La diabetis, la hipertensió i l’obesitat afavoreixen l’ictus també en joves

Cada any, a Catalunya unes 13.000 persones pateixen un ictus, que és el resultat d’una alteració de la circulació de la sang al cervell. Hi ha dos tipus d’ictus: l’isquèmic (que és el que va tenir Kiko Rivera i que es deu a una obstrucció arterial, per la qual cosa l’arribada de la sang a una zona del cervell s’altera i provoca que les cèl·lules cerebrals de l’àrea afectada morin per falta d’irrigació sanguínia) i l’hemorràgic (que es produeix quan es trenca una artèria i s’acumula la sang en forma d’un hematoma a l’interior del cervell).

«Arran del cas de Paquirrín, hi ha hagut més soroll i sembla que hi ha més incidència en gent jove. No és així», apunta a aquest diari Ana Rodríguez, coordinadora de la Unitat Funcional d’Ictus de l’Hospital del Mar. Rodríguez ha revisat les edats dels pacients ingressats a l’hospital dels últims anys. «Dels 10.000 pacients tractats a la unitat, no hem vist grans diferències. La mitjana d’edat és de 75 o 76 anys en els ictus isquèmics i de 71 o 72 en els hemorràgics», assegura Rodríguez.

Els ictus hemorràgics sí que es produeixen en persones una mica més joves, però en els últims anys, recalca, no ha variat la incidència. «El 15% dels ingressos són en menors de 50 anys, però això ha sigut una constant en els últims anys», assenyala aquesta doctora. Per la seva banda, Carlos Molina, cap de secció de Neurologia-Unitat d’Ictus de l’Hospital de la Vall d’Hebron, destaca que no és que ara es produeixin més ictus, sinó que «es diagnostica millor que anys enrere». «Hi ha més consciència social, més campanya. I consulta més la gent jove», assenyala. Molina matisa que en els últims anys es detecta més aquesta malaltia, però també adverteix que hi ha «més diabetis, hipertensió i obesitat».

Es calcula que una de cada sis persones patirà un ictus en algun moment de la seva vida. Cada sis minuts se’n produeix un a Espanya i, a Catalunya, cada 45. Aquesta malaltia és més freqüent en homes, però més mortal en dones: en elles és la primera causa de mort per sobre dels 65 anys i, en ells, la tercera per sobre dels 75. Més enllà de la mortalitat, l’ictus és la primera causa de discapacitat.

Factors de risc

El risc cardiovascular, més freqüent en persones grans, és darrere dels ictus. Però hi ha altres circumstàncies que, en gent jove, poden ser afavoridores de l’infart cerebral, com les alteracions cardíaques, les disseccions de les artèries cerebrals o els trastorns de la coagulació sanguínia. A més, hi ha la mala vida, com el consum de tòxics. «La cocaïna i el cànnabis n’augmenten el risc», insisteix Molina. En països com l’Índia o Etiòpia s’han «disparat» els casos d’ictus perquè han incorporat hàbits d’Occident.

Tot i que els ictus poden ser també molt greus en els joves i causar-ne la mort, com més jove és l’individu, més capacitat de recuperació funcional. «La joventut té més recuperació. Però els ictus en aquesta població poden ser igual de greus i invalidants. No és veritat que l’ictus sigui cosa de gent gran. Hi ha fins i tot esportistes que en pateixen per alteracions cardíaques», destaca el metge de Vall d’Hebron.

Símptomes d’alarma

Notícies relacionades

Com s'ha d'actuar davant un ictus

Pilates, ioga i meditació

Atès que hi ha un coneixement més gran dels símptomes d’alarma de l’ictus (una desviació de la boca o d’un ull, dificultat per aixecar els braços o impossibilitat per parlar) les activacions del Codi ictus de Catalunya (cal trucar ràpidament al 112) han crescut un 32% en els últims anys, passant de les 6.324 activacions el 2018 a les 8.398 el 2021, segons la Conselleria de Salut. «Amb els nous tractaments en fase aguda en les primeres hores, el pronòstic dels ictus ha millorat molt. A més, els centres hospitalaris tenen unitats especialitzades», destaca Rodríguez.

Si s’ha pogut fer un tractament d’aquest tipus, entre un 25% i un 30% dels pacients es recuperen. També la rehabilitació intensiva ha fet que la discapacitat sigui menor que anys enrere. I la prevenció tractant a temps arrítmies i la hipertensió redueix, així mateix, el risc.