L'OMS alerta de l'avenç lent de la Covid i els efectes greus que genera

El director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha alertat que molts pacients amb Covid-19, hagin o no estat hospitalitzats, poden experimentar efectes greus a llarg termini.

Tot i que no se sap quantes persones que han superat el coronavirus continuen experimentant efectes greus de la malaltia, Tedros ha recordat que moltes persones pateixen complicacions «persistents» per la Covid-19 a llarg termini. «És realment preocupant la quantitat de símptomes que fluctuen amb el temps, que sovint se superposen i poden afectar qualsevol sistema del cos», ha dit el director general de l’OMS. Símptomes que van des de la fatiga a la tos o dificultat per respirar, fins a inflamació i lesió dels principals òrgans, inclosos els pulmons i el cor, i fins i tot efectes neurològics i psicològics.

Efectes greus a llarg termini

Després d’escoltar el testimoni de diverses persones que van superar la Covid-19 però que pateixen seqüeles importants pel virus, Tedros ha demanat als governs de tot el món que siguin conscients que el virus pot tenir efectes greus a llarg termini i que han de garantir l’accés a la salut a tots els pacients.

«Aquest virus planteja un risc important i aquestes persones necessiten una atenció a llarg termini per recuperar-se completament, el que evidencia que la immunitat de grup no és eficaç i provocaria un nombre molt important de persones que hauria d’enfrontar-se a una llarga recuperació», ha comentat.

Mutació lenta

Notícies relacionades

Coronavirus a Espanya i el món: Última hora de la Covid | Notícies en DIRECTE

La Vall d’Hebron identifica uns biomarcadors que detecten l’esclerosi múltiple en «fases preclíniques»

Per la seva banda, Maria Van Kerkhove, doctora responsable de malalties emergents i zoonosi de l’OMS ha assegurat que el nou coronavirus està mutant d’una forma «bastant lenta». «Estem veient que el virus és relativament estable, si bé és important analitzar les seqüències del genoma del coronavirus a diferents països per veure quins canvis són importants».

La doctora ha informat també que hi ha més de 180.000 seqüències del genoma del coronavirus disponibles, si bé ha insistit que se’n necessiten més i que s’han de fer a països rics i pobres. «La base de dades que tenim és principalment de països amb un alt nivell adquisitiu, per la qual cosa necessitem més recursos per fer seqüències a zones d’ingressos mitjans i baixos», ha resumit.