El diagnòstic de malalties freqüents ha caigut gairebé un 50% per la Covid-19

Els centres d’atenció primària (CAP) de Catalunya van deixar de diagnosticar fins a un 50% de les malalties més freqüents entre la població perquè van haver de dedicar-se a l’epidèmia de Covid-19, segons ha confirmat un estudi elaborat pel centre de recerca Idibaps, de l’Hospital Clínic de Barcelona.

La investigació, que publica la revista ‘Annals of Family Medicine’, la més important de la seva especialitat, ha analitzat la diferència en els casos detectats d’una trentena de patologies el 2020 respecte a la mitjana del període del 2017 al 2019.

Les dades analitzades corresponen als tres centres d’atenció primària de Barcelona que gestiona el Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (Capsbe) i que tenen una població assignada de més de 15 anys de prop de 85.000 persones.

Les conclusions indiquen que el 2020 hi va haver una reducció dràstica de la detecció de patologies o factors de risc com la hipertensió (-40%), la hipercolesterolèmia (-36%), la diabetis (-39%), la hipertròfia benigna de pròstata (-38%), l’osteoporosi (-40%) o la malaltia pulmonar obstructiva crònica (-50%).

Altres descensos de diagnòstic detectats per l’estudi són: cardiopaties isquèmiques (-48%), hipotiroïdisme (-46%), melanomes (-45%), malaltia renal crònica (-43%) i tumors benignes de còlon (-42%), tot i que els casos d’ansietat diagnosticats van créixer un 16%.

«Esforç extraordinari»

«L’atenció primària va fer un esforç extraordinari durant tota la pandèmia», explica Antoni Sisó-Almirall, investigador principal de l’estudi i director d’investigació del Capsbe.

«Hem de tenir en compte que els centres d’atenció primària han detectat més del 80% de casos de Covid-19, a part de fer seguiment dels pacients i els seus contactes. Prioritzar la Covid-19 i la seva atenció als centres de primària ha produït un desplaçament en l’atenció i el registre de la resta de malalties», resumeix Sisó.

L’estudi ha constatat que hi ha algunes patologies en què no es va observar aquest descens tan significatiu, com l’ictus, l’infart o alguns càncers, i fins i tot ha observat un augment dels trastorns mentals, especialment de l’ansietat.

Notícies relacionades

Atàxia: L’efecte secundari del Lorazepam

¿Què és la mil·liària, les ampolles i granissades que apareixen a la pell amb la calor?

Segons Sisó, els resultats d’aquest estudi han de servir perquè «els planificadors sanitaris dirigeixin els recursos allà on en aquest moment fan més falta, que és l’atenció primària, i així reforçar un àmbit perquè estigui prou preparat no només per atendre tot el que no s’ha pogut atendre l’últim any, sinó les futures pandèmies que ens puguin venir». 

Com explicava fa uns dies la directora del Servei Català de la Salut (CatSalut), Gemma Craywinckel, a EL PERIÓDICO, el sistema ha de «buscar» els pacients crònics que, a causa de la pandèmia, es van quedar fora. «El que més ens preocupa i on posem tots els nostres esforços és a facilitar l’accessibilitat i el retorn dels pacients al sistema», deia.