Espanya és l'avançada de la segona onada de la Covid a la UE, segons un informe

Espanya està patint «una segona onada» de l’epidèmia de Covid-19 que podria arribar a la resta d’Europa en els pròxims dies i està fent de «canari en una mina de carbó», que avisa que alguna cosa no va bé, segons un estudi elaborat per l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Can Ruti), de Badalona, i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

L’estudi, que els dos centres d’investigació han enviat aquesta setmana a la Comissió Europea (CE), porta per títol ‘Anàlisi i predicció de la Covid-19 per a la UE-EFTA-Regne Unit i altres països’ i alerta que l’«efecte de bars i restaurants podria tenir grans repercussions en l’evolució de les epidèmies».

També adverteix les autoritats europees que el moment actual és crucial per aturar la segona onada i que, en cas contrari, podria tornar a una situació semblant a la del març. Els investigadors, que pertanyen a l’Institut de Ciències de la Salut de l’Hospital Trias i Pujol i al Grup d’Investigació en Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC, es pregunten per què Espanya ha liderat en nombre de casos la segona onada de Covid-19, un país amb altes temperatures i en què la ciutadania surt al carrer a l’estiu, quan a l’aire lliure la taxa de contagi és 20 vegades més baixa que als espais tancats.

Per a l’equip científic, la clau és que Espanya va aixecar les restriccions a la mobilitat, especialment entre províncies, abans que els altres països de la UE en un moment en què –assenyala l’informe, datat el 2 de setembre– «la taxa de casos positius podria ser tres vegades superior a la que realment s’estava detectant» i l’activitat social es va incrementar notablement.

Aquesta obertura primerenca explicaria que Espanya hagi patit abans que altres països els moments més durs d’aquesta segona onada, caracteritzada per un augment de casos positius asimptomàtics i una xifra més baixa d’hospitalitzacions i morts, tot i que els científics recorden que «el virus no ha canviat i el nombre de persones immunitzades és probablement molt baix».

Descens en els últims dies

Les xifres mostren un descens dels casos positius a Espanya en els últims dies, tot i que els investigadors es mostren reticents a assegurar que és un canvi de tendència i esperen que «no es tracti d’un efecte a causa de retards en el registre de les dades».

Espanya lidera en data 1 de setembre la incidència acumulada (IA) de casos de Covid-19 –el total de casos per cada 100.000 habitants– a Europa, amb 1.002 afectats per cada 100.000 habitants, seguida de Suècia (837), Bèlgica (737), Portugal (571), Romania (461), Itàlia (447), França (438), els Països Baixos (415), Alemanya (292), Polònia (179), Grècia (101) i Hongria (65), xifres molt allunyades de les del Brasil (1.859) i els Estats Units (1.836).

No obstant, l’estudi afirma que diferents països estan seguint el mateix camí que Espanya i, en les últimes dues setmanes, han experimentat un important repunt dels casos, com són França, amb una IA dels últims 14 dies de més de 100 positius per 100.000 habitants, Bèlgica de 60 i els Països Baixos, que supera els 50 casos, mentre que a Espanya la xifra està per sobre dels 200 pacients.

Suècia i Polònia

Un cas molt diferent és el que estan vivint Suècia i Polònia, segons l’informe, que ressalta que el país escandinau, amb una quarta part de població que Polònia, ha patit el triple de morts i el punt més cru de l’epidèmia aquest estiu.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

Els investigadors ressalten que Suècia mai ha arribat a tancar completament les seves fronteres, mentre que els polonesos ho van fer immediatament, frenant l’entrada i vivint –en aquesta segona onada– la primera corba pronunciada en la seva estadística de contagis.

Els científics han dividit l’evolució de l’epidèmia en quatre fases: la importació del virus; un ràpid creixement dels contagis «amb efectes devastadors a nivell humà, social i econòmic» contingut amb dures mesures de distanciament; una fase d’estabilització i relaxació del control; i un increment de nous casos a partir del juliol, que ha desencadenat l’anomenada segona onada.