El Clínic detecta el primer cas sospitós de verola del mico a Catalunya

Els metges consultats per aquest diari creuen que hi ha «transmissió comunitària des de fa setmanes». Més tenint en compte que el Ministeri de Sanitat ja ha confirmat 23 positius i 19 sospitosos a la Comunitat de Madrid.

Els hospitals catalans van activar dimecres els protocols davant la verola del mico. El protocol s’activa quan el pacient compleix els tres criteris epidemiològics i clínics: persones que han estat en contacte amb un malalt, que tenen sexe amb homes o que han viatjat a les zones endèmiques d’aquesta malaltia i que tenen la clínica de febre, mal de cap i lesions cutànies compatibles.

Més sospitosos

Tot apunta que el virus fa setmanes que circula a Espanya. En declaracions a RAC 1, la doctora ha explicat que encara no hi ha casos confirmats, però ha reconegut que hi ha pacients amb malalties similars que «cal estudiar».

Tot i així, Cabezas ha subratllat que no està preocupada per aquesta malaltia «poc freqüent i coneguda», de la qual ja s’havien donat casos en països occidentals. Aquesta versió contrasta amb la d’alguns especialistes en dermatologia. «No hi ha experts en aquesta malaltia perquè, a Espanya, no s’ha vist mai», apunta Eliseo Martínez García, dermatòleg a l’Hospital Clínic Universitari Virgen de la Victoria de Màlaga, a ‘El Periódico de España’, mitjà que pertany al grup editorial Prensa Ibérica, com EL PERIÓDICO. Altres experts com Pere Domingo, cap clínic de Malalties Infeccioses a l’Hospital de Sant Pau, aclareixen en aquest diari que la verola del mico és «bastant benigna», no com la «verola humana», que a principis del segle XX matava 200 milions de persones a l’any a tot el món.

A l’espera del protocol

Els casos de verola del mico detectats fins ara solen ser brots «petits i en un entorn concret», ha declarat Cabezas. La secretària ha apuntat que la transmissió és diferent de la del coronavirus, ja que requereix contacte «directe» i «pròxim». El contagi es pot produir a través de gotes respiratòries, pel contacte pell amb pell o substàncies mucoses.

Per ara, s’espera conèixer quin serà el protocol establert per la comissió de Salut i, sobretot, si es confirma la necessitat de vacunar els contactes estrets.

Compra de la vacuna

En cas que s’inclogui la vacunació dins del protocol, es pot destacar que Catalunya no disposa de les dosis contra aquesta malaltia, de manera que es veuria obligada a importar-les. La injecció que s’administra actualment va ser elaborada el 2013 i és diferent d’aquella que es va utilitzar en persones que ara són més grans de 40 anys, motiu pel qual estan menys exposats una malaltia que afecta sobretot homes. Amb tot, Cabezas ha instat la població que tingui febre i vesícules, símptomes característiques de la verola del mico, que es posi en contacte amb el metge.

De l’animal a l’ésser humà

L’infectòleg de Sant Pau Pere Domingo explica que, «en principi», la veroladel mico no ha causat «casos greus». «Ve de l’Àfrica central i oriental, allà els micos es mengen. Així és com va néixer la sida, val la pena dir-ho. Caçar-los, treure’ls la pell són processos sagnants que faciliten que els virus saltin dels animals a l’ésser humà», explica. També apunta que tota la desforestació i el canvi climàtic empenyen als animals a viure més a prop dels homes, cosa que també propicia la transmissió.

Notícies relacionades

L’huracà dels cossos forçats

Fàrmacs i alcohol per suportar el dia a dia

«No crec que la verola del mico arribi a convertir-se en epidèmia. És més fàcil de prevenir que el SARS-CoV-2 [el virus de la covid-19], perquè no es transmet per aerosols. A més, si ets més gran de 40 anys i estàs vacunat contra la verola, tens menys probabilitats de fer un quadro greu», explica Domingo.

Per la seva banda, Judit Villar, coordinadora de la Unitat de Salut Internacional i Malalties Importades de l’Hospital del Mar, assenyala que hi ha dues soques de la verola del mico: l’occidental i l’oriental. «L’occidental és menys perillosa i la que hem importat», diu. També afegeix que «les complicacions són infreqüents», i solen ser «hepatitis o pneumònia». «Tot i així, és una malaltia en principi benigna, que no necessàriament ha de deixar seqüeles», conclou.