a Nigèria, tot i que té contacte amb els seus fills, que hi viuen, i que vol portar a viure a Barcelona.

Creada el 2016

La Unitat de Tràfic d’Éssers Humans de Barcelona, ubicada dins de la Direcció de Feminismes i LGTBI de l’ajuntament, es va crear el 2016 a fi d’acabar amb el tràfic d’éssers humans, la feina il·legal de persones amb explotació sexual, treballs forçats o qualsevol altra forma moderna d’esclavitud.

L’atenció psicològica de l’UTEH la porta a terme el servei de Psiquiatria de l’Hospital de la Vall d’Hebron. El centre sanitari i el consistori han presentat avui l’informe bianual de la unitat. El 2020, l’UTEH va atendre 227 persones i el 2021, 229. Tot i que, com ha explicat la regidora Laura Pérez, tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global i Feminismes i LGTBI, «parlar de perfils és complex», el 77% de les ateses van ser víctimes d’explotació sexual. La mendicitat i la criminalitat forçades representen el 2,5% cadascuna.

Són dones majoritàriament d’entre 20 i 40 anys. A més, entre el 10% i el 15% van ser dones trans i més de la meitat de les víctimes són de nacionalitat nigeriana. La unitat també està notant un augment del tràfic de treball forçat, que ha pujat del 6% al 10%, sobretot en homes. El 100% de les persones ateses a l’UTEH presenten un «impacte psicològic greu».

Perjudicis físics i mentals

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Les situacions de violència, coacció i explotació que han viscut les víctimes tenen com a conseqüència trastorns i perjudicis sobre la salut física i mental. Per aquesta raó, l’UTEH treballa conjuntament amb el servei de Psiquiatria de la Vall d’Hebron. «El tractament psiquiàtric és un servei essencial per afavorir els processos de recuperació», ha destacat Mar Ramos, psiquiatra del programa de Psiquiatria Transcultural de la Vall d’Hebron, que atén les persones derivades de l’UTEH.

La unitat atén persones que viuen situacions de «molt estrès», que tenen «trastorns d’ansietat greu i trastorns per estrès posttraumàtic o afectius», amb moltes dificultats per dormir o menjar. «La principal dificultat és establir un vincle de confiança en el qual la persona pugui demanar ajuda sempre que ho necessiti, sense jutjar ni discriminar, i en el qual treballem per reconstruir-los l’autoestima, l’autorespecte i l’autocapacitació des de la proximitat», ha afegit. La majoria de les víctimes venen de països on encara hi ha molt d’estigma al voltant de la salut mental.