Anar al contingut

ADDICCIONS

'Purple drank': la droga casolana feta de codeïna i Sprite

Aquest opioide pertany a la categoria "més baixa" de control de dispensació de fàrmacs venuts amb recepta

Alguns joves, "puntualment", l'utilitzen per 'col·locar-se', però els experts descarten que hi hagi una epidèmia

Beatriz Pérez

'Purple drank': la droga casolana feta de codeïna i Sprite

ALBERT BERTRAN

La codeïna és un derivat de l’opi  que s’utilitza per tractar la tos (és un antitussigen). El xarop Toseína o els comprimits de Dolocatil, per exemple, contenen codeïna, que a més té propietats analgèsiques. Aquest fàrmac, que pot ser addictiu i del qual convé no abusar, ha demostrat ser efectiu en el dolor agut, sobretot en combinació amb altres analgèsics com el paracetamol. Però també és utilitzat en ambients de lleure per joves que busquen col·locar-se.

Barrejant xarop per a la tos (que conté codeïna o prometazina, els dos antitussígens) amb refrescos com Sprite aconsegueixen crear la beguda 'purple drank' o 'lean’, una cosa que està lligada a subcultures del rap, com el trap", segons explica Núria Calzada, coordinadora d’Energy Control,  un projecte de reducció dels riscos associats al consum recreatiu de drogues de l’oenagé Associació Benestar i Desenvolupament (ABD). Artistes com Kidd Keo apareixen en els seus videoclips consumint 'purple drank'; el raper Mac Miller, exnòvio d’Ariana Grande i mort l’any passat per sobredosi, era consumidor d’aquesta barreja casolana.

Tot i així, Calzada assenyala que la pràctica de consumir barreges com 'lean’ està "poc estesa" a Espanya. El seu ús es dona principalment als EUA. "A Energy Control hi ha arribat alguna consulta puntual i es parla en alguns àmbits molt concrets de forma ocasional. Però no hi ha un abús prou notable com perquè l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) hagi considerat una solució proactiva", diu la coordinadora d’Energy Control, que assenyala que la codeïna, com a fàrmac, pertany a la categoria "més baixa" de control de dispensació de fàrmacs venuts amb recepta. "Sembla que ara algunes farmàcies s’ho pensen més a l’hora de vendre un xarop amb codeïna, però segurament és més atribuïble al lleuger sensacionalisme mediàtic que acompanya el fenomen que a un increment del seu consum recreatiu", opina.

El 2015, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) va publicar una sèrie de restriccions en l’ús de la codeïna i des d’aleshores recomana no utilitzar-la en menors de 12 anys, en dones durant la lactància ni en pacients d’entre 12 i 18 anys amb problemes respiratoris. 

No hi ha "repunts" de consum

Des de l’1 de juliol del 2017 fins ara, a Catalunya hi ha hagut almenys 84 casos de mal ús (o, com a mínim, sospites de mal ús) de la codeïna, segons han notificat diferents farmàcies del territori. L’Observatori de Medicaments d’Abús  (OMA), òrgan de vigilància epidemiològica integrat a la Xarxa de Farmàcies Sentinella i coordinat pel Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya i per la Conselleria de Salut, té per objectiu actuar en la detecció de l’abús o ús desviat de medicaments amb finalitats no terapèutiques. Aquestes 84 sospites de mal ús de la codeïna representen el 20% de les 418 notificacions totals que les farmàcies sentinella han detectat.

El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB) no ha detectat "cap repunt" en el consum de codeïna. Fonts del COFB assenyalen que el perfil de l’usuari identificat per la Xarxa de Farmàcies Sentinella fent mal ús de la codeïna correspon a una "franja d’edat d’entre els 25 i 35 anys" i "a partir dels 45 anys". No hi ha una "diferència significativa" quant al gènere. Segons el COFB, els altres medicaments dels que també es tendeix a fer mal ús són el metilfenidat (un estimulant), les benzodiazepines (ansiolítics), el tramadol (un analgèsic opiaci) i el dextrometorfan (un altre antitussigen i anàleg a la codeïna).

El cap de la Unitat de Conductes Addictives de l’Hospital Clínic de Barcelona, Antoni Gual, valora com a "poques" les 84 notificacions de mal ús de codeïna registrades per les farmàcies sentinella, per tant no hi ha motius per a l’alarma, com sí que passa en altres països. En aquesta unitat del Clínic és freqüent tractar casos de pacients que prenen codeïna barrejada amb paracetamol. "És habitual que pacients crònics, amb quadros de dolor, s’enganxin a la codeïna, una cosa que els acaba provocant un altre problema," diu Gual. El metge explica que les addiccions als opioides es produeix "bàsicament" en gent adulta.

Altres opioides

Segons el doctor Gual, hi ha diferents fàrmacs amb opioides, i la codeïna no és precisament el "més perillós". "Els més perillosos són la tramadol i el fentanil. Aquest últim és el major responsable de la campanya massiva de morts als EUA i el Canadà", assenyala el metge. De fet, adverteix el doctor, el tramadol i el fentanil (opioides sintètics amb efectes analgèsics, molt similars entre ells) estan generant, a Espanya, "més problemes" que la codeïna, a causa que en els últims anys la indústria farmacèutica n’ha fet "molta promoció". "L’epidèmia  de tramadol i fentanil sí que està arribant a Espanya. Molta gent amb dolor crònic pren aquesta medicació de forma incorrecta i, si a més hi ha alteracions emocionals, s’hi enganxen", diu Gual.

El metge matisa que, tot i així, a Espanya aquesta problemàtica no té la magnitud dels EUA. A l’Amèrica del Nord, insisteix, hi ha una "epidèmia brutal" que té "molt preocupades” les autoritats i que fins i tot està fent "disminuir" l’esperança de vida de la gent blanca nord-americana per primera vegada en la història. Segons el COFB, de les 418 notificacions registrades des del 2017 per les farmàcies sentinella a Catalunya, 33 han sigut per mal ús o sospita de mal ús de tramadol i una per fentanil i anàlegs.

"El perfil dels pacients enganxats a opioides és una persona de més de 50 anys, la majoria dones, que comença a prendre codeïna per prescripció mèdica, ja que aquest medicament té un efecte psicoactiu. Normalment les persones que s’hi enganxen tenen problemes de dolor", diu el cap de Conductes Addictives del Clínic. "Així com en els 80 l’epidèmia de l’heroïna es va donar en un ambient social permissiu i va afectar gent jove, aquí estem parlant de gent adulta, amb una patologia orgànica dolorosa i un mal estat anímic. És un panorama molt diferent".

Quant als joves,  que són els qui fan un ús lúdic (tot i que "anecdòtic" i "puntual") de la codeïna, aquests solen arribar al Clínic amb addiccions a altres substàncies. "A l’hospital hi veiem gent jove amb intoxicacions per cànnabis o alcohol, sobretot", conclou Gual.