Autorització de l’Aemps

El somni d’Ariana Benedé es fa realitat: el Clínic aconsegueix aprovar la seva teràpia contra la leucèmia

La noia, morta el 2016 amb 18 anys, va impulsar el Projecte Ari per portar a Espanya un tractament que llavors només existia als EUA

El somni d’Ariana Benedé es fa realitat: el Clínic aconsegueix aprovar la seva teràpia contra la leucèmia
2
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Ariana Benedé, morta als 18 anys el setembre del 2016, s’havia convertit en un referent de la lluita contra la leucèmia aguda limfoblàstica. La patia des dels 13 anys i va impulsar el Projecte Ari (en honor a la jove) de l’Hospital Clínic de Barcelona, un projecte per finançar i portar a Espanya el tractament CAR-T: una exitosa immunoteràpia contra aquest tipus de leucèmia que llavors només estava disponible als EUA.

Quatre anys després de la seva mort, el somni de l’Ari s’ha fet realitat: aquest dimecres l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (Aemps) ha aprovat la teràpia CAR-T ARI-0001, desenvolupada íntegrament al Clínic amb ajudes públiques, beques i el Projecte Ari. Es tracta de la primera teràpia CAR-T d’origen públic, sense ànim de lucre. El Ministeri de Sanitat finançava ja, des del 2019, dues CAR-T comercials de dues farmacèutiques, però aquesta és la primera pública al món.

El nefròleg i director general del Clínic, Josep Maria Campistol, ha definit la notícia com «de tremenda transcendència i importància». «Haver aconseguit l’autorització de l’Aemps és un moment rellevant per a la investigació i per a la sanitat publica del nostre país», ha dit en roda de premsa. «És, també, un homenatge a l’Ari», ha afegit.

La història

Ariana, nascuda a Barcelona el 1997, va ser diagnosticada de leucèmia limfoblàstica aguda amb 13 anys. Durant els últims cinc de la seva vida no només va conviure amb aquesta greu malaltia, sinó que també la va convertir en una causa perquè totes les persones que la pateixen puguin afrontar-la amb les màximes garanties.

La CAR-T consisteix a extreure les defenses naturals de l’organisme (els limfòcits), modificar-los al laboratori i reintroduir-los al cos del pacient perquè siguin capaços de destruir amb més precisió les cèl·lules cancerígenes.

Els resultats mèdics demostren que aquesta teràpia resulta efectiva en un 85% dels pacients joves i en un 50% dels més adults. Unes xifres extraordinàries que van fer que l’Ari i la seva mare, Àngela Jover, es preguntessin per què no acabava d’arribar a Espanya. Faltaven diners i això és una cosa que el Projecte Ari es va proposar solucionar.

Abaratir costos

Notícies relacionades

L’anunci d’aquest dimecres de l’Aemps posa de nou el focus en el lloc destacat que la immunoteràpia està prenent en l’erradicació del càncer. És «un canvi importantíssim» en el tractament d’aquesta malaltia des de fa una dècada, en paraules de Manel Juan, Cap del Servei d’Immunologia del Clínic. Des del 2019, el Ministeri de Sanitat finança dues teràpies CAR-T de les farmacèutiques Novartis i Gilead. L’Estat paga uns 320.000 euros per cada pacient que les necessita.

«L’aprovació de l’Aemps obre una opció a reduir costos per al sistema públic de salut. Les CAR-T són dels productes més cars que existeixen», explica Juan. «Encara s’està negociant el preu d’aquesta CAR-T pública, però serà, com a mínim, una tercera part més barata [que les de les farmacèutiques]», afegeix. I, a més de ser més barata, aquesta CAR-T, al ser desenvolupada a l’hospital, permet una «preparació més ràpida», en «uns dies», i «una adequació del fàrmac a cada pacient», segons ha destacat l’hematòleg del Clínic Álvaro Urbano.