09 jul 2020

Anar al contingut

CRISI SANITÀRIA INTERNACIONAL

Coronavirus: Divisió entre els experts pel pla de desconfinament

«Massa conservador», «no compleix els indicadors bàsics» o «bastant raonable» són algunes de les opinions

Beatriz Pérez

Coronavirus: Divisió entre els experts pel pla de desconfinament

JORDI COTRINA

El pla de desconfinament genera divisió entre els experts, com en el seu moment ho va causar el patró total del país amb només les activitats essencials i que a Espanya va durar finalment 15 dies. Ara, aquesta desescalada és per a uns «massa conservadora»; per a d’altres, insuficient; però també «bastant raonable» segons l’opinió d’alguns.

«Els altres països contemplen que les restriccions s’aixequin el 15 de maig; aquí fins a finals de juny, res. No hi ha dades científiques que recolzin que anirem cap enrere. I les xifres són les que manen: la situació s’ha de recolzar sempre en les xifres», assenyala Benito Almirante, cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital Vall d’Hebron.

Almirante tampoc recolza el desconfinament per províncies perquè «no hi ha raons científiques que l’avalin». «En la resta d’Europa es desconfina tot el país de manera simultània. Només en alguns països com Itàlia estan limitades algunes zones concretes», diu. Madrid i Catalunya han tingut molts casos, però hi ha «multitud de províncies» amb poc impacte. Aquest expert assenyala, a més, que la meitat dels casos que s’estan detectant a Catalunya són en residències i es deu a una «recerca activa» d’aquests.

Per a Almirante, el «fonamental» és saber quan s’aixecarà la mobilitat, que és «el que fa que funcioni el país». A més, rebutja el terme «nova normalitat» (que, segons Sánchez, arribarà a finals de juny) perquè suposa una «derrota». «Cal lluitar per la normalitat. A l’Edat Mitjana, després de les epidèmies de pesta, la gent lluitava per aquesta normalitat, buscava reformes».

I també critica el desconfinament per franges horàries que defensa Catalunya: «Seria un error fonamental. No hi ha res científic que ho recolzi. Al carrer hi cabem tots, el que cal mantenir és la distància social», conclou.

Tests massius i epis

No opina el mateix Judit Villar, metge adjunta del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital del Mar. Ella sí que defensa que la desescalada sigui «gradual» i «asimètrica» dins del país. Però el problema, apunta, és que no es pot passar d’una fase a l’altra sense realitzar proves a tots els casos sospitosos ni tenir equips de protecció individual (epis) per a tots els sanitaris. «No tenim els mitjans per testar tots els pacients sospitosos. No és veritat que Espanya estigui realitzant més tests que altres països», assegura. Tampoc s’està controlant els contactes d’aquests pacients.

Villar adverteix, a més, que en les pròximes setmanes els hospitals rebran una «onada» de persones amb altres patologies que no han sigut ateses durant aquest període, cosa que augmentarà la demanda hospitalària. «Això serà més llarg del que el Govern ho pinta. Dir que a finals de juny vindrà la nova normalitat és molt optimista», opina.

Per a ella, aquest pla de desconfinament respon més a unes «necessitats econòmiques» perquè «no compleix certs indicadors que haurien de ser bàsics». Aquesta metge sí que defensa que la ciutadania surti al carrer per franges horàries. «Ho veig bé perquè, si no, la població vulnerable es quedarà a casa», reflexiona. 

La diferència: el curs escolar

No obstant, hi ha els qui consideren «raonable» el pla del Govern. És el cas de Joan Ramón Villalbí, membre de la junta de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas). «Em sembla bastant raonable plantejar períodes de 15 dies entre les fases per fer passos endavant. Tot i que cal llegir la lletra petita i veure com ho apliquen les diferents autonomies», diu.

I creu convenient ser prudents de moment, ja que existeixen riscos d’un rebrot del virus, com ha ocorregut a Singapur. Villalbí considera que el pla d’Espanya és bastant similar al d’altres països, tot i que hi ha una diferència que li crida l’atenció: la tornada del curs escolar. «A França els nens tornaran a l’escola al maig [a Espanya, al setembre]. Aquest és el punt on hi ha més diversitat entre països. La posició espanyola sobre això ha sigut d’extrema prudència», assenyala.