La setmana tràgica que va destarotar els hospitals i es podria repetir

L’eufòria de la desescalada no hauria de fer oblidar que fa només dos mesos i mig els hospitals eren un camp de batalla. Les fotos de les urgències col·lapsades, els malalts a les ucis i els hospitals de campanya van inundar els mitjans de comunicació dibuixant una radiografia estremidora, que ara es comença a completar amb un degoteig de noves dades.

En el pitjor moment de la pandèmia, en plena Setmana Santa, més de la meitat dels llits hospitalaris van arribar a estar ocupats pels malalts de Covid-19. Segons les infografies facilitades pel Ministeri de Sanitat, uns 47.000 infectats ocupaven el 55% de les 84.000 places de les quals disposa el sistema, incloses les ampliacions d’emergència.

El pitjor escenari es va viure a les ucis. Malgrat que en alguns centres es va arribar a triplicar la seva capacitat, els afectats pel virus van arribar a copar el 84% d’aquestes places per a crítics. 5.550 sobre el total de 6.500. Gairebé 9 de cada 10 ucis s’hi van destinar. No és estrany que, per les mateixes dates, hi haguessin els pics màxims de morts, al voltant de les 900 diàries, en una autèntica nova setmana tràgica. 

Des del febrer

Encara falten estudis, però totes la hipòtesis apunten que el virus ja circulava de manera important, especialment per Madrid, l’última setmana de febrer, però només va començar a ser detectat a partir del 9 de març. Massa tard. La transmissió massiva es va produir abans que el dia 15 entrés en vigor l’estat d’alarma. El confinament dràstic no podia evitar el que va ocórrer dies després. L’última setmana de març va tenir lloc el pic de casos, amb un ritme diari d’entre vuit i nou mil.

En vista de les dades d’ocupació hospitalària, la pregunta òbvia és: ¿on van anar a parar els altres malalts? És cert que es va ajornar l’atenció de les afeccions menys greus i es van ajornar operacions, però també ho és que molts malalts d’afeccions molt greus van veure endarrerit el seu ingrés per la saturació o la por d’infectar-se, com va reconèixer divendres passat el portaveu Fernando Simón.

Queda, a més, saber amb exactitud què va passar a les residències i a casa de la gent gran, tot i que ja comença a estar clar que molts no van ser traslladats als hospitals perquè havien sobrepassat el seu límit de capacitat.

La xifra real de morts per coronavirus a Espanya s’acostarà més als 43.900 de sobremortalitat detectada des de l’1 de març pel sistema de monotorització Momo de Sanitat, que als 28.322 del registre oficial, després de l’última actualització. Aquest últim només recull les defuncions dels malalts diagnosticats per PCR i deixa fora molta gent gran de les residències i de casa seva. Tampoc inclou els malalts greus d’altres malalties que, per la pandèmia, no van ser atesos. 

95% sense anticossos

Notícies relacionades

Aquests són els medicaments que Sanitat considera essencials per tractar el coronavirus

La grip a Catalunya va a la baixa per primera vegada en vuit setmanes

Dos mesos i mig després, dels 5.500 malalts de Covid-19 que copaven les ucis en queden només 254, gairebé la meitat a Madrid (101) i una proporció important a Catalunya (62). Dels 85.000 llits hospitalaris, els 1.682 es destinen ara a aquests pacients. Són xifres que continuen disminuint, però la consigna és no abaixar la guàrdia.

El contagi del 5,2% de la població va produir el cataclisme. Són les dades de l’estudi de seroprevalença, que també es poden llegir d’una altra manera: el 94,8% dels espanyols no tenen anticossos. Només el contagi d’una petita part pot generar un altre cataclisme encara més greu si ens descuidem. A l’Iran han experimentat una segona onada encara més nociva que la primera.