L’evolució de la pandèmia

Els contagis de coronavirus augmenten el doble de ràpid que en la segona onada

  • La tercera onada arribarà en pocs dies a la incidència màxima registrada en l’anterior sense aparences d’estabilitzar-se

  • Madrid triplica la seva taxa en només un mes, Extremadura supera el llindar dels mil casos per 100.000 habitants i 14 comunitats en tenen més de 300

Els contagis de coronavirus augmenten el doble de ràpid que en la segona onada
4
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró
Manuel Vilaseró

Periodista

ver +
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

El pendent de la corba tercera onada és molt més pronunciat que la segona. Els contagis s’expandeixen el doble de ràpid, esperonats per la relaxació nadalenca i el fred, i al ritme actual la incidència superarà el pròxim dilluns el pic màxim de la fase anterior, situat en 529 casos per 100.000, però no es quedarà allà. Continuarà creixent perquè les noves mesures implantades en les comunitats autònomes a partir del 7 de gener passat encara no hauran tingut temps de fer efecte. S’haurà de veure fins quan.

Aquest és el diagnòstic que fan la majoria d’experts segons els indicadors publicats pel Ministeri de Sanitat aquesta setmana, tot i que Fernando Simón apuntés dilluns una visió una mica diferent. Segons el portaveu tècnic del Govern en la pandèmia «les dades no evolucionen tan ràpid com en la segona onada». N’hi ha prou amb observar les dues corbes del gràfic referides a la mitjana d’Espanya i comprovar com han tardat totes dues a passar dels 189 casos als 454 registrats aquest dimarts, per comprovar que no és així. La segona onada va tardar dos mesos (entre el 28 d’agost i el 28 d’octubre) mentre que l’actual n’ha tingut prou amb un per escalar a la mateixa cota.

Simón potser va ser víctima de la seva tendència a veure el vas sempre mig ple com ell mateix va admetre dilluns. «Després de tants dies compartint la televisió amb vostès ja s’han pogut adonar que tendeixo a ser més optimista del que hauria de ser», va dir en un sorprenent reconeixement per a algú que pren la temperatura del virus i la transmet a la població gairebé diàriament.

Els senyals d’alerta es multipliquen

Els senyals d’alerta màxima es multipliquen cada dia que passa. Els contagis diaris han rondat per segon dia en una setmana el màxim absolut de la pandèmia que va marcar el 30 d’octubre. Aquest dimarts la xifra s’ha elevat a 5.438, a només 157 d’aquest negatiu rècord. Dilluns passat va marcar, aquest sí, el rècord absolut de la pandèmia per a les dades d’un cap de setmana: 61.422 nous contagis

Extremadura ha superat el llistó dels mil casos per 1.000 habitants mentre Madrid ha triplicat la seva incidència en només un mes i ja supera els 600. Catorze de les 17 autonomies superen els 300.

Però on es dirigeixen totes les mirades és cap als hospitals. Des del dia de la nit de Nadal, la xifra d’hospitalitzats ha passat de 10. 744 a 17.645, gairebé set mil més i el d’ingressats a l’ uci de 1.907 a 2.651, 700 malalts més en estat crític. Les alertes llançades des de múltiples hospitals per metges i infermeres no cessen. I l’allau més gran arribarà en les pròximes dues o tres setmanes, segons va reconèixer l’epidemiòleg del Govern.

La xifra de morts no indueix tampoc a l’optimisme. Les comunitats autònomes han reportat en només quatre dies 809, dels quals 401 corresponen a dimarts.

La nevada hi ajudarà

¿Motius per a l’esperança? A curt termini pocs. Sí que hi ha un factor inesperat que pot contribuir a frenar els contagis. La nevada. Aquest dimarts ho ha reconegut Salvador Illa en la compareixença posterior al Consell de Ministres. «Té (la nevada)un efecte positiu. A l’haver-hi menys mobilitat es produeixen menys contagis», ha respost a una pregunta de si les aglomeracions en estacions i aeroports no deuen haver agreujat la pandèmia.

Madrid, l’autonomia més damnificada pel temporal, pot ser a la fi la més beneficiada. La gent a casa, les escoles suspeses tota la setmana, les empreses al màxim amb el teletreball i les botigues i bars al ralentí. Serà molt interessant comprovar l’evolució de l’epidèmia especialment en aquesta regió d’aquí dues setmanes. Si millora molt, el gol se l’apuntarà, sens dubte, Isabel Díaz Ayuso, tot i que la millora haurà caigut en realitat del cel.

Perquè ni Madrid contempla un confinament domiciliari semblant al del mes de març o al que apliquen altres països europeus i molts experts reclamen ni el Govern l’hi permetria. El ministre de Sanitat ha reiterat per enèsima vegada en pocs dies el seu rebuig d’aquesta mesura. Segons la seva opinió, per controlar l’increment de contagis detectat en les últimes setmanes n’hi ha prou amb aplicar les mesures «que van tenir èxit» durant la segona onada i que estan contemplades al decret de l’estat d’alarma i en el pla amb indicadors de risc i mesures comunes aprovat en el Consell Interterritorial la tardor passada.

«Ja sabem com cal doblegar [la corba] i no contemplem cap mesura addicional de confinament, sinó les mesures que van tenir èxit en la segona onada», ha remarcat en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

Mig milió de britànics

Al marge que la tercera onada accelera amb més rapidesa que la segona s’ha de tenir en compte l’amenaça latent de l’arribada de la variant britànica. Simón va descartar dilluns que estigui influint en l’actual creixement exponencial i va excloure que en el futur sigui una amenaça més que marginal, tot i que després va reconèixer que pot portar ja entre un o dos mesos circulant per Espanya.

Notícies relacionades

A Anglaterra els seus efectes demolidors van començar a notar-se a partir dels dos mesos de la seva primera detecció. «Entre l’agost i el novembre han arribat gairebé mig milió de persones a Espanya des d’Anglaterra i Irlanda, també molt afectada, va apuntar ahir l’economista Miguel Sebastián. Illa ha anunciat que es prorroguen 15 dies més les restriccions als viatgers procedents del Regne Unit.