Dones i salut

Catalunya dissenya cribratges de càncer de mama personalitzats per nivell de risc

Una mujer se realiza una mamografía.

Una mujer se realiza una mamografía. / Europa Press / Irekia

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Els hospitals catalans estan ja dissenyant cribratges poblacionals de càncer de mama personalitzats en funció del risc. Per exemple, si la dona té antecedents familiars o si té un teixit mamari dens, entre altres factors. L’Hospital del Mar de Barcelona està participant en el projecte europeu My Personal Breast Screening (MyPeBS), que compara diferents estratègies de personalització d’aquestes proves de detecció, a les quals estan convocades cada any 1.097.252 catalanes d’entre 50 i 69 anys. El càncer més comú en les dones a escala mundial és el càncer de mama: representa aproximadament 1 de cada 4 casos de càncer en dones.

«Fins ara, l’únic criteri per participar en aquests cribratges poblacionals és l’edat. Però hi ha evidència que, si tenim en compte altres factors, podríem oferir un programa de detecció precoç basat en el risc individual», explica a aquest diari Maria Sala, cap del Servei d’Epidemiologia i Avaluació del Mar, amb motiu del Dia del Càncer de Mama. Com assenyala aquesta epidemiòloga, quan s’investiguen determinats factors genètics, haver tingut prèviament lesions benignes o posseir una mama «molt densa», el risc de desenvolupar la malaltia augmenta.

"En funció de característiques com aquestes, podríem determinar quines dones tenen un risc baix —i fer-los la mamografia cada tres o quatre anys— i quins, un risc molt elevat —i fer-los-la cada any—", precisa Sala. Les mamografies a Espanya, com en la majoria de països europeus, es fan cada dos anys. Però aquesta epidemiòloga creu que «personalitzar la periodicitat» de la prova en funció de «factors de risc individuals» com aquests serviria per combatre encara més el càncer de mama, que actualment té una supervivència del 85% a cinc anys, un percentatge que s’ha incrementat de manera radical en els últims anys gràcies als cribratges poblacionals (que permeten el diagnòstic precoç) i també a la millora de tractaments.

Estudi de la viabilitat

Aquesta doctora precisa, però, que els investigadors encara no han decidit els factors de risc que serviran per dissenyar aquests cribratges personalitzats. «Només a l’Hospital del Mar convidem unes 80.000 dones a cada ronda de cribratge. Personalitzar és complicat i estem veient com seria factible a la pràctica», reconeix Sala. «Les nostres línies d’investigació estan dirigides a contestar aquestes preguntes».

De moment, els cribratges poblacionals personalitzats de càncer de mama en funció del risc no existeixen en altres països. El que canvia entre ells és la periodicitat: tot i que a Espanya es fan cada dos anys, en d’altres es fan cada tres. «La majoria de països europeus els fan cada dos anys i és el que les guies recomanen», diu Sala, que creu que «tard o d’hora» a Espanya i Catalunya, en concret, s’oferiran aquests cribratges personalitzats.

Ampliació de la franja d’edat

Catalunya preveu ampliar els cribratges de càncer de mama: avançar les proves als 45 anys i allargar-les fins als 74 (actualment es fan entre els 50 i els 69 anys). Algunes comunitats autònomes, com el País Basc, ja ho han fet. La Conselleria de Salut assegura que està «treballant» per «dimensionar» els recursos que es necessiten per posar aquesta iniciativa en marxa, que implicarà la realització de moltes més proves.

A Catalunya, si no es detecta cap lesió (la mamografia és normal o negativa), s’envia una carta a la dona comunicant-li aquest resultat i la recomanació de realitzar un nou cribratge als dos anys. En els pròxims mesos, també es publicarà el resultat a La Meva Salut, diuen fonts de Salut.

Si el resultat, després de la mamografia o dels estudis addicionals, mostra una alteració probablement benigna, es pot recomanar un control mamogràfic avançat als 6, 12 o 18 mesos segons l’alteració identificada. Es comunica a la dona el resultat i la recomanació per carta i se la citarà automàticament als 6, 12 o 18 mesos. A la carta figuren les dades de contacte (telèfon, correu electrònic) per a consultes si té algun dubte.

65% de participació

Notícies relacionades

Si es detecta una lesió amb alta probabilitat de ser un càncer, es deriva a la dona directament a fer una prova addicional o a la unitat hospitalària de referència per dur a terme els exàmens pertinents. La unitat que realitzarà les proves es posa en contacte amb la dona per informar-la i citar-la. Si es confirma el càncer, segueix el procés assistencial a l’hospital. Si finalment es descarta el càncer, s’informa la dona. En aquest últim cas, també se li enviarà una carta amb el resultat i la recomanació.

Actualment, el percentatge de participació en el cribratge poblacional a Catalunya se situa al voltant del 65% de mitjana, segons Salut. Diferents fonts sanitàries i associatives consultades per EL PERIÓDICO asseguren que els cribratges en aquesta comunitat funcionen bé i no s’estan produint els problemes que hi ha en d’altres, com Andalusia.