En els pròxims mesos

Europa s’enfronta a una «tensió extrema» als hospitals per la Covid-19

El director general de l’OMS per al continent europeu, Hans Kluge, alerta que hi podria haver mig milió de morts fins al febrer

Planta UCI  de pacientes ingresados por covid en el edificio Garbí en el Parc Sanitari Pere Virgili

Planta UCI de pacientes ingresados por covid en el edificio Garbí en el Parc Sanitari Pere Virgili / Ferran Nadeu (EPC)

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Uns 43 països d’Europa s’enfronten a una «tensió elevada o extrema» als llits hospitalaris a causa de l’augment de la Covid-19, segons ha alertat aquest dimecres el director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a Europa, Hans Kluge.

Kluge ha participat en la presentació del Pla de Salut 2021-2025 de la Generalitat de Catalunya, que el Govern encara ha d’aprovar i que marcarà les estratègies per seguir i reptes per afrontar en els pròxims quatre anys.

Com ja va fer l’OMS fa dies, Kluge va recordar que «Europa torna a estar en l’epicentre de la pandèmia». «[Des que va començar] Hi ha hagut gairebé un milió i mig de morts a causa de la Covid. I podríem tenir mig milió de morts més a Europa i Àsia central abans del febrer», ha dit Kluge, que ha elogiat l’elevada taxa vacunal de Catalunya, on el 83,5% de la població major de 12 anys ja té la pauta completa.

Els reptes de futur

El president de la Generalitat, Pere Aragonès; el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, i la directora general de Planificació en Salut, Aina Plaza, han presentat l’orientació del Pla de Salut 2021-2025, que té com a objectiu arribar a la recuperació i transformació del sistema de salut i establir la visió i direcció del sistema, així com els seus objectius, per als pròxims anys. En aquest sentit, el president Aragonès ha reclamat a l’Estat que doti de prestació econòmica els fons Covid del 2022.

Segons Argimon, que fa uns dies ja va defensar en una conferència la transformació del sistema de salut, aquest nou pla, que sorgeix d’un informe de l’OMS en què l’organisme revisa els plans de salut de Catalunya dels últims 30 anys, estarà molt marcat per la pandèmia de Covid, la qual «ha posat de manifest que cal enfortir el sistema de salut».

«Els quatre principis ètics que regeixen aquest pla són el respecte a les persones, la justícia social i l’equitat, la cura de les persones i l’entorn, i l’eficiència i sostenibilitat», ha recalcat el conseller de Salut, que a més ha afegit que la diferència d’aquest pla i els anteriors és que aquest és «més estratègic», ja que «actua com una brúixola» i «mira d’alinear els diferents actors del món de la salut». «I es compromet amb les estratègies globals», ha afegit.

Estratègies del Pla de Salut

Per la seva banda, Plaza ha començat la seva intervenció destacant que la Covid-19 ha «rebaixat l’esperança de vida de la població» i que el consum d’alcohol «ha augmentat l’últim any». A càrrec de la directora general de Planificació a Salut ha corregut la presentació d’aquest nou pla, que s’estructura en quatre grans estratègies.

La primera és la «igualtat d’oportunitats», fent «especial èmfasi» en les persones vulnerables i incorporant la «perspectiva de gènere». La segona són els «entorns saludables», prestant atenció al medi ambient, a les malalties transmissibles i a les epidèmies, així com a la resistència dels antibiòtics. La tercera és la integració de l’atenció en la salut, en què l’atenció primària ha de convertir-se en el «referent del sistema» i on els serveis de salut pública «han de ser reforçats». Finalment, la quarta fa referència a les «manetes de canvi transversals i transformadores», que donaran espai a la participació de la ciutadania, al lideratge dels professionals, a la recerca i a la innovació.

Notícies relacionades

En aquest sentit, Kluge ha assegurat que els plans de salut de Catalunya «sempre s’han ajustat a les necessitats canviants i reptes de cada moment». «A l’oficina regional de l’OMS d’Europa sempre ens hem sentit sorpresos pels plans de salut d’Espanya. I el català està reconegut com a exemple de la millor pràctica», ha dit.

Ha destacat l’alt mandatari de l’OMS que l’èxit d’aquests plans rau que «reben compromís polític» i «defineixen prioritats i objectius clars». «Contribueixen a la millora de resultats en salut a través d’objectius mesurables», ha conclòs.