Metges alerten del risc d'actituds antivacunes per a la Covid-19

Adverteixen contra campanyes de famosos contra la vacunació obligatòria

undefined46220828 kdr02  kandahar  afganist n   11 12 2018   varias trabajador190805150848

undefined46220828 kdr02 kandahar afganist n 11 12 2018 varias trabajador190805150848 / MUHAMMAD SADIQ

3
Es llegeix en minuts

Metges de l’Institut Català d’Oncologia  (ICO) i professors de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han advertit avui dels riscos de les actituds del moviment antivacunes per a la solució de la pandèmia del coronavirus.

Amb més de tres milions de contagiats per la Covid-19 a tot el món i centenars de milions de persones confinades, un total de 83 laboratoris científics estan treballant a molts països per desenvolupar una vacuna contra el SARS-COV-2, dels quals sis ja estan en fase d’assajos clínics.

«La primera opció per interrompre la transmissió de la infecció és la vacunació massiva i s’estan efectuant esforços ingents per desenvolupar productes vacunals i avaluar la seva eficàcia», ha explicat Xavier Bosch, investigador de l’ICO i professor de Ciències de la Salut de la UOC.

Crítiques a famosos

Bosch, expert en epidemiologia del càncer causat per infeccions, i la doctora de l’ICO Assumpta Company, adverteixen, en un article conjunt fet públic aquest dimarts, del risc que el moviment antivacunes sembri dubtes sobre la futura vacuna de la Covid-19.

Tots dos critiquen que algunes celebritats qüestionin la futura vacuna i citen com a exemple la rapera britànica M.I.A., la dissenyadora i ‘influencer’ espanyola Miranda Makaroff, que han expressat el seu rebuig de les vacunes a les xarxes socials, i del tennista Novak Djokovic, per expressar la seva oposició a la possible imposició de la vacuna de la Covid-19 per poder viatjar i tornar a la competició.

Tot i que les actituds antivacunació són minoritàries, Company recorda que «l’impacte negatiu d’aquestes actituds va fer que l’OMS declarés l’escepticisme vacunal una de les deu prioritats sanitàries de l’any passat».

Bosch, la investigació del qual va contribuir a identificar el virus del papil·loma humà (VPH) com a causa de la majoria de càncers de coll uterí, remarca que «en contrast amb el virus de la Covid-19, per als VPH sí que tenim vacunes excel·lents i des d’aquest any 2020 disposarem d’una estratègia mundial de prevenció coordinada per l’OMS».

«Excel·lents resultats»

«Des de l’inici de les campanyes públiques de vacunació el 2006-2007, estimem que uns cent milions de persones han sigut vacunades de VPH i disposem d’excel·lents resultats d’eficàcia i seguretat», segons l’expert.

«No obstant –admet– tenim davant posicions contràries a la vacuna VPH, que han torpedinat temporalment la vacunació en països com el Japó, Colòmbia o Dinamarca, i han sembrat confusió en la comunicació entre sanitaris, metges i famílies».

Segons Bosch, «no és un problema circumscrit a una única vacuna, ja que atacar una vacunació en concret acaba afectant la percepció del benefici de totes les vacunes, i el resultat és la creació de bosses d’individus mal vacunats que són el substrat de casos aïllats i brots futurs».

Contra el xarampió

L’oncòleg es remet als brots de xarampió que han ressorgit a Europa i els EUA com un problema derivat de les actituds antivacunació. «Aquestes creences contràries a la lògica i la ciència afecta vacunes excel·lents com la del VPH, el xarampió, la grip i l’hepatitis B, i és plausible que es generi escepticisme també sobre la futura vacuna de la Covid-19», avisa.

Notícies relacionades

Entre els raonaments que podrien portar a dubtar de la vacuna de la Covid-19, Bosch assenyala que «és probable que l’arribada de tractaments redueixi la percepció del risc. Les vacunes contra el SARS el 2002 o el MERS el 2012 mai van arribar a estar disponibles perquè desenvolupar-les va deixar de ser prioritari quan el brot inicial es va controlar amb mesures sanitàries i assistencials».

També addueix que de totes les vacunes en estudi per a la Covid-19, «podria ser que la vacuna final resultés eficaç parcialment, d’una manera inferior a les expectatives, cosa que frenaria l’entusiasme per llançar una vacunació universal». En aquest sentit, cita l’exemple de la vacuna de la grip, eficaç entorn del 50-60% i amb unes cobertures vacunals a Europa que estan entorn del 30% de la població.