Catalunya només té 67 al·lergòlegs per a 7,5 milions d'habitants

Les pluges de la tardor passada són les responsables que aquesta primavera les al·lèrgies al pol·len estiguin sent especialment intenses. Del gener al març, la pol·linització predominant ha sigut la del xiprer i, ara, està pujant la del plàtan d’ombra. Els experts adverteixen que les al·lèrgies (no només al pol·len, sinó també als àcars de la pols i als epitelis dels animals domèstics, per exemple) van 'in crescendo': si actualment un 20% dels catalans són al·lèrgics, el 2050 ho serà el 40%. L’últim Estudi Epidemiològic de les Malalties Al·lèrgiques a Catalunya del centre especialitzat Al·lergo Centre, que data del 2018, revela que 2,5 milions de catalans tenen una al·lèrgia.

Això contrasta amb la falta d’al·lergòlegs que hi ha a Catalunya. Si bé l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que hi hagi un al·lergòleg per cada 50.000 habitants, a Catalunya hi ha 67 especialistes a la xarxa pública, segons la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC), així que per complir els nivells de l’OMS en farien falta 83 més, és a dir, més del doble. Tot i així, Salut assegura que en el sistema sanitari hi ha 117 al·lergòlegs, tot i que no especifica a quins hospitals.

"Aquesta és una de les comunitats d’Espanya amb una menor ràtio d’al·lergòlegs per població malgrat que un de cada quatre ciutadans té una malaltia al·lèrgica", assenyala Antonio Valero, cap de secció d’Al·lergologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i president de la Societat Espanyola d’Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEIAC).

Mala distribució

Valero assenyala, a més, un altre problema "molt greu": la "falta d’equitat i d’accessibilitat" a la xarxa sanitària pública catalana, ja que, per exemple, a la província de Girona hi ha només dos al·lergòlegs, mentre que a Tarragona n’hi ha 13; a Lleida, quatre, i a Barcelona, aproximadament, uns 48. A més, com apunta la presidenta de la SCAIC, Teresa Dordal, s’hi suma que "el 31% d’aquests professionals estan contractats a temps parcial", la qual cosa implica que només hi ha "56 jornades completes" per a una població de 7.500.000 persones.

"Estem arrossegant aquesta situació des de fa 10 anys", assegura Dordal, que considera que són necessaris, almenys, 20 al·lergòlegs més. I ho subscriu també Valero: "Fa 10 anys ja reclamàvem més al·lergòlegs. Altres autonomies s’han preocupat més d’una malaltia cada vegada més prevalent com és l’al·lèrgia, i s’hi han adequat posant especialistes en tots els hospitals. És urgent i greu la situació de Catalunya. A Girona, per exemple, toquen a un al·lergòleg per cada 350.000 habitants. I tot ciutadà té dret a tenir les mateixes possibilitats". 

Alfons Malet, director mèdic d’Al·lergo Centre, assenyala que Catalunya i les Balears són les comunitats d’Espanya amb els "nivells més baixos" d’al·lergòlegs. "No hi ha docència i, per això, no surten al·lergòlegs. En el sector públic de Catalunya en farien falta pràcticament el doble", opina ell. 

Mals diagnòstics

Segons Antonio Valero, la falta d’especialistes fa que "no hi hagi estudis alergol·lògics", i que els diagnòstics "no siguin els adequats" i, sovint, també "tardans". Així, els pacients "van passant per diferents especialitats" fins a arribar a l’al·lergòleg, "l’únic que tracta les malalties al·lèrgiques de forma integral". "El fet de no tenir un correcte diagnòstic porta, en ocasions, que els tractaments d’immunoteràpia  no es facin de forma precoç", lamenta.

Segons l’opinió de Teresa Dordal, la Conselleria de Salut, per reparar aquesta problemàtica, podria "crear places noves als hospitals de la sanitat pública". A Granollers, per exemple, hi ha un sol al·lergòleg, que és el de referència per a tot el Vallès. També hi ha hospitals de màxima complexitat, com l’Hospital del Mar de Barcelona o el Parc Paulí de Sabadell que no tenen ni un sol al·lergòleg. I també hospitals de segon nivell assistencial o comarcals que tampoc en tenen, com el de Sant Boi, Viladecans, Palamós, Vic, Sant Celoni, Mollet, Calella, Vilafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú, entre d’altres.

Més pressió assistencial

Segons el doctor Malet, el "dèficit importantíssim" d’al·lergòlegs a Catalunya fa que recaigui una “pressió assistencial més gran” en els caps d’Al·lergologia (sempre en el cas dels hospitals que disposen d’aquest servei). "La gent té més patologies al·lèrgiques no només pel pol·len, sinó també pels aliments", diu.

Notícies relacionades

Pilates, ioga i meditació

L’alcohol ja causa el 15% de consultes mèdiques i 150.000 ingressos a l’any

"És un tema pressupostari –sosté Dordal–. Hem anat aconseguint que s’obrís una quarta plaça a Lleida, una altra a Tortosa... Però va amb comptagotes. A Catalunya es formen tres metges interns residents (MIR) en al·lergologia cada any. És un peix que es mossega la cua: se’n formen pocs perquè no hi ha places. I l’Administració diu que no obre més places perquè no s’omplen". La presidenta de la SCAIC també crida l’atenció sobre un altre fet: la pròxima jubilació de metges que tindrà lloc durant els pròxims anys. Entre aquestes jubilacions hi haurà les d’11 al·lergòlegs, segons confirma Salut a aquest diari.

La Conselleria no aclareix quants al·lergòlegs fan falta a Catalunya, però sí que "preveu" augmentar les places d’aquests especialistes en el MIR a partir de l’any que ve. "En aquests moments, la direcció general està elaborant la informació necessària per fer una primera proposta d’oferta  de places de formació sanitària especialitzada de cara a l’any que ve", expliquen fonts del departament.