13 jul 2020

Anar al contingut

CARA LA DESESCALADA

L'Atenció Primària tem que la pressió pel coronavirus es traslladi als ambulatoris

Els professionals de la primera línia de la sanitat pública denuncien la infradotació d'efectius i recursos per fer front a les pròximes setmanes

La sobrecàrrega per l'atenció a les residències i l'adaptació dels CAP a la 'nova normalitat' són els factors que generen més tensió

Manuel Arenas

L'Atenció Primària tem que la pressió pel coronavirus es traslladi als ambulatoris

Manu Mitru

Els professionals del sector de l’Atenció Primària catalana es mostren atemorits pel trasllat del gruix de la pressió sanitària als Centres d’Atenció Primària (CAP), que segons l’Institut Català de la Salut (ICS) atenen el 85% dels positius per Covid-19. Una de les noves funcions pel coronavirus que, sumada a les competències habituals, més tensió ha generat als CAP ha sigut l’atenció als pacients de residències de gent gran, gran forat de la crisi

La primera línia de la sanitat pública veu una contradicció entre la seva «importància estratègica» davant el coronavirus, en paraules del ministre de Sanitat, Salvador Illa, i la infradotació de personal i recursos que, consideren els treballadors, pateixen els ambulatoris per afrontar la desescalada de la Covid-19.

«Tenim por del col·lapse, de les baixes per estrès posttraumàtic i de la falta de professionals», explica un infermer

Tot i que, tret d’excepcions, els CAP no noten encara el flux presencial dels pacients a causa de l’atenció telemàtica a què ha abocat el virus, el seu personal tem veure’s sobrepassat durant les pròximes setmanes, especialment per la suma del seguiment de pacients encomanats a l’atenció de la població vulnerable amb què tracten habitualment.

«Quan ens van dir tot el que s’espera de nosaltres pròximament, els professionals ens vam posar les mans al cap: ‘¿com farem aquest abordatge si hi ha dies que no tenim ni bates per tractar els pacients de manera aïllada?’, es pregunta Juanjo Sánchez, infermer del CAP la Sagrera de Barcelona, amb experiència en gestió sanitària. «Tenim por del col·lapse, por de les baixes per estrès posttraumàtic i por que faltin professionals», conclou Sánchez.

Els sindicats denuncien falta de personal en els CAP

Xavi Romero, delegat de Salut Laboral del sindicat Comissions Obreras (CCOO) i administratiu del CAP de Sant Andreu de la Barca, posa en relleu la falta de personal a l’Atenció Primària. «Realment necessitem més personal, sobretot a infermeria, perquè ara estem notant un repunt al sumar a la gestió de la Covid els procediments previs», assenyala Romero.

Una professional sanitària atén una dona a les portes d’un CAP de Barcelona. / MANU MITRU

A la denúncia de CCOO se suma el sindicat Metges de Catalunya, majoritari en la sanitat catalana amb 9.000 metges afiliats. «L’Atenció Primària és l’estament sanitari més oblidat», afirma Javier O’Farril, president del sector d’Atenció Primària de Metges de Catalunya.

El sindicat Metges de Catalunya estima una necessitat de 1.000 nous facultatius per afrontar els efectes de la Covid-19

O’Farril, metge de família al CAP Blanes, incideix que la Covid-19 ha sobrecarregat més si és possible els ja tensats CAP catalans. «A la pressió que patim des de les retallades del 2010 hem hagut de sumar-hi l’atenció com a primer nivell a possibles contagis i a pacients de residències, i això com agregat els malalts crònics, dels quals ningú parla», explica O’Farril.

Metges de Catalunya estima una necessitat de 1.000 nous facultatius als CAP catalans per afrontar els efectes de la Covid-19. A la xarxa d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), que gestiona el 80% dels CAP «dels 900 facultatius que vam perdre per les retallades, únicament se n’ha reposat un centenar, malgrat que després de la vaga del 2018 hi va haver compromís de contractar 309 metges», agrega O’Farril.

Fonts de l’ICS, que gestiona el 80% dels CAP catalans, no obstant, entenen que «en aquests moments la plantilla pot donar els serveis necessaris i la ciutadania ha de tenir molt clar que els serveis assistencials estan més que garantits». Quant a les reivindicacions de personal dels sindicats, des de l’ICS afirmen que «és evident que tots els compromisos de contractació de metges de família s’han complert amb escreix: les contractacions que es van anunciar el 2018 s’han dut a terme».

Política, sanitat i viceversa

Un dels punts sobre els quals coincideixen els professionals entrevistats és que, referent a l’Atenció Primària, la falta de respostes de les autoritats sanitàries es deu en bona mesura a haver prioritzat la política a la sanitat. Així ho creu Anna Sanglas, infermera del CAP Guinardó de Barcelona, que considera que «la crisi s’està gestionant més entorn de criteris polítics i econòmics que estrictament sanitaris». Subscriuen la reflexió Xavi Romero, de CCOO, i Juanjo Sánchez, que demana «a les gerències i els tecnòcrates» comptar amb l’opinió dels professionals.

Sanglas explica que, en aquest inici de la desescalada, l’augment de la pressió al seu CAP és ja una realitat, al punt que s’estan començant a formar cues a la porta del centre. «Fins ara la gent estava molt continguda, però estan començant a exterioritzar la por i angoixa de mesos, fins i tot fent-nos retrets d’‘escolta, ¿per què no comenceu a fer això?’», diu Sanglas, que dona compte del gir en la percepció ciutadana entorn dels sanitaris.

Per la seva part, Josep M. Vázquez, infermer del CAP Maria Bernades de Viladecans, reafirma el trasllat de la pressió sobre l’Atenció Primària en contraposició als centres hospitalaris. «És possible que la pressió assistencial hagi disminuït als hospitals, però a nosaltres ens ha augmentat perquè, a part dels nostres pacients i els serveis externs, continuem fent seguiment telefònic i PCR a positius per Covid-19», argüeix Vázquez.

«Els CAP no estan preparats per al que ve»

«L’Atenció Primària ha de reinventar-se». Aquesta és la consigna que tant sindicats com treballadors a títol individual de la sanitat pública catalana encapçalen de cara als pròxims mesos. De fet, tal com confirma l’ICS, ja han començat a fer-ho amb l’objecte reduir la presencialitat del pacient i minimitzar així els contagis: s’ha reforçat l’atenció telefònica; s’ha creat un formulari de consulta entre professional i pacient; s’ha activat la comunicació telemàtica i s’han implementat les videotrucades.


Malgrat això, i tot i que de cara a la nova normalitat des de la fase 1 estigui previst als CAP un sistema de triatge que inclou prendre la temperatura a la porta a pacients presencials en funció de criteris sanitaris, especialment d’urgència, els professionals no ho tenen gens clar, sobretot pel que fa a la mateixa infraestructura dels equipaments.

Protocol de seguretat en un centre d’atenció primària de Barcelona. / MANU MITRU


L’infermer Juanjo Sánchez cita com a exemple el seu propi centre. «Al CAP la Sagrera, on tenim l’equip únic amb més treballadors de la gerència territorial de Barcelona, treballem unes 80 persones en un dels espais més petits de la ciutat. Si ens fan canviar el circuit i la forma de no sé com ho farem. L’ICS es va comprometre a buscar una altra localització perquè, amb les mesures de distanciament, l’espai actual ja no compleix els requisits, i hi ha d’altres CAP de Barcelona que estan igual».


Segons l’opinió del doctor Javier O’Farril, de Metges de Catalunya, «els CAP no estan preparats per assumir les noves mesures de seguretat». Aquest metge de família de Blanes argumenta que, dels CAP que ell ha visitat, «alguns, si han de respectar les normes de seguretat, no tenen la capacitat per atendre el nombre de pacients que haurien d’atendre en funció del seu nombre de professionals». I posa un exemple il·lustratiu: «Si en una sala d’espera abans hi cabien 50 persones assegudes, ara, havent de deixar dos espais per cadira, tècnicament n’hi cabran 15. Si hi ha més de 10 professionals, directament no hi cabran».


També es reconeix preocupada per l’adaptació dels equipaments Ana Zamora, infermera al CAP Carrer Major de Santa Coloma de Gramenet. Tot i que aquesta professional deixa clar que al seu centre ni estan desbordats ni falten recursos, sí que cataloga de «risc» l’aforament «molt limitat» de les sales d’espera. «Ara la gent no ve perquè té por d’encomanar-se, però quan comenci a fer-ho amb l’afluència habitual no sabem bé com gestionarem els espais amb les noves mesures de distanciament, és una cosa que ens inquieta», reconeix Zamora.


Per la seva part, i en relació amb la presencialitat dels pacients, l’infermer Josep M. Vázquez posa de relleu el contrast entre el ritme de l’Atenció Primària i el de la societat civil. «La gent, al veure que els comerços comencen a obrir, demanda que tot sigui molt ràpid, però nosaltres hem de mantenir la rigidesa de les mesures per tal de minimitzar els riscos d’un potencial rebrot».