EL RISC DE VIURE SOTA PRESSIÓ

Quan l'estrès es converteix en estímul de malaltia

La tensió física o emocional pot estar darrere d'insuficiències cardíaques, hipertensió, diabetis i obesitat

zentauroepp49630320 mas salud190830194157

zentauroepp49630320 mas salud190830194157

7
Es llegeix en minuts
Carme Escales

Tremolar és un esforç natural, una resposta de l’organisme per entrar en calor davant del fred. Fred, calor o interferències sobtades com un soroll excessiu són situacions estressants que el cos pot rebre com a amenaces d’agressió a les quals reacciona, amb el consegüent augment de despesa d’energia o recursos. El catedràtic de Psicologia i president de la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès (SEAS), Antonio Cano, introdueix així el concepte d’estrès en la seva esfera de normalitat.

"L’estrès forma part de la vida. Activa les nostres defenses. Com les emocions, tots ens enfadem i estem tristos, el cor s’accelera, ens tensem... Però quan alguna cosa és molt present en la nostra vida, es converteix en trastorn". I segons explica Cano, "l’estrès pot obrir la porta a l’ansietat, a la depressió i a anomalies de salut física. El malestar pot somatitzar-se en problemes digestius, dermatològics... que empitjoren quan es té més càrrega de treball. Com més sotmesos estiguem a estrès, més risc de contractures musculars o dolor, problemes cardiovasculars com hipertensió arterial o arrítmies, fins i tot quan el sistema cardiovascular no té cap problema, ja que té a veure també amb els pensaments de la persona", afirma.

"Una parella atabalada per no aconseguir un embaràs, com més obsessió per aconseguir-ho hi posi, més estrès i menys fecunditat. Quantes vegades s’activa una adopció com a alternativa i arriba l’embaràs", recorda Cano. De la mateixa manera, l’estrès afecta el sistema immune. "Si no pares de treballar i no descanses, el cos juga amb els recursos que té i descuida les defenses", apunta. "Estudiem Psicologia i Medicina en diferents facultats, però la salut mental i física estan íntimament relacionades, són un tot en la persona. És fàcil que problemes emocionals i físics es relacionin", afegeix.

"Estudiem Psicologia i Medicina en diferents facultats, però la salut mental i la física es relacionen íntimament", afirma el catedràtic de Psicologia Antonio Cano

 "En la primera resposta fisiològica, positiva i natural a l’estrès, el que el cervell interpreta com una cosa amenaçadora pot resultar un estímul fisiològic", indica el psiquiatre de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, professor de la UAB, endocrinòleg i investigador Javier Labad. "Davant d’un quadre d’estrès agut, el cos produeix automàticament dues grans respostes: allibera adrenalina, una hormona que s’emmagatzema a la glàndula suprarenal, a la part de la medul·la vinculada al sistema simpàtic. I passats uns minuts, el cos segrega una altra hormona, el cortisol".

Es coneix com a càrrega alostàtica l’esforç que realitza el cos per adaptar-se, per respondre a la situació que el pressiona. "El problema és quan aquesta resposta és molt repetida i s’entra en situació d’estrès crònic. La resposta orgànica es desregula, els ritmes de secreció de cortisol –més alt al matí en un estat normal– tendeixen a perdre’s, incrementant la vulnerabilitat per desenvolupar malalties", diu Labad.

Símptomes d’estrès

Irritabilitat, ansietat, insomni, mal de cap, d’estómac o muscular, contractures i fatiga física poden ser símptomes d’un quadre d’estrès. L’organisme pot començar a patir-lo abans de néixer, en la infància si es pateix maltractament, en els processos migratoris, separacions, la mort d’algú pròxim, sobredosi de feina (‘burnout’), i també a les ciutats es registra més nivell d’estrès.

La psicòloga Nathalie P. Lizeretti, considera l’estrès com "l’epidèmia de les societats modernes, el càncer de la nostra societat. Aquesta ràbia per no arribar a complir les exigències externes i internes, pors o tristesa, que són les emocions vinculades, a l’estrès, també són facilitades per determinades característiques personals". En qualsevol cas, apunta, "l’estrès sostingut no deixa res bo ni en la ment ni al cos, i una bona gestió emocional ajuda a tractar però sobretot a prevenir l’estrès, ja que l’autoconeixement és necessari per conèixer les pròpies limitacions i acceptar-les".

"La ràbia per no arribar a complir les exigències externes i internes, pors o tristesa, emocions vinculades a l’estrès, també són facilitades per característiques personals"

La gestió de l’estrès

Assentar bé els tres pilars d’una vida saludable: dormir bé; alimentar-se adequadament, i fer exercici físic ajuda a prevenir l’estrès que pot ser estímul de malalties. "L’estrès tant pot causar pèrdua de gana (anorèxia) com augment d’aquest (hiperfàgia). L’estrès crònic habitualment cursa amb hiperfàgia, amb apetència d’aliments altament palatables com sucres refinats, per tant, pot fàcilment derivar en augment de pes i obesitat", indica Javier Labad.

"Les consultes més freqüents a primària són de trastorns d’adaptació a situacions estressants, trastorns adaptatius, que es manifesten amb símptomes d’ansietat o depressió secundaris a una situació estressant". Una cosa que va a més. Davant de la sospita de pèrdua de control per estrès, "com abans busquem ajuda i posem en pràctica estratègies de gestió d’estrès millor serà el pronòstic", conclou la psicòloga Nathalie P. Lizeretti.

Estrès prenatal i en la infància

Estudis amb mares que van viure en els seus embarassos els bombardejos de les guerres mundials van mostrar que el sistema d’estrès en elles genera més risc de psicopatologia en els seus fills. "Hi ha un enzim a la placenta que prova d’inhibir el cortisol de la mare perquè no arribi al fetus, però en situacions d’estrès molt elevat, desnutrició proteica, o presa de medicació corticoidea per part de les mares, aquest sistema de defensa davant de l’estrès és menys eficient, la qual cosa pot afectar el cervell del fetus", explica el psiquiatre, endocrinòleg i investigador Javier Labad. "També s’ha vist que persones amb baix pes al néixer mostren una desregulació hormonal amb nivells elevats de cortisol en l’etapa adulta", precisa. "Una altra cosa és que al néixer, el vincle amb la mare hi té el seu paper. Si és un vincle segur, serà un factor protector", afegeix. Igualment, abusos en la infància, maltractament físic, emocional, sexual, negligència afectiva (no rebre afecte), o situacions de ‘bullying’ –avui accentuat en el ciberassetjament– poden desencadenar estats d’alerta, estrès i ansietat, així com el risc de patir trastorns mentals severs com la depressió major o les psicosis.

L’afectació sexual per estrès

Notícies relacionades

"Habitualment, estrès i dificultats sexuals van lligadíssims, i un retroalimenta l’altre", assenyala la psicòloga especialista en sexologia Montse Iserte. "Davant de l’estrès, el cervell genera determinades substàncies, es dispara el sistema nerviós perifèric, el simpàtic, que accelera tots els òrgans interns, augmenta la tensió física, la sudoració i les palpitacions. Alguns homes confonen aquests símptomes amb l’excitació, però és ansietat. I s’ha de reeducar", precisa Iserte. L’estrès es vincula a una de les més freqüents patologies masculines: la disfunció erèctil. "Estrès o cansament poden impedir una bona erecció. Podria ser una ocasió puntual, però el problema ve si en la següent ocasió la ment en lloc de relaxar-se i gaudir de la parella, comença a generar estrès i ansietat, autoexigència", diu. "I obsessionar-se volent tenir el control de l’ejaculació perquè l’altre quedi satisfet genera un grau d’estrès elevadíssim. El factor estrès en ells va aflorar més després de la revolució sexual femenina, quan les dones van començar a reclamar el seu orgasme", afegeix.

Com fer un ‘reset’ correcte

L’especialista adequat per tractar l’estrès pròpiament dit és el psicòleg. "Però la persona pot necessitar també la intervenció del psiquiatre per a la prescripció de medicació que l’ajudi en un primer moment a contenir i pal·liar els símptomes mentre es fa un treball psicològic", explica la psicòloga Nathalie P. Lizeretti. I ¿què determina si és necessita o no la baixa laboral? Segons la psicòloga, "és convenient quan el focus d’estrès és realment la feina i la persona se sent incapaç d’afrontar-la. O bé quan el focus és un altre però l’afectació de la persona és tanta que li impedeix dur a terme la seva feina de forma mínimament acceptable". Sobre el tractament, Lizeretti indica que consisteix "a desenvolupar habilitats de gestió emocional que ens permetran utilitzar estratègies d’afrontament a l’estrès". Aturar-se a treballar-ho serà com fer un ‘reset’. "Descansant de la font d’estrès i establint ordre i organització, marcant prioritats i jerarquia, agafar distància i donar significat al que ens passa, a més de relaxació ajudaran a fer-ho bé".

Assaig clínic als CAP

<span lang="ES-TRAD">Dos de cada tres pacients amb problemes d’ansietat o depressió són atesos pel seu metge de família, al seu Centre d’Atenció Primària (CAP), sense que els vegi un especialista i sense temps en consulta per abordar la dimensió del seu problema. El més comú en aquesta situació quotidiana és la recepta de psicofàrmacs per part del mateix metge de família per calmar els símptomes que presenta el pacient. Davant d’aquesta realitat, uns 200 metges i psicòlegs van iniciar un estudi el 2013 –PsicAP (Psicologia en Atenció Primaria)– en 11 comunitats d’Espanya amb 1.200 pacients de primària amb ansietat o depressió. A uns els van tractar només amb psicofàrmacs i els altres van tenir, a més, set sessions de psicoteràpia. "El resultat va demostrar que entre dos i tres mesos després, els últims van disminuir la medicació per notable millora en contraposició als qui només van prendre medicació. La recuperació dels pacients amb depressió del primer grup va ser quatre vegades superior, i aquells amb ansietat, tres vegades major", explica l’investigador principal de l’assaig, Antonio Cano.</span>

Temes:

+Salut