A Catalunya
Els metges de família demanen que les baixes menstruals es tramitin amb una declaració autoresponsable
Reclamen que tots els permisos de curta durada se sol·licitin com es va fer amb els del coronavirus en la sisena onada per disminuir la burocràcia dels CAPs

Els metges de família demanen que les baixes laborals curtes, entre les quals es troben les relacionades amb el dolor menstrual, siguin tramitades mitjançant un sistema de declaració d’autoresponsabilitat, en lloc d’haver de tramitar-les ells. L’objectiu és disminuir la pressió dels tràmits burocràtics als centres de salut.
La reforma de la llei de l’avortament acordada pel PSOE i Unides Podem estableix que l’Estat pagarà les baixes menstruals des del primer dia. La baixa s’establirà com una «incapacitat temporal especial de contingències comunes», cosa que significa que l’ha de prescriure un metge, com qualsevol altra incapacitat temporal.
Els metges de capçalera no creuen que aquesta reforma augmenti el nombre de baixes menstruals, entre altres coses perquè «ja es podien demanar baixes per endometriosi». «La novetat és que la baixa serà retribuïda al 100% i fins ara no era així», diu Jordi Mestres, vocal de comunicació de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic). No obstant, la Camfic sí que es mostra favorable que aquestes baixes, així com la resta de baixes de curta durada, es tramitin mitjançant un sistema d’autoresponsabilitat.
L’experiència de la covid
El gener passat, la pressió de la sisena onada pandèmica va portar la Conselleria de Salut a prendre la decisió de simplificar el sistema de baixes i altes per covid-19 per alleujar els CAPs. Així, els contagiats amb coronavirus incapaços de teletreballar podien tramitar la baixa obrint una e-consulta a través de La Meva Salut.
«El que vam aprendre de la covid-19 és que les baixes curtes, com unes migranyes, un refredat o una gastroenteritis, s’haurien de fer per un sistema d’autoresponsabilitat», explica Mestres. Aquesta modalitat es fa servir ja en països com Dinamarca i Holanda.
Notícies relacionadesEl president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, va demanar dissabte a Twitter que la dismenorrea (la menstruació dolorosa) s’abordi com un «permís» i no com una «baixa mèdica» perquè això comportaria, segons ell, una «pressió assistencial sobreafegida i innecessària» a l’atenció primària.
«El 40% del temps dels professionals de primària està dedicat a les tasques burocràtiques», assenyala Padrós a aquest diari. El president del COMB recorda que hi ha baixes laborals de curta durada que són «invalidants» i «recurrents», per la qual cosa no té sentit que una mateixa persona vagi una vegada al mes al metge (en el cas de les regles doloroses) per demanar la baixa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Col·legis professionals Centres d'atenció primària (CAP) Baixa laboral Médicos Ministeri de Sanitat
- Sense sortir de la comarca El poble a només 30 minuts de Rubí ideal per a una escapada de natura sense sortir del Vallès
- El conflicte del Pròxim Orient Trump decideix implicar-se en la guerra contra l’Iran oberta per Israel
- Al delta del Llobregat Llum verda a un pla hoteler i residencial entorn de l’aeroport de Barcelona que el TSJC va tombar el 2020
- El problema dels estupefaents BCN tanca el primer club cannàbic de la seva ofensiva contra la droga
- El 62% d’espanyols reclamen eleccions, entre ells un 40% de votants del PSOE
- II Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani Màlaga passa el testimoni a Barcelona com a seu del III Fòrum del Mediterrani
- Successos Mor un turista francès durant el seu comiat de solter a Sils
- Fitxatge polèmic Joan García s’acomiada de l’Espanyol: «Sé que aquesta decisió no serà fàcil d’entendre per a tothom. No us demano que ho feu»
- II FÒRUM DEL MEDITERRANI El gran repte d'obrir al mar les ciutats i l'economia del Mediterrani
- Sector bancari El BBVA acusa el Govern d’entorpir una operació «entre actors privats» per l’opa al Sabadell