Sánchez, Petro, Lula i Sheinbaum reclamen una reforma de l’ONU

Més enllà de les intervencions del president d’Espanya, Pedro Sánchez; del president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva; del president de Colòmbia, Gustavo Petro, i de la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, a la IV reunió del fòrum En defensa de la democràcia també es van anunciar diversos acords marc. Els falta concreció, però són les pautes a seguir a partir d’ara.

En defensa del multilateralisme.

Un dels pilars de la cita va ser el de reclamar un paper més gran de l’ONU en la solució dels conflictes bèl·lics. La proposta és que les Nacions Unides siguin "renovades, reformades i dirigides per una dona". "És una qüestió de justícia i de credibilitat", va afirmar Sánchez. També Lula va defensar aquesta reforma per replantejar la capacitat de veto que tenen països com els Estats Units i Rússia en el Consell de Seguretat. El seu argument és que russos i nord-americans, després de la Segona Guerra Mundial, van assumir la responsabilitat de "garantir la pau", però s’han convertit en "estats de guerra". Uns han sembrat la destrucció a Ucraïna, i els altres a Gaza i l’Iran. Davant aquesta situació, el president del Brasil va considerar que cal replantejar el pes que tenen en aquest organisme. Tot i que no va esmentar Donald Trump de manera explícita, va deixar entreveure el malestar que li genera la figura de l’expresident nord-americà. "No podem despertar cada dia amb un tuit del president amenaçant el món", va afirmar.

Governança digital.

Els països que es van citar a Barcelona també van decidir explorar mecanismes per millorar la governança digital. El seu diagnòstic és que la desinformació s’estén a través de les xarxes socials i ha acabat condicionant la societat, fins al punt d’obrir la catifa vermella als extremismes. Sánchez va criticar que avui dia hi ha algoritmes que "premien l’odi, la polarització, la confrontació i els missatges violents", per la qual cosa cal evitar que el poder tecnològic quedi "fora del control democràtic". El compromís és que cada estat impulsi mesures legislatives per exercir aquest control. Aquí el president va posar d’exemple Espanya, que està prenent ja algunes decisions. El mateix Sánchez va anunciar al març la posada en marxa d’un sistema de rastreig per mesurar l’"empremta d’odi" en l’esfera digital. Són mesures controvertides, ja que de vegades és difícil diferenciar fins on pot arribar aquest control sense lesionar la llibertat d’expressió.

Contra la desigualtat social.

Notícies relacionades

L’Iran torna a tancar l’estret d’Ormuz pels "actes de pirateria" de Trump

Sancions que maten

Finalment, els països que formen el fòrum consideren que, per fer front a l’extremisme, cal lliurar un "combat contra la desigualtat". El seu diagnòstic és que l’extrema dreta creix quan els poders públics no són capaços d’oferir solucions als ciutadans. Davant d’aquesta situació, van assumir el compromís d’impulsar una "agenda per la justícia social" que fomenti "la cohesió, la igualtat d’oportunitats, la participació dels joves i la igualtat de gènere". "La democràcia implica llibertat, però la llibertat és paraula buida si no l’acompanya la justícia social", va advertir la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum.

Aquests acords es van signar en la IV reunió del fòrum. La cinquena trobada, que està prevista per al 2027, se celebrarà a Mèxic. Aquest espai de diàleg va ser impulsat fa dos anys per Sánchez, Lula i l’expresident xilè Gabriel Boric, amb l’objectiu de "defensar els principis i valors de la democràcia, el multilateralisme i el respecte a un ordre internacional basat en regles". Una coalició de països que intenta, en definitiva, oferir alternatives a les receptes unilaterals de Trump.