Anar al contingut

ENTREVISTA

"Els microbis no s'han fet resistents a la desinfecció"

Laura Gavaldà, especialista en medicina preventiva i salut pública, remarca el poder de la higiene per combatre infeccions

Carme Escales

"Els microbis no s'han fet resistents a la desinfecció"

RICARD CUGAT

De microbis, bacteris, neteja i desinfecció tracten les tasques quotidianes de Laura Gavaldà, responsable dels programes d’Higiene Hospitalària i Prevenció d’Infeccions de l’Hospital Universitari de Bellvitge, conjuntament amb la infermera higienista. És especialista en tot el que no es veu. A la porta del seu despatx hi diu: Higiene Hospitalària. Amb una mirada micro i macro, la seva tasca deslliura de malalties.

-Quant poder i que poca visibilitat que té la seva especialitat. Presenti’ns l’especialitat de medicina preventiva i salut pública.

-És una especialitat a què s’opta a través del MIR –examen per accedir a la formació d’especialistes. Els metges d’aquesta especialitat ens dediquem a la prevenció de malalties però no tant a nivell individual, que pot fer-se en les consultes, sinó a nivell poblacional. Per això el nom oficial de l’especialitat comprèn també la salut pública.

-¿Hi ha, doncs, especialistes en medicina preventiva treballant a l’administració pública?

-Sí. De fet, jo seria un cas excepcional. Perquè, amb la meva formació, se sol treballar a l’administració o en instituts d’investigació. Però jo ho faig en l’àmbit hospitalari. Vaig començar al Verge de la Cinta, a Tortosa, el 1994. Després vaig estar nou anys al Josep Trueta de Girona i des del 2005 estic al de Bellvitge.

-O sigui, vostè, des de l’hospital, es col·loca unes ulleres globals, per contemplar tot àmbit de prevenció a qualsevol racó.

-És una feina d’organitzar i planificar una part de les accions, dins de programes molt transversals, en els quals intervenen altres actors, però tots amb el mateix objectiu, que és prevenir les infeccions. Una part d’això la portem des del nostre departament d’Higiene Hospitalària, amb els serveis de malalties infeccioses i microbiologia i les infermeres de prevenció i control d’infeccions. Preparar plans de prevenció d’infeccions és una tasca en equip.

-Tot i que en la prevenció hi intervenim tots.

-Sí. La prevenció no és només potestat dels metges. Per exemple, un urbanista pot prevenir malalties en la construcció, preveient entorns saludables. I un veterinari aplica els seus coneixements perquè els aliments siguin segurs i saludables. Els metges apliquem el coneixement mèdic també per prevenir. Perquè ‘més val prevenir que curar’, no per molt que ho hàgim sentit, deixa de ser una veritat com una catedral.

"Això de 'més val prevenir que curar' és una veritat com una catedral"

-¿Quan neix el concepte de prevenció vinculat a higiene i desinfecció?

-La història de la higiene és un corrent que es remunta al segle XIX, quan es descobreix la microbiologia. Llavors vam començar a clorar l’aigua, a netejar... va sorgir un gran moviment higienista i es va començar a veure la importància de la neteja dels quiròfans, per exemple, de manera determinada. A inicis del segle XX aquest moviment va tenir molta importància.

-¿Va decaure després?

-Sí, quan van aparèixer els antibiòtics, la societat es va laxar una mica. Ara sembla que reviu la necessitat de fer més atenció a la higiene com a prevenció, per l’augment de la preocupació entorn dels bacteris resistents a la major part d’antibiòtics, els "superbacteris".  

-Si no vencem els patògens dins de l’organisme, s’haurà de fer a fora.

-Higiene i sanejament és una mesura potent, una disciplina que en aquests moments es comença a valorar. Com menys microbis generem, menys microbis hi haurà també resistents als antibiòtics.

-¿I quin és el nivell de la salut actual de la prevenció?

-Crec que hem de promoure més la prevenció. I cada vegada més. Conscienciant la població i tots els professionals sobre els seus beneficis. En un moment tan candent sobre aquesta resistència dels microbis a certs medicaments, és bo saber que a la desinfecció, els microbis no s’hi han fet resistents. I els equips d’R+D en les indústries que s’ocupen d’aquesta desinfecció estan aconseguint productes cada vegada més eficients i menys tòxics. Tot i que la higiene i el sanejament han de ser part del funcionament de tots els professionals, són part d’una actitud, s’han d’interioritzar.

-¿Com és un pla de prevenció d’infeccions?

-S’organitzen entorn de tres grans focus. Un és la bioseguretat ambiental: prevenir infeccions des del mateix edifici i les instal·lacions, aplicant controls en canalitzacions d’aire i aigua perquè siguin els adequats. Durant les obres, establint protocols amb arquitectes i enginyers, especialistes en construccions hospitalàries, per aplicar mesures de prevenció de patògens davant la brutícia de les feines brutes que generin. Un altre és la neteja i desinfecció, la general, a través d’empreses subcontractades.

-La feina dels quals també han de supervisar, imagino.

-Sí, controlem productes i procediments adequats, i la de tot l’equipament mèdic que és d’una complexitat enorme. Els auxiliars de clínica netegen i desinfecten cada aparell utilitzat per a proves, així com qualsevol estri d’intervenció directa amb pacients, tot equip clínic. El nostre tercer gran focus és la higiene de mans.

"Qualsevol que entra en una habitació hauria de netejar-se les mans”

-Una gran epidèmia de grip ens va acostumar a veure dispensadors desinfectants de mans en passadissos i habitacions d’hospital.

-L’OMS va llançar una alerta per promoure la higiene de mans dins dels centres sanitaris. Se sap, per exemple, que els guants no són del tot impermeables, per tant, no supleixen el rentat de mans. S’han de rentar abans i després de posar-se els guants, amb aigua i sabó, per eliminar la brutícia. Els dispensadors de solucions hidroalcohòliques inclouen les visites a pacients. Qualsevol que entra a l’habitació s’hauria de netejar les mans.

-¿A casa també?

-És el primer que hauríem de fer a l’arribar a casa, perquè venim d’espais que poden estar molt contaminats. Hem perdut el costum de fer-ho. És clar que és diferent d’un hospital, se suposa que a casa estem sans i tenim els nostres mecanismes per no adquirir les infeccions, però, especialment amb nens petits o persones que tot i que hagin sigut donades d’alta conservin algun catèter en la seva recuperació a casa, és necessari aplicar mesures més estrictes. Comptem amb equips d’experts que donen les instruccions de l’educació sanitària pertinent.

-En les jornades científiques Vesismin Health sobre prevenció d’infeccions relacionades amb l’assistència sanitària, en les quals va participar recentment a Madrid, es van donar xifres: entre el 7% i el 10% dels pacients les contreuen. ¿Per què costa tant encara aplicar mesures, simples o més transversals si es demostra que contenen gran part de la solució?

-La prevenció costa molt d’entendre. Sembla que no t’acabes de creure que et pugui passar alguna cosa, per això costa invertir temps i diners. Però soc optimista, perquè en l’actualitat hi ha molts professionals implicats en la prevenció.

-¿I la gent què podem fer?

-Ser meticulosos amb una bona higiene de mans i intentar ser respectuosos amb els circuits en un centre hospitalari: superfícies, terres, bany. En època de grip, per exemple, no és bo anar de visita a l’hospital, ja que poden traspassar-ho als que estan més dèbils. I és igualment desaconsellable, evidentment, si parlem de qualsevol malaltia activa o infecciosa. La prevenció és responsabilitat de tothom.

Temes: Malalties +Salut