06 jul 2020

Anar al contingut

L'EVOLUCIÓ DE LA PANDÈMIA

El ball de xifres desllueix els èxits d'Espanya en la lluita contra el coronavirus

Sanitat registra una mitjana diària setmanal de deu morts davant les 57 de França i les 78 d'Itàlia

Els canvis de criteri i els augments puntuals de centenars de morts resten credibilitat a les dades

Manuel Vilaseró

El ball de xifres desllueix els èxits d'Espanya en la lluita contra el coronavirus

FERRAN NADEU

L’evolució de la pandèmia de coronavirus a Espanya no només és bona sinó molt millor que la dels països del seu entorn, si atenem a les xifres facilitades pels respectius governs. Hem passat de reportar una mitjana setmanal de més de 850 morts diàries en el pitjor moment de la crisi a només 9,6, davant les 57 que comptabilitza França, les 78 d’Itàlia i no diguem ja les 295 del Regne Unit. Seria per celebrar-ho de valent si no fos perquè els continus balls de xifres i canvis de criteri en el recompte dels casos i els morts han minat la credibilitat de les dades donades pel Govern espanyol.

Els especialistes entenen com a lògics els canvis de criteri introduïts pel Govern i, fins i tot, que de cop s’incorporin centenars de morts no comptabilitzades a la sèrie històrica, com ha passat unes quantes vegades, però també entenen que l’opinió pública desconfiï.

En la comptabilització de les morts, l’últim canvi de criteri ha consistit a donar únicament les morts acumulades setmanalment. Ja no s’ofereix la dada de quantes s’han notificat el dia anterior, sinó només les que hi ha hagut en aquesta data. S’ha arribat a donar la dada inversemblant que en dos dies no hi va haver cap mort, una cosa enganyosa perquè les notificacions dels morts d’aquests dies arriben dies més tard.

La dada setmanal

Queda el dubte de si és fiable la dada setmanal, aquestes gairebé 10 morts diàries en què, suposadament, estem. És molt més fiable que l’informe diari, però tampoc ho és del tot. Al cap i a la fi, més endavant encara poden arribar notificacions de morts aquesta setmana.

Pepe Martínez Olmos, exsecretari d’Estat de Sanitat i professor de l’Escola Andalusa de Salut Pública, treu importància a la diferència. «Es podrien afegir algunes morts més, però parlem d’una dimensió semblant, no és gaire diferent si s’han produït 10 morts diàries o 15, el més important és que ens movem en xifres molt baixes que deixen clar que l’epidèmia està controlada», afirma.

El comitè científic del Govern francès acaba de donar per controlada l’epidèmia amb el doble d’ingressats als hospitals i el quíntuple de morts diàries que Espanya, però hi ha altres dades comparatives que porten a la desconfiança. ¿Com pot ser que Espanya registri unes vuit vegades menys morts diàries que Itàlia quan aquest país té ingressats a les ucis uns 200 malalts menys?  Olmos entén que tants canvis i dades comparatives com aquesta generin desconfiança. «Quan es transmeten xifres a l’opinió pública cal assegurar-se que es puguin entendre d’una manera raonable sinó es pot donar la idea que s’estan amagant dades, una cosa que no és veritat», afegeix Olmos.

Morts en els últims set dies a cada comunitat

Als canvis de criteri, cal afegir la introducció retroactiva de morts en setmanes anteriors, que de cop fan augmentar els morts per centenars o en ‘ressusciten’ d’altres. Aquí el Govern està exempt de responsabilitat perquè són les comunitats autònomes, especialment Madrid i Barcelona, les que han rectificat les seves xifres anteriors, tot i que, com reconeix Olmos, «ha sigut un altre desgast per a la credibilitat del Govern, que és el que dona la cara». Per arrodonir el despropòsit es continuen oferint xifres totals de morts acumulades, que ja s’adverteix que canviaran durant les pròximes dates. 

Sense sorpreses

Per Joan Ramon Villalbí, membre de la junta directiva de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària, ni els canvis de criteri ni les actualitzacions han sorprès els especialistes. «Són pràctiques habituals en epidemiologia i més en una pandèmia que ha desbordat els serveis de vigilància habituals», adverteix. Ell no és partidari de fer comparacions ni amb altres països ni amb les dades obtingudes en les pitjors fases de l’epidèmia. «Corres el risc de comparar peres amb pastanagues, perquè cada país recull les dades amb els seus propis criteris i la capacitat de sistema per detectar casos i morts ha anat variant amb el temps», afirma.

Per ell cal quedar-se amb el que és important. Després d’un confinament molt estricte la situació d’Espanya «és molt bona», similar a la d’Itàlia o França. A Europa, al marge de Rússia, «només el Regne Unit i Suècia continuen amb problemes, precisament per la manera laxa» amb què han aplicat les mesures d’aïllament.

Les xifres dispars de morts que han donat l’INE, el sistema de monotorització diari de Sanitat (Momo) i l’OMS tampoc han ajudat, però aquest és un problema comú a molts països. Hi ha una ‘sobremortalitat’, que no queda recollida en les xifres oficials, que podria oscil·lar entre les 10.000 o 15.000 persones. Són les que moren sense un diagnòstic cert de coronavirus. Amb el temps es podrà donar una estimació més exacta, però a efectes de mesurar l’evolució de la pandèmia n’hi hauria d’haver prou amb les xifres oficials.