Anàlisi

Donar aire al virus

La situació d’estancament de la pandèmia a Catalunya requereix augmentar les restriccions, no relaxar-les

1
Es llegeix en minuts
Una sanitaria atiende a un paciente en la uci del Hospital Clínic.

Una sanitaria atiende a un paciente en la uci del Hospital Clínic. / NACHO DOCE (REUTERS)

Per si algú no se n’havia adonat encara, ens enfrontem des de fa un any a un coronavirus extremadament llest, si es pot adjectivar així un organisme sense cervell. No el necessita. Té les dosis justes de contagiositat i letalitat per assegurar-se la supervivència mentre causa un gran nombre de morts. A diferència d’altres antecessors, el SARS-Cov-2 actua amb gran sigil. Es propaga abans que els seus hostes mostrin símptomes. Si no l’extermines o el redueixes al mínim, aprofita qualsevol escletxa per colar-se i quan te n’adones ja és tard.

Va ocórrer en la segona onada. El doctor Argimon, que cal escoltar sempre amb gran atenció, va posar llavors com a meta per iniciar la desescalada arribar als mil casos diaris i als 300 malalts a l’uci. Eran objectius menys ambiciosos que el que es planteja i porta camí de complir, per exemple, Alemanya, però donem-los per bons. No es van complir i després va ocórrer el que tots sabem.

La situació actual és pitjor encara que llavors. Les xifres de casos i ucis dupliquen l’objectiu per aconseguir mentre la velocitat de propagació torna a superar el sinistre llistó de l’1, però el mateix doctor Argimon opina que cal donar aire a alguns sectors.

Notícies relacionades

Estem en un moment crucial. Si el virus s’ha estancat o comença a pujar, el sentit comú indica que caldria frenar encara més la interacció social, no augmentar-la. Com es faci ja no és tasca d’un especialista en salut pública. Es pot donar aire a algun sector molt castigat i sacrificar-ne un altre de menys perjudicat. Però el balanç ha de ser el mateix: abaixar l’actual nivell d’interacció per poder arribar a aquests objectius, que no són gratuïts. Signifiquen moltes menys morts i hospitalitzacions.

No hi ha cap altra sortida. Les vacunes encara arriben a càmera lenta mentre les mutacions, la nova astúcia del microorganisme per sobreviure, avancen. El contrari seria en realitat donar aire al virus. Una cosa impròpia de qualsevol organisme amb cervell.