Anar al contingut

ENTREVISTA

Roi Piñeiro: "Els antivacunes condemnen els seus fills a no moure's d'Europa"

Aquest pediatre de l'Hospital General de Villalba combat els arguments del moviment contrari a la vacunació

És l'impulsor del Proyecto Inmuniza, que forma professionals sanitaris en aquest àmbit

Beatriz Pérez

Roi Piñeiro: "Els antivacunes condemnen els seus fills a no moure's d'Europa"

DANNY CAMINAL

Espanya no és un país 'vacunofòbic': el percentatge de gent que desconfia dels beneficis de les vacunes oscil·la entre el 5% i el 7%, mentre que a Itàlia les xifres augmenten al 30% o el 40% i a França, al 50%. Tot i així, el moviment antivacunes suposa un perill per a la salut pública. Roi Piñeiro (Madrid, 1978) és cap del Servei de Pediatria de l’Hospital General de Villalba (Madrid) i autor del llibre '¿Eres vacunofóbico? Dime, te escucho' (Undergraf). També impulsor del Proyecto Inmuniza que, recolzat per la farmacèutica MSD, té com a objectiu combatre els antivacunes.

–¿Què és el Proyecto Inmuniza?–
Una sèrie de tallers per ensenyar els professionals sanitaris de tots els àmbits tècniques de transmissió de la informació sobre vacunació. Amb el coneixement teòric només no anem enlloc, hem de comunicar-nos amb les famílies d’una forma eficaç per arribar a les persones que tinguin dubtes. Dubtar és humà, però és aquí on es mouen els antivacunes, que estan en creixement exponencial en alguns països. Inmuniza va néixer el gener del 2018 i ja hem impartit sis tallers, l’últim a Barcelona.

–¿Com neix aquesta iniciativa?
–D’una aposta personal meva, el 2014, a l’Hospital General de Villalba. Després d’haver-me enfrontat a pares antivacunes, jo mateix em vaig adonar que així no anàvem enlloc. Vaig veure que una manera d’acostar-me a aquesta població era l’empatia, l’escolta activa, per intentar comprendre els seus motius i després explicar-los punt per punt una sèrie de boles que no haurien de creure. Així va néixer la Consulta d’Assessorament en Vacunes, a la que dedico el final d’un matí a la setmana i en què he arribat a estar una hora parlant amb els pares. És pionera a Espanya.

–¿Quina és la taxa d’èxit d’aquesta consulta?
–He aconseguit que un 90% dels pares amb dubtes hagin decidit vacunar, tot i que no de totes les vacunes. És cert que el que faig jo en aquesta consulta es fa cada dia a l’atenció primària i per això a Espanya les taxes de vacunació són tan altes. Però, tot i així, se’ns estan escapant pacients. Cal insistir molt que, tot i que les vacunes suposen un benefici individual, protegeixen sobretot una comunitat per evitar que hi hagi una epidèmia de malalties que avui dia són immunoprevenibles.

"Les vacunes suposen un benefici individual però també col·lectiu: protegeixen una comunitat d’epidèmies"

–¿És fort el moviment antivacunes?
–En alguns països com França o Itàlia, les autoritats sanitàries han hagut de fer obligatòria la vacunació. Si les taxes de vacunació reals cauen per sota del 85% o 90%, existeix un risc real d’una epidèmia. A Espanya tenim una taxa de vacunació del 97% –entre un 1% i un 3% de nens estan sense vacunar i alguns, per malalties d’immunodeficiència. Però sí que existeix una tendència ascendent, semblant a la de la resta d’Europa, ja no només del moviment antivacunes, sinó també dels dubtes entorn de les vacunes.

–¿I qui en té la culpa?–
En part, les mateixes vacunes, perquè han aconseguit eliminar malalties que no coneixem, que ens pensem que estan erradicades i a les quals, per tant, no tenim por –la pòlio, la tos ferina, la diftèria. Clara Grima va encunyar el concepte de “racionalitat miop” segons el qual jo no puc dir-li a una família antivacunes que es vacuni contra la pòlio si no sap què és la pòlio.

–¿Les vacunes són 100% segures?
–No. Ni les pomes, ni els iogurts, ni els rajos del sol. Res en aquest món és 100% segur –tampoc l’homeopatia. La possibilitat de desenvolupar al·lèrgies a alguna cosa és inherent a l’ésser humà i el risc de les vacunes de generar al·lèrgies és d’una entre un milió de dosis administrades. Però el que la gent no pot oblidar és que, quan no vacuna el seu fill, l’està condemnant a no moure’s d’Europa la resta de la seva vida. Perquè, si el dia de demà vol visitar el Congo i està sense vacunar, del Congo no torna. Aquí tenim la sort que arriben les vacunes i ens la podem jugar perquè existeix la immunitat de grup. Però la gent ha de tenir en compte que aquest món està globalitzat, que les fronteres ja no existeixen i que, quan puges a un autobús, no saps qui tens assegut al costat.

–¿Quins arguments esgrimeixen els antivacunes?
–La presència d’alguns metalls a les vacunes. Fa uns anys tenien mercuri, un metall que era necessari perquè no caduquessin i que s’ha anat substituint per d’altres. El mercuri és dolent amb altes dosis –l’aigua també, per cert–, però en cap cas amb les dosis que hi havia a les vacunes. En l’actualitat no existeix cap vacuna comercialitzada a Espanya que porti mercuri. Un altre metall que produeix certs temors és l’alumini. Les vacunes sí que en tenen perquè és necessari per potenciar la resposta immunològica. ¿I l’alumini és tòxic? Sí, però només en altes dosis. És el tercer oligoelement més freqüent en la naturalesa, i cada dia ens hi exposem menjant peix o verdura. La mateixa lactància materna conté set vegades més alumini que una vacuna.

"Els metges hem d’estar a les xarxes socials, on també estan els antivacunes, per poder combatre les notícies falses"

–Fa anys va fer molt mal la mentida sobre l’autisme
. –És totalment fals que la vacuna triple vírica [contra el xarampió, les galteres i la rubèola] provoqui autisme. L’origen d’això és una publicació, el 1998, de l’investigador britànic Andrew Wakefield a 'The Lancet'. Va generar molt temor. La resta de científics van repetir els estudis i no van veure cap relació entre aquesta vacuna i l’autisme. Amb el pas del temps el tribunal de justícia britànic va conèixer la veritat d’aquest estudi: Wakefield s’havia inventat totes les dades, no havia demanat el consentiment a les famílies per publicar l’estudi i havia utilitzat proves complementàries que eren barbaritats, com puncions al cap dels nens.

–¿I tot això per a què?
–¿Hi ha interessos en el món de les vacunes? Sí. Però és que en el moviment antivacunes també. Wakefield volia inventar una nova vacuna triple vírica i per a això havia de demostrar que l’altra era dolenta. El moviment antivacunes està molt a prop de les pseudociències –l’homeopatia inclosa– i el que en part pretén és convèncer la gent que les vacunes tradicionals són dolentes perquè es posin les vacunes homeopàtiques.

–¿Llavors les vacunes són un negoci
?–És clar. ¿I on és el problema? Són un negoci molt noble, molt honrat i que ha demostrat salvar vides. Mira, el que no pot passar és que el que digui Javier Cárdenas tingui més impacte que el que diu el president del comitè assessor de vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria. No ho podem permetre. Però, compte, no és només culpa dels periodistes, sinó també dels metges que no estan a les noves tecnologies. Només el 13% dels metges espanyols estan a Twitter. I hem de ser-hi perquè els antivacunes sí que hi són. Per tant, hi hem d’estar al darrere per quan hi hagi notícies falses.