Jaume Padrós: «Sense economia no hi ha salut, però sense salut no hi ha res»

A més, creu que bars i restaurants no han d’obrir fins que descendeixin els ingressos en hospitals i unitats de cures intensives (ucis). «Sense economia no hi ha salut. Però sense salut no hi ha res. Fa 15 dies, jo era defensor de mesures més dures i curtes [un confinament domiciliari de dues setmanes]. Però ara crec que les actuals mesures han de prolongar-se almenys 15 dies més», va defensar el metge dimecres passat durant alcol·loqui Primera Plan@, organitzat per EL PERIÓDICO de manera telemàtica.

En una videoconferència tituladaLa pandèmia i la transformació del sistema de salut,Padrós va posar com a exemple el cas de Nova York, ciutat que, amb una taxa d’infecció de mil casos diaris, va decidir tancar els bars. «No crec que la gestió deMadrid[que no ha tancat l’hostaleria ni la restauració] sigui l’exemple, tot i que ara sembla que està millorant. Hem de protegir el sistema sanitari», va explicar Padrós, qui va cridar també a mirar els hospitals «petits» i els «comarcals» (i no només l’atenció primària o els grans hospitals metropolitans), ja que ho estan passant «molt malament». «Hem aconseguit doblegar la velocitat de contagi i aplanar la corba d’infectats, però no hem aconseguit baixar encara elnúmero d’ingressats en hospitals i ucis», va justificar el president del COMB.

El «compromís» dels sanitaris

Segons el metge, la pandèmia de coronavirus «ha posat de manifest els punts forts i febles» del sistema de salut. Entre els forts hi ha el «compromís i la solvència» dels treballadors de la xarxa sanitària tant pública com privada. I, entre els febles, la insuficiència de recursos. «Abans de la Covid-19 ja feia anys que denunciàvem la situació d’abandonamentdel sistema sanitari. Hi ha hagut un abús cada vegada més gran del compromís dels professionals, que no s’han recuperat de la primera onada. Ja estaven en un nivell de desgast abans de tot això», va assegurar Padrós.

Tamnbé va posar en relleu que el sistema sanitari català pateix d’una històrica »infrafinanciació», molt llunyana als diners que s’inverteixen a Europa en sanitat. «El 2008 hi va haver unes retallades molt grans: en sanitat vam reduir un 20% el pressupost, una cosa que mai hem recuperat. Continuem gestionant el mateix pressupost que fa 10 anys. I en aquestes circumstàncies arriba la Covid-19», va denunciar. Padrós va citar l’economista Guillem López-Casasnovas, que assegura que al sistema de salut de Catalunya li falten 5.000 milions.

Per tot això, va recordar Padrós, treballadors sanitaris i gestors del sistema van presentar el juny passat al Govern un decàleg per transformar el sistema de salut en el qual demanen aquests 5.000 milions d’euros que falten i millorar les condicions retributives dels treballadors. «Crec que, si no es fa cas del crit de la necessitat de transformar el sistema sanitari, es produirà una rebel·lió de bates blanques», va tornar a repetir el president del COMB. «Si explota el sistema sanitari, explota tot», va advertir.

«Falta de professionals»

Per a ell, la primera onada de la pandèmia es va caracteritzar per la falta d’equips de protecció individual (epis) i aquesta segona, per la «falta de professionals». Però Padrós també va demanar abordar la pandèmia de manera «solidària», cosa que, al seu judici, va faltar a Europa en la primera onada. Creu que lesretallades del 2008 estan passant factura a la gestió de l’actual crisi sanitària, tot i que va matisar que aquelles retallades van ser «producte» que el pressupost de la Generalitat era escàs. «I la Generalitat tampoc va buscar la complicitat dels professionals per saber quines coses prioritzar».

Padrós dubta que els polítics estiguin disposats a posar-se les piles i posar més diners en sanitat, i per això va destacar que «invertir en sanitat no és només una despesa, sinó també riquesa, perquè genera salut i llocs de feina». Per això va voler que, independentment del color polític, tots els partits que es presentaran a les eleccions autonòmiques del 14 de febrer, apostin per invertir més en sanitat.

Notícies relacionades

Els nens amb obesitat prenen entre un 20% i un 60% més de fàrmacs que els menors amb un pes saludable

Virus Nipah: tot el que sabem de la nova epidèmia a l’Índia

També es va mostrar optimista respecte al2021, que considera serà l’any de la vacuna i de reprendre, «progressivament», l’activitat i el camí cap a la normalització. «En la històriad’Europa,  som els europeus que han viscut millor, si excloem la guerra dels Balcans. Hem viscut temps sense epidèmies, sense guerres. Hi ha molts països del món que no saben el que és sortir d’una pandèmia perquè viuen permanentment amb malalties que nosaltres ni sabem que existeixen», va manifestar Padrós, si bé va reconèixer que hi ha gent i sectors que ho estan passant «molt malament».

Per això va demanar a la societat paciència i va advertir que aquestNadalserà «diferent» del d’altres anys. «Aquesta pandèmia no permet planificar massa», va dir el metge.