Segons un estudi portuguès

El patogen de la verola del mico ha mutat sorprenentment ràpid

  • Els investigadors de l’institut portuguès INSA descriuen la seva evolució viral i la seva possible adaptació humana

  • Consideren que darrere del brot actual hi ha una o més introduccions d’un país on el virus és persistent

El patogen de la verola del mico ha mutat sorprenentment ràpid

REUTERS/Dado Ruvic/Illustration

3
Es llegeix en minuts
Europa Press

El patogen que causa el brot actual de la verola símica ha mutat de forma sorprenentment ràpida, segons un estudi realitzat per membres de l’Institut Nacional de Salut Doctor Ricardo Jorge (INSA) a Lisboa (Portugal).

En comparació amb els virus relacionats de 2018 i 2019, hi ha aproximadament 50 diferències en el genotip, segons l’equip d’investigadors, que es basen principalment en anàlisis de casos portuguesos. Això és aproximadament de sis a 12 vegades més del que s’hauria esperat per a aquest tipus de patogen sobre la base d’estimacions anteriors. La branca divergent podria ser un signe d’evolució accelerada.

«Les nostres dades revelen pistes addicionals de l’evolució viral en curs i la possible adaptació humana», assenyala el doctor João Paulo Gomes, que ha dirigit l’estudi que acaba de publicar la revista ‘Nature Medicine’.

Els experts havien parlat fins ara d’un desenvolupament fonamentalment lent respecte a aquest tipus de virus, especialment en comparació amb les nombroses mutacions del virus de la covid-19. Els autors de l’estudi sospiten que darrere del brot actual hi pot haver una o més introduccions d’un país on el virus és persistent. Els esdeveniments de superpropagació i els viatges internacionals semblaa que han promogut una escalada més ràpida.

Els experts també sospiten que els enzims del sistema immunitari humà van ser els responsables d’aquests canvis en el genoma. Els investigadors afegeixen que no hi ha indicis de si les mutacions afavorien la propagació actual, però això no podia descartar-se.

Gairebé 5.000 infeccions

Arreu del món s’han reportat gairebé 5.000 infeccions de verola del mico aquest any. 3.308 d’aquests casos es van registrar en 40 països fora de l’Àfrica fins dimecres, segons els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units.

El catedràtic de Genètica de la Unitat Mixta Infecció i Salut Pública FISABIO de la Universitat de València, Fernando González Candelas, assenyala que «és el primer treball revisat per parells que analitza el genoma del virus del mico (MPXV) a partir de pacients involucrats en el brot recentment detectat».

«En l’estudi es fan servir la majoria de les tècniques i metodologies que s’han utilitzat en l’estudi genòmic del coronavirus SARS-CoV-2, adaptant-les a les característiques concretes del MPXV, com per exemple la seva mida (és gairebé 10 vegades més gran que el del SARS-CoV-2) i la naturalesa del material hereditari (ADN en comptes d’ARN). Això implica una menor taxa de mutació, però al tractar-se d’un genoma major, permet analitzar cadenes de transmissió amb molta fiabilitat», explica a SMC España.

Segons la seva opinió, el resultat més destacable és demostrar que el brot, detectat en diversos països gairebé simultàniament, té un origen únic i, a més, que en aquest origen està implicat un virus que ha experimentat molts canvis respecte als virus més pròxims de la mateixa espècie identificats fins al moment (relacionats amb els virus endèmics en països d’Àfrica central i oriental). «Aquests canvis genètics sembla que estan vinculats a adaptacions al nou hoste (l’ésser humà, ja que l’hoste natural del virus són diferents rosegadors i altres petits mamífers)», adverteix la mateixa font.

Notícies relacionades

La malaltia es propaga a través del contacte físic íntim. Tot i que la malaltia pot ser mortal, és tractable però ve amb una fase d’erupcions cutànies molestes. En les últimes hores, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha portat aquest tema al Comitè d’Emergència del Reglament Sanitari Internacional, on s’ha demanat als països membres que comparteixin la informació amb l’OMS, que en detectin casos, realitzin un adequat rastreig de contactes, seqüenciïn el genoma, implementin mesures de control de prevenció i control d’infeccions i enforteixin les seves capacitats per prevenir la transmissió de la verola del mico.

«Tot i que l’extensió del brot de MPXV no és, ni de lluny, tan ràpida ni tan àmplia com la del SARS-CoV-2, estem davant un nou exemple d’infecció emergent que es pot expandir ràpidament per tot el món i que s’ha d’aturar al més aviat possible per impedir conseqüències més greus. La vigilància genòmica d’aquests i altres patògens és una de les eines més potents que tenim a la nostra disposició per arribar a aquest objectiu», conclou l’expert espanyol.